El conseller Alcaraz ha realitzat estes declaracions durant la seua compareixença a la Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat de les Corts per a explicar el grau d’execució de les mesures adoptades pel Consell per a la retirada de plaques de polítics corruptes en la Comunitat.
Segons ha explicat, esta iniciativa, aprovada pel ple de Les Corts el passat 15 d’octubre, ha estat possible gràcies a la col·laboració d’ajuntaments, diputacions i ciutadans que han identificat moltes plaques ja que, “no hi ha cap tipus de registre en el qual consten les plaques que s’instal·len ni els noms que apareixen en elles”, ha afirmat el conseller.
Concretament, les plaques retirades de dependències de la Generalitat són: sis amb el nom de Rafael Blasco, situades al centre de Rehabilitació d’Integració Social (CRIS) de Ciutat Jardí de la ciutat d’Alacant, al centre Especial d’Assistència a Majors (CEAM) d’Ontinyent, al CRIS Sant Pau de Valencia, a la Residència de Majors Velluters de València, al centre de Salut de Bellreguard i a la Ciutat de la Justícia d’Elx.
Ajuntaments
Tot i això, ha destacat que tenen constància que en molts municipis s’ha procedit a retirar les plaques dels seus edificis sense necessitat de comunicar-nos-ho.
També ha detallat que existixen denúncies ciutadanes sobre l’existència de plaques amb noms de condemnats per corrupció que consten en dependències d’ajuntaments o diputacions als quals s’han traslladat les esmentades denúncies però que, tot i això, no han informat de si han actuat o no, “entitats governades actualment pel PP”, ha matisat el conseller Alcaraz.
Alhora, ha lamentat que existixen plaques amb el nom de l’exalcalde de Calp Javier Morató Vives, que no tenen constància de la seua retirada, a la Plaça del Mediterrani, Puente del Puerto, Jardí del Pou, Rotonda de la Llum i Plaça de Manuel Miró, a Calp.
D’altra banda, el conseller de Transparència ha comparegut també per a explicar el Codi de Bon Govern, aprovat fa poc mitjançant decret del Consell, del qual ha destacat que es tracta del primer dels quatre decrets que desenvoluparan la Llei de Transparència perquè per al Consell “era prioritari reforçar els vincles de confiança entre els ciutadans i les institucions”.
D’esta manera, ha subratllat que el Codi de Bon Govern és una norma “especial” perquè combina normes de conducta i principis ètics que busquen més la prevenció i la persuasió que la dissuasió en els qui ho han de complir, a més de posar especial èmfasi en la responsabilitat política.
Després de fer una repassada per l’estructura i normes de conducta del Codi, el conseller ha afegit que “és obligatori per als alts càrrecs de l’Administració de la Generalitat i per al sector públic”, fet que suposa que un total de 138 persones estan obligades per este decret, dels quals 90 són alts càrrecs; 37 amb funcions executives al sector públic instrumental; i 11 amb contractes d’alta direcció del sector sanitari.
