El president del Govern i del PP, Mariano Rajoy, ha negat este dimecres davant l’Audiència Nacional conéixer una caixa B del PP, finançament il·legal i el cobrament de sobresous en B. Segons ha explicat, els càrrecs del partit tenien un “complement” que es declarava Hisenda.
En la seua declaració com a testimoni en el juí de la primera part la trama Gürtel (1999-2005), Rajoy ha assegurat a més que recordava “perfectament” la reunió que es va produir en 2010 en el seu despatx amb l’extresorer Luis Bárcenas, la seua dona Rosalía Iglesias i l’exministre Javier Arenas.
Segons ha dit, li va paréixer una trobada “raonable” perquè Bárcenas havia treballat 30 anys en el partit i volia “acomiadar-se”. En eixa reunió, ha prosseguit, l’extresorer va explicar que a partir d’eixe moment anava a dedicar temps a “defendre’s” i li va demanar una sala per a ficar els seus “papers i documents” i poder utilitzar el cotxe del partit, una cosa que van veure “raonable”.
Al llarg de la seua declaració, el cap de l’Executiu ha repetit en diverses ocasions que la seua tasca era política i que no portava ni estava al tant dels comptes de la formació, ni quan va dirigir campanyes electorals del PP. “Les meues responsabilitats són polítiques, no de comptabilitat”, ha emfatitzat.
Cap acitivtat a Gènova
Mariano Rajoy ha començat la seua declaració davant l’Audiència Nacional per la primera època de la ‘trama Gürtel’ assegurant que entre 1996 i 2003 no va realitzar “cap activitat a Gènova”, amb l’excepció de la direcció de la campanya de les eleccions generals de 2000.
En resposta a la primera pregunta de l’advocat d’ADADE, Mariano Benítez de Lugo, que s’ha interessat per l’organigrama del partit, Rajoy ha dit recordar “perfectament” que en 1999 el president del partit era José María Aznar, el secretari general Francisco Álvarez-Cascos, després reemplaçat per Javier Arenas, i que ell era subsecretari general.
No obstant açò, ha afegit que tant ell com els altres dos subsecretaris generals formaven part del Govern i per tant no exercien tasques en el partit. “De facto no exercíem cap funció a Gènova, igual que el president; després es va nomenar un secretari general que sí estava allí, en 1999”, ha reblat.
Compromís veu “poca educació” en Rajoy
El senador territorial i portaveu de Compromís, Carles Mulet, ha censurat la “poca educació” i la “falta de col·laboració amb la Justícia” atribuïble al president del Govern i del PP, Mariano Rajoy, davant l’Audiència Nacional pel cas Gürtel, que ha passat per la sala “com si es tractara d’una simple anècdota i com si el president de la formació res sabera dels fons, malgrat estar en la seua executiva des de 1986, un tracte que seria ben diferent en el cas de ser Rajoy el titular d’una xicoteta empresa espanyola o un simple autònom”.
Mulet ha assenyalat que “les coses no són com diu i Rajoy hauria de ser un tipus més transparent i defugir de la seua postura defensiva constant per a aclarir davant l’opinió pública espanyola la situació del partit que presideix, els seus comptes, els sobres i tot el que envolta al presumpte finançament del PP, ja que no és de rebut que molts càrrecs electes del PP ho siguen gràcies a un possible finançament alternatiu, que va servir per a pagar campanyes electorals, festes, mítings i golafres, sempre presumptament i que s’ha portat per davant a tresorers, alcaldes, expresidents i càrrecs d’aquesta formació”, per la qual cosa “haurien de desfilar per l’Audiència aquests càrrecs a explicar com es van abonar les despeses electorals que tan bé els van anar”.
Compromís ja va reclamar un canvi normatiu per a endurir les conseqüències per a les empreses que paguen diners als partits polítics i càrrecs a canvi de favors i ha considerat “molt greu” la situació de Mariano Rajoy i del partit polític que ostenta el govern del país. “Una cosa deplorable”, ha manifestat el senador. Mulet ha assenyalat que “la major trama de corrupció de la història té antecedents molt greus que recorden l’existència d’amiguets de l’ànima, regals a càrrecs del PP, congressos per valor de 600.000 euros en Fira València que han estat sense pagar massa anys i una comptabilitat massa sospitosa que no pot passar per la història com una cosa anecdòtica, sinó abordar-se amb exemplaritat de cara a una societat farta de paranys, d’un tracte diferencial i de privilegis a la classe política”.
