Milers de persones demanen a València respecte a la diversitat i la pluralitat

Milers de persones s’han manifestat aquest dissabte a València per a “reafirmar la voluntat de la diversitat i la pluralitat” de la societat valenciana en una marxa que ha discorregut pels carrers del centre de la ciutat sota el lema ‘País Valencià, un país obert’, en la qual també s’ha commemorat el 25 aniversari de l’assassinat de l’activista antifeixista valencià Guillem Agulló.
La marxa, convocada per Acció Cultural del País Valencià, i a la qual s’han adherit altres organitzacions, sindicats i partits polítics, ha començat a les 18.00 hores en la plaça de SantAgustí i ha discorregut sota un intens dispositiu policial sense amb prou faenes incidents. A l’altura de la delegació del Govern, en el carrer Colón, un reduït grup de simpatitzants d’extrema dreta s’ha intentat acostar a la marxa, encara que el cordó policial ho ha impedit.
La manifestació ha conclòs en el nou passeig Guillem Agulló dels Jardins de Vivers. Allí ha tingut lloc un homenatge al jove assassinat en 1993 i a “totes les víctimes de la intolerància”, amb diversos discursos i actuacions musicals dissenyades per a l’ocasió.
L’objectiu de la marxa, ha destacat el president de Acció Cultural, Toni Gisbert, és “respondre a les ideologies d’odi amb un projecte de país obert i plural, que es reconeix en la seua llengua i cultura i que, alhora, és respectuós amb la diversitat que conforma les societats contemporànies”. “Ha de ser des del respecte i el diàleg que construïm la convivència i un futur millor”, ha destacat.
Gisbert ha apostat per un missatge de “construcció en clau de futur” i de “diàleg” en el 25 aniversari de l’assassinat de Guillem Agulló.
En la marxa han participat entitats molt diverses a més de la pròpia Acció Cultural. Des de representants de Compromís com la coordinadora del Bloc, Àgueda Micó, i Esquerra Unida, com el diputat Ricardo Sixto, fins a la recentment guardonada amb el premi Guillem Agulló dels Corts i presidenta d’Honor de la Plataforma contra la Islamofobia, Amparo Rosel.
Així mateix, també han participat representants de plataformes que demanen la “llibertat dels presos polítics catalans”, que han portat llaços grocs, i representants d’Òmnium Cultural. Alguns manifestants han portat cartells grocs amb les fotos d’alguns dels càrrecs polítics catalans a la presó preventiva pel procés judicial sobre l’1 d’Octubre.
A l’arribada de la manifestació al final del seu recorregut, en els jardins de Vivers, s’ha inaugurat el passeig de Guillem Agulló, en record al jove militant antifeixista assassinat en 1993.
En a l’acte han participat, a més dels manifestants, representants de l’Ajuntament de València, com l’alcalde, Joan Ribó, i la tinent d’alcalde, Sandra Gómez.
Així mateix, artistes com Pep Gimeno ‘Botifarra’, Miquel Gil, Feliu Ventura, Al Tall o Xavi Sarrià, entre uns altres, s’han pujat a un escenari habilitat en els jardins per a recordar amb la seua música al jove.
La nit de l’11 d’abril de 1993, Guillem es trobava a Montanejos (Alt Palància)) amb un grup d’amics passant les vacances de Pasqua quan un grup de militants d’extrema dreta de València es va dirigir a ell. Entre tres persones, el van subjectar perquè Pedro Cuevas li assestara una ganivetada mortal al cor. Després van marxar cridant ‘Arriba Espanya’.
L’assassinat va produir una onada d’indignació, que es va traduir en mobilitzacions, manifestacions de denúncia i tot tipus d’actes. També es va constituir una acusació popular formada per diversos col·lectius i organitzacions que es van personar en la causa.
En 2005, la Guàrdia Civil va desarticular una organització nazi a la Comunitat Valenciana, el Front Antisistema (FAS), que es dedicava a vendre armes prohibides i organitzar “caceres” contra immigrants i militants d’esquerres.
L’anomenada ‘Operació Panzer’ va permetre detenir a 27 persones, entre elles l’assassí de Guillem Agulló. És per açò que diversos organitzacions van decidir fer un pas avant i van formar la plataforma Acció Popular contra la Impunitat, que reuneix més de 30 organitzacions socials, culturals, polítiques i sindicals.
La plataforma va fer arribar al Congrés i a la Comissió Europea les seues denúncies sobre els “atacs impunes” de l’extrema dreta, com una vintena d’atemptats amb explosius contra ONG i les seus polítiques, agressions contra immigrants, mesquites, i boicots habituals de grups ultres contra actes d’associacions culturals.

Et Pot Interessar