.
– Vicent Mompó defensa la utilitat de la Diputació i proposa una visió comarcal i de protecció de les senyes d’identitat dels municipis
Redacció, València, 14 de juliol de 2026
L’Associació de Medis Digitals de la Comunitat Valenciana (AMDComVal) ha celebrat una nova edició dels seus esmorzars informatius al Casino de l’Agricultura de València, que ha comptat en aquesta ocasió amb una àmplia assistència de mitjans de les tres províncies de la Comunitat. El protagonista de la trobada ha sigut Vicent Mompó, president de la Diputació de València des de 2023 i alcalde de Gavarda des de 2011, qui ha desgranat el full de ruta de la institució, ha analitzat l’actualitat orgànica del seu partit i ha proposat un canvi de paradigma en la gestió dels municipis.
Mompó ha arrancat la seua intervenció abordant l’impacte de la catàstrofe de la DANA de 2024, un tema prioritari en la seua gestió. El president ha reivindicat el paper actiu de la corporació provincial des del primer moment: «Eixe dia vam eixir només amb la intenció d’ajudar. Els alcaldes van ser els primers, per descomptat, però la gent ens veu a la Diputació com una institució útil», ha afirmat, recordant que, segons els últims estudis públics, és la institució més ben valorada pels ciutadans. Mompó ha defensat la seriositat en la destinació dels recursos públics i ha assegurat que, malgrat el preu pagat, «ho està pagant de gust i tornaria a fer exactament el mateix» per a donar cobertura als 266 municipis, les 26 mancomunitats i les 3 entitats locals menors que gestiona la institució.
Inversions estratègiques: Bombers, carreteres i mobilitat ciclista
Més enllà de la resposta a l’emergència, el president de la Diputació ha volgut plasmar amb dades tangibles el volum d’inversió de l’entitat provincial enfront del «soroll i al parlar per parlar». En aquest sentit, ha destacat la inversió de 30 milions d’euros en el Consorci Provincial de Bombers de València —assenyalant-lo com el més dotat de la província—, amb actuacions clau al parc de bombers de Torrent, la central de brigades d’Ademús i les instal·lacions de Montserrat.
Així mateix, ha valorat la gestió dels prop de 2.000 quilòmetres de carreteres provincials que serveixen per a comunicar els pobles. Dins d’aquesta xarxa, ha ressaltat la creació de sis itineraris de rutes ciclistes i de vianants per a connectar grans comarques, fomentant l’esport i el gaudi del cap de setmana, amb la idea de vertebrar el territori mitjançant una gran infraestructura integrada, semblant a una «Volta a peu però en bici».
Un nou model comarcal enfront de l’individualisme
De cara al futur, Mompó ha avançat que presentarà un document amb un nou organigrama i el full de ruta per a la pròxima legislatura. El seu gran objectiu és aconseguir un canvi mental en la governança local: dels quatre pressupostos de l’actual legislatura, un d’ells està destinat íntegrament al pla d’inversions (parcs, poliesportius, carreteres, piscines, voreres). Després de recórrer tots els pobles, el president ha assegurat que «a cap li falten inversions», però que el problema real es troba en la gestió diària i els serveis a la població.
«El canvi que podríem sol·licitar als alcaldes és que comencen a pensar en col·lectiu entre comarques i no de manera tan individual. No pot ser que tots els municipis tinguen col·legi, hospital o poliesportiu. Si es lluita per obtindre alguna cosa a escala comarcal i més gran, compartint serveis com la Policia Local en una central amb millor plantilla en lloc de tindre dos agents que no abasten el terme, seria més econòmic i el territori tindria un millor servei», ha argumentat, i ha afegit que «allò que és bo per a la província és bo per als pobles». En aquesta línia, ha advocat també per crear projectes interprovincials en els municipis limítrofs amb Alacant i Castelló per a trencar la barrera invisible on sembla que s’acaba tot.
Defensa del valencià, la cultura i l’agricultura
En el pla cultural i identitari, Mompó ha expressat que la seua major il·lusió de cara al futur és avançar en el reconeixement de la llengua pròpia: «Per què el valencià no pot ser una llengua reconeguda en l’iPhone, per exemple? Crec que és evident que els dialectes no són els mateixos, llavors per què hem de renunciar al nostre valencià i utilitzar-ne un altre?». Sempre sota l’ús de la normativa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) —matisant que «es pot ser més o menys valencià sense eixir de la normativa»—, l’objectiu institucional és que les empreses i institucions adapten els seus portals i que tot el món parle com vulga, treballant perquè la societat conega i use les dos llengües cooficials.
Aquesta defensa de «el nostre» es complementa amb la posada en marxa del Pla de Trinquets, dotat amb més de 12 milions d’euros per a donar suport a la pilota valenciana, les festes locals i la restauració d’esglésies parroquials, ja que en molts municipis petits són «l’únic patrimoni del poble» que ha d’estar decent per a l’ús dels ciutadans. Respecte a l’agricultura, l’ha qualificada d’un tema complex, però ha mostrat la seua ferma il·lusió d’aportar diners i projectes específics des de la Diputació per a millorar el sector. Igualment, ha plantejat la futura creació de la «recepta esportiva», un servei perquè els pobles petits sense recursos puguen comptar amb tècnics en educació física coordinats amb els metges per a orientar la població.
Habitatge i equilibri territorial
L’esmorzar informatiu d’AMDComVal també ha servit per a abordar la problemàtica de l’habitatge, un assumpte tractat recentment a València durant una jornada de diputacions del Partit Popular que va reunir representants de l’Associació de Municipis i Províncies. Mompó ha recordat la dada demogràfica que actualment el 80% de la població viu concentrada en tot just el 20% del territori.
Encara que ha reconegut que la competència principal en matèria d’habitatge pertany al Govern central i a la Generalitat, ha marcat com a objectiu de la Diputació millorar les infraestructures, el transport assequible i els serveis de l’interior perquè la joventut tinga possibilitats reals de quedar-se a viure als pobles si així ho desitja.
Primàries, crítiques a Pedro Sánchez i relació amb Catalá
En l’apartat estrictament polític i orgànic del Partit Popular, Vicent Mompó s’ha mostrat taxatiu en diversos temes de rellevància interna:
Rebuig a les primàries: S’ha mostrat contrari a aquest sistema d’elecció interna: «No soc partidari de fer primàries perquè és l’harakiri del partit. Depén de la majoria de votants i en municipis de pocs habitants no seria just dependre del que opinen eixes minories que abasten tant». La seua meta orgànica és clara: «Trobar un equip en cada poble que represente el PP».
Candidatures a la presidència de la Generalitat: Mompó també ha recordat que d’ací a poc es coneixerà qui serà el candidat a la presidència de la Generalitat i ha recalcat que eixa decisió la prendrà el president del PP, Alberto Núñez Feijóo. Sense descartar-se com un dels possibles candidats, tampoc s’ha postulat de manera directa, utilitzant un símil futbolístic en ser preguntat per eixa possibilitat: «No hi ha jugador de futbol a qui no li agrade ser titular», ha respost sobre si preferia com a candidat l’actual president, Juanfran Pérez Llorca, Susana Camarero o ell mateix.
Crítica al Govern d’Espanya: Ha censurat l’actitud del president del Govern central durant l’emergència de l’Horta: «Ara com ara encara no entenc com Pedro Sánchez, en comptes de pensar en l’estratègia, no va vindre a ajudar la nostra comunitat». Ha matisat que en els espais petits el partit es desvincula i «és la persona la que es preocupa pel seu poble, és més la persona que la institució».
Cultura del diàleg i Paco Camps: Davant d’assumptes interns del partit i de cara al pròxim congrés, Mompó ha advocat per la distensió i la paraula: «Cal asseure’s i parlar. Parlar, encara que no s’arregle res i no s’arribe a acords, però cal parlar molt. La gent vol opinar, vol saber i vol que els polítics ens portem bé».
Relació amb María José Catalá: Preguntat per si la seua relació amb l’alcaldessa de València s’ha vist afectada per la idea de presentar-se a la presidència provincial, Mompó l’ha qualificada de «bona» i basada en la lleialtat de dir el que pensa. Ha emmarcat les absències de l’alcaldessa en alguns actes de la província com una cosa natural: «Rita ja ho feia i María José també ha pres la decisió estratègica de no eixir del Cap i Casal. De vegades em crida per a veure si ve, i jo mateix li he dit que és igual. És una decisió d’ella sense haver-ho parlat al respecte, no crec que hi haja res més enllà».
