18.6 C
Gandia
Diumenge, 25 febrer, 2024

El Parlament català aprova la Llei Fundacional tot i la suspensió decretada pel TC

El Parlament ha aprovat este divendres a les 00.48 hores la ‘Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república catalana’ amb la qual JxSí i la CUP volen consumar la ‘desconnexió’ de Catalunya de la resta d’Espanya si guanya el ‘sí’ l’1 d’octubre, i ho ha fet malgrat que el Tribunal Constitucional (TC) ha suspès poc abans la tramitació de la norma.

El text s’ha aprovat amb els 71 vots d’JxSí, la CUP i el diputat no adscrit Germà Gordó, i els 10 vots en contra de SíQueEsPot, mentre que Cs, PP i PSC no han votat perquè de nou han abandonat l’hemicicle -ja ho van fer este dimecres al debat de la llei del referèndum- en protesta perquè consideren que la llei és manifestament inconstitucional i antiestatutària.

JxSí i la CUP es consideren legitimats per treure endavant esta llei malgrat la decisió del Tribunal Constitucional (TC): Jordi Orobitg (JxSí) ha titllat a Espanya d’Estat opressor, i Benet Salellas (CUP) ha avisat que per culminar la independència el soberanisme haurà de “desobeir” a l’Alt Tribunal.

Salellas ha alertat que el procés independentista ha de culminar-se el més prompte possible i amb determinació, per molt que el TC tracte d’acoquinar: “El temps corre en la nostra contra perquè l’Estat s’està refent i reconstruint”.

Orobitg ha proclamat que, amb la llei de transitorietat d’este divendres i la llei del referèndum que es va aprovar el dimecres, s’aconseguix que Catalunya siga un Estat independent si els catalans ho volen el dia 1-O: “Per a Catalunya i els catalans, Salut i república! Per a Catalunya i els catalans Visca Catalunya lliure!”.

Gordó ha defensat la llei, encara que ha matisat que li agradaria que fóra més inclusiva i ha advertit que la norma “crea dubtes jurídics i és tècnicament millorable”.

La líder d’Cs i de l’oposició en el Parlament, Inés Arrimadas, ha titllat la llei de transitorietat d'”atropellament a la democràcia” i ha augurat que no tindrà mai efectes jurídics perquè considera que és manifestament inconstitucional i que així ho determinaran els tribunals.

El líder del PP català, Xavier García Albiol, ha criticat que és una estratègia d’agitació i propaganda d’JxSí i la CUP, i ha alertat que l’independentisme “s’ha convertit en la principal amenaça que en estos moments té la UE”.

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha sostingut que la norma pretén “liquidar la Constitució i l’Estatut”, ha assegurat que té un escàs rigor jurídic, i també que substituïx l’actual ordenament legal per un model d’escassa qualitat democràtica, al seu juí.

El portaveu d’SíQueEsPot, Joan Coscubiela, considera que amb l’aprovació de les dos lleis –la fundacional i la del referèndum– JxSí i la CUP “s’han polit el capital polític català en 48 hores negres”.

Batejada com la principal llei de ‘desconnexió’, la norma entrarà en vigor només si guanya el ‘sí’ a la independència en el referèndum i el seu recorregut és limitat: definix un corpus legal transitori fins a la redacció definitiva d’una eventual Constitució catalana, prevista per abans de 2019.

Fins llavors, si s’aplica esta llei “suprema” Catalunya pot ser una república ‘de dret, democràtica i social’; el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, passa a ser automàticament el cap de l’Estat; s’assumix el control de fronteres i duanes, i s’expulsa l’Exèrcit fins que una futura Assemblea Constituent decidisca si es crea un de propi o es prescindix d’ell.

La llei preveu que els empleats públics de l’Estat s’integren automàticament en el cos funcionarial de la Generalitat, i que passen a tindre doble nacionalitat –catalana i espanyola– tots els que tinguen la nacionalitat espanyola i estiguen empadronats a Catalunya abans del 31 de desembre de 2016.

Entre altres novetats, es crearà un nou ordenament jurídic: un dels canvis més substancials és la substitució del Tribunal Constitucional (TC) –passarà a denominar-se Sala de Garanties– i del Tribunal Suprem (TS), les funcions del qual passaran a ser assumir-les pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

La llei de transitorietat no figurava en l’ordre del dia del ple, però JxSí i la CUP van forçar el dijous a la vesprada la seua inclusió, la qual cosa ha indignat els grups de l’oposició, que consideren que els seus drets s’han vist completament cercenados.

JxSí i la CUP han demanat debatre la llei a les 14.15 hores del dijous, i després d’un debat bronco i plagat de suspensions i represes, no s’ha sotmès a votació fins a més de 10 hores després.

Puigdemont farà el referendum

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha avisat aquest dijous al president del Govern, Mariano Rajoy, al Tribunal Constitucional i a la Fiscalia que organitzarà el referèndum siguen quines siguen les impugnacions que posen damunt de la taula: “Davant un tsunami de querelles hi haurà un tsunami de democràcia”.

Per la seua part, el president del Govern, Mariano Rajoy, ha advertit este dijous a Carles Puigdemont, i tot el bloc independentista català que promou el referèndum d’autodeterminació, que farà tot el necessari “sense renunciar a res” per defensar la democràcia espanyola i els ha demanat que no seguisquen endavant perquè “l’Estat de Dret no es plegarà a les seues bravates”.

Rajoy ha llegit una declaració institucional en la Moncloa en presència de tot el seu gabinet (excepte el ministre d’Afers exteriors, Alfonso Dastis, de viatge a Cuba), en la qual ha anunciat nous recursos davant el Tribunal Constitucional contra els passos que es van donant cap al referèndum, però en què sobretot ha mostrat contundència en desplegar una successió d’advertiments a la Generalitat i a les institucions catalanes perquè no seguisquen amb l’1-O.

Com en altres ocasions, el president ha resolt que no es farà un referèndum inconstitucional per més que “es pretenga imposar de forma atropellada, barroera i il·legal”, però ha afegit esta vegada que si es produïx, s'”acabaria amb el règim d’autogovern de Catalunya”, a més de liquidar la convivència pacífica i la sobirania nacional.

Rajoy ha abundat en esta idea d’en altres moments del seu discurs: l’actuació de la Generalitat i del Parlament estan atacant l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i l’autogovern, perquè estan contravenint la Constitució Espanyola de la qual tots dos emanen.

“No seguisquen per este camí, no liquiden les seues pròpies institucions, renuncien a imposar per les braves allò que no aconseguixen guanyar a dreta llei democràtica”, ha dit, per afegir en un missatge dirigit expressament a la Generalitat: “No menyspreen la força de la democràcia espanyola, assumisquen el fracàs del projecte i abandonen este procés”.

El president ha agraït el suport de forces com el PSOE i Cs, amb els dirigents dels quals es reunix dijous en Moncloa, perquè “dóna tranquil·litat a tots”. I ha aplaudit la postura de Cs, PSC i PP al Parlament català i dels lletrats i funcionaris de la cambra que dimecres van defensar la legalitat, ha dit, i ha instat els ciutadans que no romanguen “aliens” al que està ocorrent: “S’està parlant del seu país, dels seus drets, el seu futur i la seua convivència”.

“Vull dir als ciutadans de Catalunya i als funcionaris que estiguin tranquils, ningú els pot obligar a fer res il·legal, la llei els obliga però també els protegix i els defensarà davant qualsevol arbitrarietat”, ha subratllat.

El president s’ha mostrat segur de quin és el seu paper i que és conscient de “la gravetat del moment” i ha dit una vegada i una altra que l’Estat no renunciarà “a res” per defensar la democràcia, però també ha deixat clar que els passos legals que de moment està donant el Govern central són “la resposta eficaç que es precisa”.

El Consell de Ministres ha aprovat així este dijous un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei del referèndum aprovada dimecres, un altre contra el decret de convocatòria de l’1-O, un altre més contra el decret amb les normes complementàries per organitzar-ho i un quart contra l’acord del Parlament que nomena una Sindicatura Electoral, l’equivalent a la Junta Electoral Central.

A més, el president del Govern espanyol ha signat un incident d’execució contra l’admissió a tràmit en el legislatiu català de la llei de desconnexió i contra tots els actes que es deriven. És el mateix pas que ja va donar dimecres contra la llei del referèndum, amb el qual es reclama al Tribunal Constitucional que declare nul·la tota la tramitació de la norma.

El president ha defensat estos passos, perquè en la seua opinió són “la resposta eficaç que es precisa”, però ha afegit en diverses ocasions que “la democràcia respondrà amb fermesa, aplom, serenitat i dignitat”.

Rajoy ha dedicat una part del seu discurs a lamentar “la imatge” que està donant el Parlament de Catalunya, “un dels majors cops a les institucions catalanes” de la història, ha dit, i la “liquidació de la pràctica parlamentària des de la restauració de les institucions autonòmiques”. “Va saltar per l’aire davant l’estupor, l’enrogiment i la preocupació de tots”, ha afegit.

“Probablement ningú va poder imaginar mai que assistiríem a un espectacle tan deplorable, el cúmul d’il·legalitats i d’arbitrarietats que allí es va produir, fruit només de l’obstinació per imposar per força el seu projecte de ruptura a la societat”, ha exposat.

Rajoy ha posat l’accent que a Espanya es pot ser independentista i defensar este projecte dins de les lleres que permet la llei; la pròpia Constitució preveu vies per ser reformada en les Corts i obrir la porta al que decidisca la majoria. “El que no es pot fer i no es farà és passar per sobre de les nostres normes democràtiques per aconseguir-ho”, ha insistit.

I repassant l’ocorregut en el Parlament, el president ha dedicat uns minuts a agrair el paper que va exercir l’oposició, que va perdre una votació, els ha dit, però “van obtindre una gran victòria política” perquè van despullar la “perversió antidemocràtica d’este procés”. “La seua actitud ha servit perquè tots els catalans hagen vist amb claredat quina classe de règim polític pretenen imposar-los”, ha assenyalat.

A continuació ha agraït el “coratge” dels servicis jurídics de la cambra i del Consell de Garanties Estatutàries pels seus advertiments a la Mesa que presidix Carme Forcadell que el que pretenia fer amb la llei del referèndum no era legal: “Gràcies a ells el Parlament de Catalunya seguix sent hui una institució respectable. A tots ells, el meu reconeixement més sincer”.

Rajoy ha llançat un últim missatge en el qual ha demanat confiança perquè sap què ha de fer. “No he dedicat tants anys al meu país i a l’interès general com per permetre que es liquide d’un cop de ploma el nostre model de convivència. Espanya seguirà sent exemple que és possible conviure en la unitat i la diversitat. L’Espanya lliure i pluralista sap defensar-se dels enemics de la convivència i ho anem a fer bé, que és com s’han de fer les coses”, ha conclòs.

Articles relacionats