“Virtut” nou disc de “Sa Pena” que ressona com un crit i una abraçada

Amb producció de Pollet i col·laboracions de Zoo i Holistiks, el grup valencià Sa Pena publica el seu nou treball, Virtut: un disc d’electrònica combativa, bategant des de la Safor i la Marina, on conviuen l’amor per la terra, el vertigen del dia a dia i la necessitat de cuidar-se. Un cant a la supervivència col·lectiva. Una trinxera sonora que també és refugi.

Després d’un recorregut ascendent que va arrancar amb el Premi Ovidi Montllor pel seu primer disc, el col·lectiu musical Sa Pena publica Virtut, un treball sincer i feréstec, polit i visceral, on conviuen la nostàlgia d’infància, el pols de barri, la revolta íntima, i el ball com a eina de resistència.

Virtut és un disc per a ballar amb els punys i el cor.

Nou cançons que naixen des de la perifèria —la comarca de la Safor i la Marina com a bressol simbòlic i emocional— i que parlen de les ferides que no es veuen, de la pressió invisible que ens travessa, però també de l’alegria tossuda, de la tendresa militant i de la importància d’estimar-se, posar-se al centre i cuidar la pròpia ferida com a acte polític.

“Soc la meua prioritat”, canta una de les peces centrals del disc. No com a consigna de cartell, sinó com a conclusió des de l’abisme.

Amb una sonoritat que combina bases electròniques, funk i melodies crues, Virtut beu tant de la música de festa com de la poètica de resistència. Tot amb una producció poderosa i detallista a càrrec de Toni Fort ‘Pollet’ gravada al White trash estudio amb Yon Garcia, i amb les col·laboracions de Zoo, Josep Lopez ‘Panxo‘ del grup de ‘La Raiz‘ i Holistiks, que aporten textures, complicitat i múscul sonor.

Aquest segon disc consolida la veu singular de Sa Pena dins l’escena musical de la música en valencià: una veu arrauxada i lúcida, amb mirada de classe i arrels del poble, que fuig de l’ornament i es llança a dir. A dir-se.

“Virtut no busca agradar, busca resonar. Fer de mirall, d’espill i d’altaveu”.

Articles relacionats