15.2 C
Gandia
Divendres, 3 febrer, 2023

Un mural dedicat a Ausiàs March serveix de millora paisatgística de Ròtova

El mural mesura 612 m², un dels més grans del territori valencià, i presenta els personatges Ausiàs March, Pere March, Isabel Martorell, Joana Escorna i Joan de Fluvià, senyor de Ròtova.

Ròtova ha realitzat un mural de 612 m², un dels més grans del territori valencià, dedicat al poeta valencià més universal, Ausiàs March. L’encarregat de dur-lo a terme ha estat el restaurador i muralista Toni Espinar i se situa en el mur est de la Nau d’Usos Múltiples de la població. Espinar l’ha realitzat en aproximadament tres setmanes, amb pintura acrílica.

La intervenció parteix d’una proposta de millora paisatgística al polígon industrial, situat junt amb el municipi i a l’entrada mateixa del poble. És la segona intervenció d’aquestes característiques que es realitza, per tal de minimitzar l’efecte de les naus sobre el municipi, i forma part de les aportacions presentades per l’empresa encarregada de realitzar la millora de l’àrea industrial. “Volem millorar paisatgísticament l’entrada del municipi i aportar un recurs atractiu per a Ròtova”.

El mural “projecte Ausiàs” està dedicat al poeta i cavaller Ausiàs March (1400-1459) i hi apareixen la primera i la segona muller, Isabel Martorell i Joana Escorna, i el també poeta i pare d’Ausiàs, Pere March. Al llarg de la composició apareixen fragments dels versos d’ambdós poetes: “La vida és breu i l’art es mostra llonga” (A.M.); “Jo em meravell com no hi veu qui ulls té…”, (P. March), i referències als senyals que utilitzava per referir-se a les destinatàries de les composicions: “amor, amor”, llir entre cards… També, a la mort, un altre tema central de la seua poesia.

Ausiàs March fou cavaller i falconer major reial, i senyor de Beniarjó, Pardines i Vernissa: al mural, ho indiquen el falcó central, i els conreus de la canyamel i el raïm. El mural inclou altres referències històriques, com el senyor de Ròtova, Joan de Fluvià, contemporani d’Ausiàs March, que va promoure millores en el sistema hidràulic de reg, i el pont d’Elegreix, que conduïa les aigües de la séquia mare de Ròtova fins a Alfauir, per sobre del barranc que separava els termes. L’entorn paisatgístic també recull el relleu i muntanyes de la vall de Vernissa, i té una continuïtat amb el mural del costat, situat al costat de la vil·la romana de la Sort.

El mural és una millora que funciona com un recurs afegit al nostre patrimoni, i parla d’uns béns que també són nostres, materials i immaterials. Funciona, també, com a espill, amb el patrimoni natural de la vall de Vernissa i amb el monestir de Sant Jeroni, on es troba la cripta familiar dels March.

Fotografia de Juan Reig Peiró (Instagram @fotografia_juan_reig)

 

Articles relacionats