.
– L’estudi presentat a Gandia revela que l’elevat preu del lloguer i la precarietat laboral mantenen a gran part de la població “al límit” malgrat la recuperació econòmica.
GANDIA | 10 de febrer de 2026
La realitat social a la Comunitat Valenciana presenta signes de cronificació de la precarietat. Aquesta és la principal conclusió de l’Informe FOESSA 2025 sobre Exclusió i Desenvolupament Social, presentat aquest dilluns al Palau Ducal de Gandia per Càritas Diocesana de València i Càritas Interparroquial de Gandia.
El document posa de manifest que aquells que van patir les crisis de 2007 i de la COVID-19 encara no s’han recuperat, deixant un 20% de la població en situació d’exclusió.
L’habitatge: un obstacle insuperable
L’informe assenyala l’accés a l’habitatge com el factor determinant de la pobresa actual. Amb un preu del lloguer que s’ha duplicat entre 2015 i 2024, el 48,3% de les persones que viuen de lloguer es troben en risc de pobresa. Aquesta pressió financera asfixia les economies domèstiques, obligant les famílies a reduir el consum en àrees essencials per a poder mantindre un sostre.
Les dades de vulnerabilitat residencial són alarmants:
– 1 milió de llars no poden afrontar despeses imprevistes.
– Més de 450.000 persones no poden mantindre la seua casa a una temperatura adequada.
– La falta de subministraments bàsics com aigua calenta afecta encara milers de valencians.
– Treballadors pobres: el nou perfil de l’exclusió
L’estudi tomba el mite que tindre feina garanteix eixir de la pobresa. Actualment, el 10,5% de les persones ocupades a la Comunitat es troba en exclusió social. L’estat de precarietat es concentra en sectors com el turisme i l’hostaleria, que generen ocupació de forma ràpida, però també la destrueixen amb la mateixa velocitat, sovint amb contractes de baixa qualitat.
Un canvi de paradigma urgent
L’informe FOESSA descriu un “model social esgotat” que genera desigualtat i aïllament social (149.000 llars valencianes no compten amb cap xarxa de suport). Davant d’aquesta situació, Càritas proposa un canvi de rumb cap a polítiques estructurals que aborden l’habitatge, l’ocupació i la protecció social des de la justícia i el cura mutu, en lloc de centrar-se únicament en el creixement econòmic.
