Llauradors de LA UNIÓ s’han concentrat al Ministeri d’Agricultura per a reclamar un futur digne per al camp valencià

Llauradors de LA UNIÓ s’han concentrat al Ministeri d’Agricultura per a reclamar un futur digne per al camp valencià

Una representació de llauradors de LA UNIÓ de diferents punts de la Comunitat Valenciana, al costat dels de diverses comunitats autònomes convocats per la seua organització estatal Unió d’Unions, s’ha concentrat a les portes del Ministeri d’Agricultura a Madrid per a reclamar un futur digne per al camp valencià, per una PAC més mediterrània i exigir mesures per al sector vitivinícola.

Durant la concentració, s’ha deixat a les portes del ministeri, símbol de l’agonia del camp, unes caixes de raïm verd, així com uns ceps secs i restes d’olivera. Igualment, s’ha procedit a serrar dues oliveres centenàries seques i s’ha fet al ritme de la banda sonora de «La mort tenia Un preu», per a demostrar totes les conseqüències de l’abandó de les explotacions per la crisi.

LA UNIÓ reclama la posada en marxa de la verema en verd per a controlar l’oferta de raïm, ara que està la verema molt a la vora i que és molt més efectiu que la destil·lació en crisi. Igualment, proposa, com ja fera en altres ocasions, reassignar fons del PASVE d’un exercici per al següent i que les mesures incloses en aquest pla recaiguen en el viticultor professional.

L’organització agrària, després de diverses peticions de mesures extraordinàries per al sector del vi, ha decidit fer un pas més i presentar-se a les portes del Ministeri, convocant aquesta concentració que, posteriorment, coincidiria amb la reunió de la Conferència Sectorial d’Agricultura de les CCAA i el ministre per a negociar la PAC.

En aquest sentit, LA UNIÓ assenyala que l’aprovació de la PAC en els seus termes actuals podria suposar la pèrdua d’aproximadament uns 138 milions d’euros per als llauradors i ramaders valencians fins a l’any 2027.

A més d’aquesta retallada, comportarà una pèrdua de competitivitat de les explotacions en la Comunitat Valenciana i menors rendes per als productors, a part de no garantir que es tinguen en compte les peculiaritats de l’agricultura mediterrània com havia afirmat reiteradament el ministre d’Agricultura, Luis Planas, ni que les importacions complisquen amb els estàndards productius que la Unió Europea exigeix als seus propis productors.

LA UNIÓ considera que, tal com s’ha plantejat l’acord, amb els nous topalls del 25% per a ecoesquemes i el 35% del segon pilar a fins ambientals, es reforça molt més del que es deuria l’ambició verda de la PAC, la qual cosa suposa majors exigències per als productors i, per tant, signifiquen uns costos de producció més alts. En aquest sentit, des de l’organització es recorda que la PAC ja era, abans de l’acord, la política europea que més contribució pressupostària realitza a l’objectiu climàtic.

També assenyala, a més, que en la vigent PAC els mecanismes de regulació del mercat han funcionat de manera molt deficient en els casos de distorsions dels mercats i que no han donat resposta eficaç a les greus crisis que han patit, i encara pateixen, molts sectors. La Comissió Europea no ha sigut capaç d’establir cap mesura de distorsió de mercat en els diferents sectors agraris valencians en crisis, malgrat tindre diners per a això. En aquest sentit, i a tall d’exemple, cal recordar la desastrosa campanya citrícola de fa tres anys, les reiterades crisis del sector de la fruita, la vinya, oli d’oliva, fruita seca i ramaderia.

L’organització valora que la pèrdua de competitivitat derivada dels majors estàndards ambientals i de tota mena als quals es condiciona la producció europea, situa als llauradors i ramaders en situació de desavantatge enfront d’altres potències agrícoles de tercers països,
la competència deslleial dels quals s’afavoreix des de la mateixa Unió Europea a través de tractat i acords de lliure comerç, sense respectar els principis de reciprocitat ni exigir a les mercaderies importades les nostres mateixes normes.

Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, ha indicat que «les rendes dels professionals del sector agrari haurien de provindre prioritàriament, no de les ajudes, sinó del mercat; però és que damunt les retallen les poques que rebem, ens imposen condicions que augmenten els nostres costos, desmantellen els mecanismes de regulació dels mercats i ens posen, per si tota la resta no fora ja suficient, a competir en inferioritat amb tercers països».

Et Pot Interessar