Sánchez Cuenca a la UEG: “La política quedarà supeditada als poders econòmics”

L’assagista i professor de ciència política Ignacio Sánchez Cuenca ha participat aquest matí al curs de la Universitat d’Estiu de Gandia (UEG) “Diguen el que diguen les distopies catastrofiestes, no tot està perdut. O sí?”, coordinat pel periodista i escriptor Alfons Cervera.

Sánchez Cuenca ha centrat la seua intervenció en realitzar un diagnòstic sobre la situació actual. Per a Sánchez Cuenca, “si pensem en un futur distòpic ens dirigim cap a una situació amb un nivell molt baix de democràcia en el qual els elements neoliberals acaben imposant-se. És a dir que les principals decisions es queden en l’esfera econòmica i l’esfera política queda reduïda a temes residuals. La democràcia tindrà un efecte testimonial –planteja l’assagista– i servirà solament per a resoldre temes menors, els assumptes econòmics quedaran aïllats de la política. Es complirà el somni de vells liberals que sempre han volgut que l’economia estiguera aïllada de la política”.
El sociòleg defineix la situació actual com un “moment de conflicte entre la democràcia representativa i el sistema de mercat. El que veiem és que en aqueix combat qui té les de guanyar és el sistema de mercat: l’economia s’emanciparà de la política i la política quedarà subordinada als imperatius del sistema econòmic. En un parell de dècades veurem com la política cedeix. Fins i tot hem arribat a un punt en què els perdedors en el sistema capitalista en lloc d’organitzar-se políticament viuen la seua condició de fracàs com un problema individual anul·lant les reaccions polítiques que puguen corregir els problemes del capitalisme. Per tant podem dir que la filosofia neoliberal està arrasant”.

Preguntat per fenòmens com el 15M, Sánchez Cuenca planteja que aquest fenomen sí implica un qüestionament més general de la nostra forma de vida però compten amb un poder limitat: “Ha sigut un procés molt important que ha desestabilitzat el sistema polític espanyol però no té la força suficient per a canviar el rumb dels esdeveniments. S’observa en molts altres països on també sorgeixen formes de resistència però que no tenen l’embranzida suficient com per a convèncer a la majoria social que prefereix continuar amb l’ordre econòmic establit en les últimes dècades”.

Et Pot Interessar