La cobertura informativa dels atemptats de Barcelona i Cambrils ha portat aparellada una revolta ciutadana contra determinats mitjans als que acusen d’haver-se saltat “la fina línia” entre els codis ètics i la sobreexplotació de la desgràcia, sobretot pel que fa a l’ús de material gràfic. El director de El Periódico ha rebut crítiques de milers de lectors (ara exlectors) per la sobreexposició d’imatges de cadàvers i ferits, i els diaris El País i El Mundo tampoc s’han lliurat pels seus editorials en els quals aprofitaven la massacre per demanar als partits independentistes poc menys que tornaren a la cleda i desistiren de les seues posicions.
Altres diaris, com Ara, van optar per il·lustrar els fets amb muntatges gràfics amb missatges, prescindint d’imatges reals, mentre altres optaren per fotografies o videos gens explícits.
Es pot dir que s’ha produït una autèntica revolta popular contra el sensacionalisme, la insensibilitat i l’oportunisme, com ha dit Antoni María Piqué a elnacional.cat. “És impossible avui amagar o rebaixar la ira i la incomoditat de la gent amb la feina dels periodistes. Per correu electrònic, als espais de comentaris, als canals de missatgeria o via xarxes socials, van fer saber les seves demandes: no volem l’explotació de la sang ni dels cadàvers; no volem el llenguatge exagerat que anomena “caos” el desplegament policial, “histèria”, una reacció racional de fuga, o “paranoia”, l’increment d’atenció davant el perill”.
“Tots entenem que la informació, especialment la imatge, mai no és neutra. Segons com, informa o denuncia però també és propaganda, comunica contingut visceral, envaeix la intimitat, sobreexposa el dolor, la por, la ràbia, la crueltat. El terrorista manipula aquests sentiments, cert, amb el suport de la curiositat per provocar terror, inseguretat, pànic a un risc imaginari, imprevisible, fora de control. Aquest és el camí que fa servir per aconseguir els seus objectius. Segons què publica, el mitjà hi contribueix”, afig.
El Col·legi de Periodistes de Catalunya ha emés un comunicat en què demana genèricament “un periodisme ètic i de qualitat”, i recorda les seues recomanacions sobre la cobertura informativa d’actes de terrorisme.
A la revolta s’hi han sumat diversos professionals de la informació, i també alguns quiosquers, que l’endemà dels atemptats van optar per retirar de les seues prestatgeries tots aquells diaris que havien fet un ús indiscriminat del material gràfic sense cap limitació.
Dues periodistes denunciades
I per acabar de sembrar dubtes sobre l’ètica periodística, dues periodistes espanyoles han sigut denunciades pels Mossos d’Esquadra per entrar en un pis precintat a Ripoll per la recerca dels atemptats a Barcelona i Cambrils.
Fonts de la policia catalana han explicat aquest dissabte que les periodistes han sigut identificades en el lloc dels fets, i han dit que en cap moment han arribat a estar detingudes. No ha trascendit els mitjans per als que treballen.
També hi ha tres periodistes italians relacionats amb els fets, però que no han arribat a entrar en el pis, segons la policia.
