G. CABANILLES
El fet de que la connexió ferroviaria entre Gandia i Alacant amb una línia de rodalies no siga una prioritat per al Govern d’Espanya és un símptoma de moltíssimes coses que els governants d’ací tampoc tenen en consideració, per molt que la consellera de la Vall d’Uixó assignada a infraestructures i aficionada al turisme es faça fotos amb els alcaldes de Gandia, Oliva i Dénia i els empresaris de la Safor i la Marina per reivindicar el projecte.
El tren és un símptoma, com ho és la circumval·lació de la N-332 als municipis del sud de la Safor. Que les infrautilitzades autopistes radials de Madrid hagen estat una prioritat per davant de la solució a les travessies urbanes de la carretera nacional a la Safor (i també a la Marina), o que, posem per cas, un AVE Madrid-Toledo haja estat una prioritat per davant d’una línia de rodalies entre Gandia i Alacant, són símptomes. Eixos són els símptomes, i la malaltia és que el País Valencià no existeix com a tal. Tenia raó la dreta regionalista i castellanista, i nosaltres sense escoltar-la. El País Valencià no existeix.
Mentre, el president de la Generalitat, Ximo Puig, qui té la política com a mitjà de vida, com José Manuel Orengo, es limita a denunciar l’infrafinançament i a perdre’s en discursos de federalisme que només amaguen una fidelitat incondicional a l’Espanya radial, centralista, uniforme i homgènia. Està més preocupat en què Susana Díaz siga secretària general del PSOE (i si potser que nomene a Alfred Boix secretari d’Organització), que en plantar cara de debó i avisar a Madrid de que els diners dels valencians van a destinar-se definitivament a resoldre les mancances valencianes, vullga o no Madrid.
una exdiputada autonòmica i exsenadora a l’òrbita, com no, del lermisme. En la primera prova Rochel Icardo va aconseguir la segona millor nota, però restava l’entrevista personal, on, ximpum, va ser la més puntuada, aconseguint la plaça.
