El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha visitat este divendres per primera vegada la Valldigna per a participar en la sessió constitutiva del Consell Social de les Llengües, i ho ha fet per la portella, sense convocar a cap regidor dels grups de l’oposició de cap municipi valldignenc, sense anunci previ, sense convidar a cap entitat local, sense convocatòria de premsa, i per descomptat, sense públic.
Si el que pretenia és donar un impuls en matèria de política lingüística amb motiu del 35 aniversari de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), el que ha fet Ximo Puig és generar més desafecció entre els valldignencs, ja decebuts per l’escassa atenció que està mereixent el propi monestir de la Valldigna, escenari de la presentació del Consell Social de les Llengües.
Entre els participans hi havia la consellera de Justícia, Gabriela Bravo i el conseller de Transparència, Manuel Alcaraz, una presència encara més irònica per a un acte celebrat gairebé d’amagades.
El conseller d’Educació, Vicent Marzà, i el Director General de Política Lingüística, Rubén Trenzano, també s’han prestat a estat estranya representació. Només havien estat convidats els alcaldes i el president de la Mancomunitat de la Valldigna, i el primer edil de Tavernes va delegar en el regidor Josep Llácer. Tota una deferència.
Regidors dels grups de l’oposició de Tavernes i Simat han expressat el seu malestar per haver estat exclosos d’un acte en el que hagueren coincidit amb grups parlamentaris de les Corts, el Consell de la Dona, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, i À Punt, i en el que a més hi estaven representats els sectors de l’educació, la cultura, els esports, o les associacions, entre altres.
Ximo Puig té motius per a entrar a la Valldigna d’amagades. El primer que va fer el seu govern va ser dissoldre la Fundació Jaume II el Just, com si els valldignencs tingueren la culpa de la mala gestió i dels casos de corrupció que han envoltat esta entitat al llarg de les anteriors legislatures. Però no només això, la dissolució de la Fundació va precedir un llarg ostracisme per al monestir de la Valldigna que dura ja quatre anys durant els quals gairebé s’ha eliminat la programació cultural de l’antic recinte monacal, s’ha paralitzat la tasca progressiva de rehabilitació del monestir que havia sigut ininterrompuda pràcticament de fa tres dècades, i l’abandó ha arribat a l’extrem de suprimir les tasques de jardineria. Només en les darreres setmanes la Generalitat s’ha tret de la butxaca una mena de programació cultural sota el lema “Ressona Valldigna” amb el que pretén dissimular l’escassa atenció que ha merescut la Valldigna de Ximo Puig al llarg de la legislatura.
