.
– El municipi reivindica el llegat de les seues regidores des de l’inici de la democràcia en un acte emotiu que visibilitza les dificultats de la dona en l’esfera pública.
RÒTOVA, 30 de març de 2026
L’escenari de l’antic Cine de Ròtova es va convertir el passat diumenge en un altaveu de memòria i justícia social. En un acte carregat de simbolisme, el municipi va retre un homenatge públic a les 23 dones que han ocupat l’acta de regidora a l’Ajuntament des de l’arribada de la democràcia fins a l’actualitat. Una cita que no només va servir per a posar noms i cognoms a la gestió municipal, sinó per a analitzar els obstacles que el gènere femení encara troba en els llocs de responsabilitat.
Antònia Paredes, regidora de Polítiques Inclusives i Igualtat, va subratllar durant la seua intervenció la valentia d’estes pioneres: “Parlem de dones del nostre poble que van fer un pas endavant quan no era fàcil. Van entrar en un espai que no estava pensat per a elles i van obrir camins“.
Veus, anècdotes i realitats
La jornada, conduïda per la periodista Marina Vallés, va tindre el seu punt àlgid en una taula redona on quatre de les homenatjades van compartir les seues vivències. Entre anècdotes de campanya i records de la gestió diària, les protagonistes van desgranar les dificultats i les alegries de representar el seu poble, oferint un testimoni viu de l’evolució política de Ròtova.
L’art i la cultura local també van tindre un paper protagonista:
Detall commemoratiu: Cada regidora va rebre una peça única dissenyada per l’artista local Teresa Peiró, llicenciada en Belles Arts, creada expressament per a l’ocasió.
Banda sonora femenina: La música d’Eva Gómez i Laura Miñarro va posar la nota emocional amb el seu treball «Ací estic. Jo soc aquella», un tribut a la poeta Maria Beneyto que va lligar perfectament amb l’esperit de la celebració.
Un compromís de futur
L’acte va cloure amb un missatge de futur i reconeixement col·lectiu. Paredes va voler estendre l’homenatge a totes aquelles dones que, per pressions socials o familiars, “van haver de callar o renunciar“. La celebració de diumenge es va refermar com un compromís institucional per continuar treballant per un poble “més just, més lliure i més igualitari“.
