La consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador, ha presentat els programes de paisatge vinculats al Pla d’Acció del Litoral, Pativel i les quatre zones pilot on es començarà a treballar amb l’objectiu de “regenerar aquests espais i posar-los en valor”, entre ells la Platja de l’Auir i la desembocadura del Sèrpis a Gandia. La Generalitat inicia així un procés real de qualificació dels espais del litoral que “permetrà regenerar els elements més valuosos, tant ambientals com a paisatgístics o culturals en una aposta clara per la sostenibilitat de l’espai litoral”, ha indicat.
Segons ha explicat Salvador, com a experiència pilot, es començaran a redactar els Programes de Paisatge que ja estan adjudicats, del litoral de Vinaròs i Benicarló, l’Albufera de València, la Platja de l’Auir i la desembocadura del Sèrpis a Gandia i la connexió entre el Clot de Galvany i el Saladar d’Aigua Amarga a Elx i Alacant. “L’objectiu del govern valencià és millorar la imatge del nostre litoral, qualificar el nostre actiu territorial més valuós i fomentar així una activitat turística de qualitat”, ha apuntat.
D’aquesta manera, la consellera, acompanyada pel director general d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge, Lluís Ferrando, ha mantingut la primera reunió amb representants d’aquests ajuntaments. Salvador ha recordat que els programes de paisatge són una “figura innovadora” que malgrat estar contemplada en la LOTUP, mai s’havia utilitzat per part de la Generalitat. Amb aquest instrument es podran “definir projectes i actuacions per a regenerar l’entorn en les diferents zones del Pativel”.
Futura via litoral
“Aquests programes -ha apuntat la consellera- aniran, sobretot, destinats a dissenyar i concretar les actuacions necessàries per a impulsar l’eix verd del litoral que es vertebrarà mitjançant la futura via litoral i que discorrerà entre Vinaròs i el Pilar de la Horadada fomentant la mobilitat sostenible de vianants i ciclistes”.
També contemplaran elements de reforç per al litoral com a miradors, llocs de descans, regeneració d’impactes paisatgístics o revaloració d’elements patrimonials costaners com a torres de vigía, construccions portuàries històriques o elements arqueològics. A més, es desenvoluparan directrius per a les construccions rurals i edificacions per a aconseguir que s’integren de manera correcta amb el paisatge amb minimització d’impactes, entre altres aspectes.
Una vegada redactats, cada projecte especificarà les actuacions que s’hauran de realitzar en cada zona i la inversió es podrà obtenir mitjançant diverses fonts entre les quals destaca com a principal els fons europeus destinats a la infraestructura verda que cada vegada estan adquirint un major protagonisme així com els fons de la Generalitat, els de els ajuntaments i també s’estudiaran els mecanismes perquè els ingressos públics que puguen generar les activitats autoritzades en el Pativel, com a hotels, càmpings, restaurants, puguen destinar-se a “millorar el seu entorn del litoral en benefici de tots”.
Millorar la imatge del nostre litoral
A més, ha anunciat que, tal com ja es va fer en el Pativel, també hi haurà un ampli procés de participació ciutadana i s’espera que a final d’any es puguen presentar els programes en cada zona.
Aquests projectes són un dels compromisos adquirits per la Conselleria de Vertebració del Territori en el Seminari d’Ademús, i seran instruments que complementaran el PATIVEL, que aposta per la “conservació activa en benefici dels ciutadans i del turisme per a qualificar el nostre territori”.
