.
– L’Espai Jove acull el primer col·loqui del cicle ‘Xeraco 2050’ per a dissenyar un urbanisme verd, sostenible i fet a la mesura de les persones
Redacció, Xeraco, 26 de juny de 2026
Com ha de créixer Xeraco en les pròximes dècades? El projecte ‘Xeraco 2050’ ha arrancat el seu camí a l’Espai Jove de la localitat amb una primera taula redona centrada de ple en l’urbanisme del futur. La cita ha servit per a posar damunt la taula els principals desafiaments estructurals del municipi, on destaquen la necessitat urgent d’humanitzar la travessera de la carretera N-332, cosir de forma fluida el nucli urbà amb la platja mitjançant un corredor verd i conservar la identitat arquitectònica del barri antic.
El debat, moderat pel periodista David Pérez, va comptar amb les veus expertes de Paco Ávila, redactor del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU); els arquitectes Carlos Rizo i Núria Rodríguez; i el catedràtic i pintor Enrique Bofí. Durant la trobada, els ponents van analitzar críticament el model expansiu del passat, fill d’una època sense sensibilitat mediambiental, per a fixar les bases d’un model de poble més compacte i integrat en el seu entorn natural.
Connectar amb trellat i posar fi a les “places dures”
Un dels grans objectius compartits és millorar la comunicació entre els dos nuclis de població —el poble i la platja— que estan separats per sòl protegit. Sobre aquest punt, l’arquitecta Núria Rodríguez va apostar per “créixer amb coneixement i mesura, expandir-se amb trellat” i proposà la creació d’un anell ciclopeatonal que unifique tots els trams actuals. Per la seua banda, Carlos Rizo va reconéixer que l’actual carril-bici ha marcat “un abans i un després”, però que encara hi ha molt de marge de millora per a fer aquesta connexió més verda i fluida.
A més de les grans infraestructures, la taula va incidir en l’urbanisme del dia a dia i en la salut urbana dels xeraquers:
Adeu al ciment: Tant Bofí com Rodríguez van coincidir en la urgència de donar per acabada l’etapa de les “places dures” (plaques de ciment sense vegetació).
Carrers habitables: L’objectiu ara és omplir de verd les places i dotar d’ombra els carrers per a fer l’espai exterior realment habitable, proposant com a exemple un camí amb arbres que escorte els vianants fins a la platja.
La marjal com a eix de la planificació
El redactor del PGOU, Paco Ávila, va recordar que el nou plantejament urbanístic ha fet un salt d’escala històric en passar de 8 a 18 milions de metres quadrats de zones verdes, un creixement de qualitat que respectarà escrupolosament el territori. En aquest sentit, els ponents van concloure que la marjal de Xeraco serà la peça clau a l’hora de vertebrar la planificació d’un municipi que mira el 2050 amb l’ambició de ser més sostenible, amable i resilient.
