El jutge de l’Audiència Nacional Eloy Velasco ha arxivat este dimarts la causa contra el president i el director del diari ‘La Razón’, Mauricio Casals i Francisco Marhuenda, respectivament, per presumptes coaccions a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes.
En la seua interlocutòria, el titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 acorda desimputar, sobreseure provisionalment i arxivar les actuacions iniciades contra Casals i Marhuenda després que els dos directius prestaren declaració la setmana passada, just a continuació de Cifuentes, el seu conseller de Presidència, Ángel Garrido; la seua cap de gabinet, Marisa González; i el president del Grup Planeta, José Crehueras.
Segons Velasco, la dirigent madrilenya va manifestar en la declaració que va prestar per escrit que “no es va sentir” coaccionada, “sinó que, i és el que importa, en cap cas ho haurien aconseguit”. Alhora, va assegurar que no va denunciar les activitats d’Edmundo Rodríguez Sobrino al Canal d’Isabel II “per l’actuació de Marhuenda i Casals”.
En esta mateixa línia, Garrido i González van declarar en la seua compareixença davant el magistrat que “les trobades amb Marhuenda van ser aprofitant actes coincidents” i que el conseller de Presidència, com a responsable polític últim del Canal d’Isabel II, “no es va arribar a reunir per parlar d’este tema”.
D’esta manera, el jutge considera que no escau l’aplicació en este cas de l’article 464 del Codi Penal, que establix penes de presó d’un a quatre anys per tot aquell que utilitze la “violència o intimidació per intentar influir directa o indirectament en qui siga denunciant, part o imputat, advocat, procurador, perit, intèrpret o testimoni en un procediment perquè modifique la seua actuació processal”.
D’altra banda, Velasco assenyala en la seua interlocutòria que els directius de ‘La Razón’ van donar una “versió versemblant del que semblava més agreujat” en les converses telefòniques que van intervindre a Rodríguez Nebot, les quals emmarca en “l’actuació de dos amics” que tracten, tal com van dir ells, de convèncer-la “mitjançant mentides piadoses i pal·liatives” que estaven actuant perquè la seua implicació en l’operació Lezo no portara la Comunitat de Madrid a denunciar.
Així mateix, Velasco destaca que de les proves aportades per Marhuenda en la seua declaració s’entén que el diari “no va fer una campanya especial o gaire diferent” contra el Govern de Cifuentes “de la pròpia d’una línia editorial, perdent força coactiva i explicant episodis com els que apareixen en les escoltes i que fet i fet són fets que no tenen consistència com per trobar en ells una sistematicitat i permanència en la pressió que justifiquen les imputacions.
I a més, la versió que va donar el mateix Edmundo Rodríguez Nebot sobre este assumpte quan també va declarar davant el jutge per la seva implicació en l’operació Lezo va ser que “l’actuació de Marhuenda i Casals era per ajudar-la emocionalment i no per torçar l’actuació de col·laboració de la Comunitat de Madrid”, la qual cosa, en opinió del jutge, reforça la idea que, a falta de més elements, “l’actuació de Marhuenda i Casals no és delictiva”.
