18 C
Gandia
Diumenge, 25 febrer, 2024

Les Corts aproven la Llei Valenciana de Transsexualitat

Les Corts han aprovat este dijous la Llei valenciana de transsexualitat proposada pel Consell, que ha comptat amb el suport de PSPV, Compromís, Podem i Ciutadans (Cs) i el vot en contra del PP, les esmenes vives del qual que havien perdurat després de la Comissió de Polítiques d’Igualtat han sigut rebutjades en el ple. Els ‘populars’ han assenyalat que la norma “es queda curta” i presenta “deficiències”.

La Llei integral del reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere a la Comunitat Valenciana contempla que proposa que les persones trans reben per part de la Generalitat “una atenció integral i adequada a les seues necessitats mèdiques, psicològiques, jurídiques, educatives, socials, laborals i culturals en referència al desenvolupament de la seua expressió de gènere”, al mateix temps que establix la prohibició “de la pràctica de teràpies d’aversió, conversió o contracondicionament destinades a modificar la identitat de les persones trans”, entre altres qüestions.

Des de Podem, la diputada Cristina Cabedo ha assegurat que esta norma té “un fort impacte en el col·lectiu trans i en totes les persones que creiem que el gènere no ens pot condicionar”, al mateix temps que ha destacat el caràcter “participat” de la llei, que contempla –a través de les esmenes aprovades– una menció a la dignitat a les persones que han patit discriminació per ser transsexual i amplia la cartera de servicis per a estes persones, com l’implant de pròtesis mamàries, ha indicat.

La parlamentària ha criticat les esmenes vives del PP que este dijous han sigut rebutjades en el ple, amb les quals els ‘populars’, ha manifestat, “volen fer desaparéixer la paraula trans d’on se cita als menors” en la norma, la qual cosa considera “irresponsable i ineficaç”.

La diputada de Cs Mercedes Ventura, que ha agraït el treball realitzat pels col·lectius LGTBi per al desenvolupament d’esta llei, ha afirmat que amb esta norma “es posa fre a la marginació consentida pels governs que no s’han assegut a elaborar lleis com esta”. “Prou a l’assetjament laboral i escolar, a la violència física i econòmica”, ha reclamat Ventura, qui espera que s’afavorisca a la normalització i eliminació d’estereotips i conductes homòfobes” perquè “tots som diversos i tots som únics”.

Així, ha defès que des del model biomèdic la transsexualitat no siga entesa com un trastorn, així com que es prohibisquen les teràpies de reversió destinades que el seu objectiu és la “repressió de la identitat i corregir els gustos sexuals” que estan “ancorades a estigmes socials”, ha asseverat la diputada, qui ha afegit que una de les esmenes de Cs aprovades reclama una unitat de gènere en cada província.

“Una victòria”

El síndic de Compromís, Fran Ferri, que durant la seua intervenció ha desplegat la bandera trans, ha destacat que esta llei, que ha definit com una victòria, és un “homenatge als qui han contribuït a impulsar-la. L’objectiu, ha dit, és “deconstruir la transfòbia perquè tots puguem ser lliures, adaptar-nos a una societat diversa i no esperar que esta s’adapte als motles institucionals”, ha subratllat.

“Esta llei salva vides”, ha defès Ferri, qui ha reivindicat que la Sanitat pública valenciana cobrisca les despeses en els processos de transició de gènere i que les escoles “eduquen en la diversitat i no en l’odi”, malgrat que “ens hem trobat amb els qui defenen la ideologia de l’odi”, en referència a la plataforma Hazte Oír, que va engegar un autobús “de la vergonya” amb el qual “ha atacat xiquets trans”, ha lamentat.

Des del PSPV, Rosa Mustafa ha indicat que esta llei “és de les que fan història, que fan sentir orgull”. “Ja era hora que a la nostra terra arribara la dignitat de tota la societat en el seu conjunt”, ha apuntat la parlamentària, qui ha agregat: “Tenim l’obligació moral i el privilegi de canviar la vida de les persones amb el nostre vot”.

En esta línia, ha criticat les esmenes dels ‘populars’, als qui ha acusat de voler canviar a través d’una esmena l’expressió “dret d’autodeterminació de gènere”. “Què veuen, identitats de gènere independentistes?”, s’ha preguntat la socialista, qui ha assegurat no entendre “com es pot estar en contra d’esta llei si no és obeint a una ideologia reaccionària”.

Per al PP es queda curta

Per la seua banda, la ‘popular’ María Bernal ha assenyalat que la norma “es queda curta” perquè “presenta unes deficiències que ni els propis lletrats que assessoren al Consell han pogut sostindre”, que “es queda a mig fer” i va en contra de lleis nacionals. “El PP és favorable a una llei que aposte per la llibertat i per a garantir els drets de les persones transsexual”, ha destacat la diputada, qui ha defès que la norma no resol problemes reals.

“No han volgut que esta llei tire avant per unanimitat, sinó que el PP votara que no; no els ha interessat una foto de tots els grups votant esta llei”, ha asseverat Bernal, qui ha indicat que “és una llei política que solament crea més problemes i genera expectatives que no se’n van a complir, i això és irresponsable”.

Així mateix, ha criticat que la resta de grups solament acceptaren en la Comissió de Polítiques d’Igualtat de Gènere i del col·lectiu LGTBi una de les esmenes del PP, la que es referix al pressupost de la llei. “Pressupost hi haurà, gràcies a este grup, però no gràcies al Consell”, ha assenyalat la ‘popular’, i Bernal ha respost que evidentment no s’han acceptat “les esmenes transfóbicas”.

Sobre este tema, la consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, en atenció als mitjans de comunicació en els passadissos de les Corts, ha destacat que amb l’aprovació d’esta norma s’aconseguix que la Comunitat Valenciana “per fi tinga una llei que empara la dignitat de les persones transsexual” i “declara el territori valencià lliure que se’ls considere persones malaltes”.

“Hui és un dia molt gran”, ha emfatitzat Oltra, qui ha valorat que s’ha aconseguit “despatologizar la transsexualitat” per a entendre-la “com una manera lliure de les persones d’autodeterminar el seu gènere”. “Açò és una reparació a un col·lectiu històricament privat dels drets més bàsics de la ciutadania”, ha insistit la consellera.

Preguntada per les reticències cap a esta llei d’alguns centres educatius concertats, Oltra ha remarcat que la llei es “deu complir”, al mateix temps que ha insistit que del que es tracta és de permetre l’accés a uns “drets” a un col·lectiu “al qual històricament se li hi havia privat”.

“Algú en un col·legi ensenyaria que els negres són inferiors a la blancs?, s’ha preguntat per a assenyalar que el “respecte” és “la base de la convivència democràtica” i “una qüestió troncal del sistema democràtic”. “La comunitat educativa ha d’entendre que els drets dels transsexual estan per a quedar-se”, ha resolt.

L’Ajuntament de Gandia felicita al Consell

Les Corts Valencianes van aprovar ahir, amb només els vots en contra dels diputats del PP, la llei integral del reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere, més coneguda com a Llei Trans, posant fi a molts anys de reivindicacions de col·lectius LGTBI, alguns partits polítics i altres associacions. És per aquesta raó, que la Vicealcaldessa de Gandia i regidora de Diversitat, Lorena Milvaques, ha volgut felicitar públicament en nom de la ciutat els grups parlamentaris, el Govern del Botànic i els col·lectius que han fet possible la fita que “suposa donar veu a milers de persones que durant anys han patit discriminació. Aquesta norma deixa de considerar una malaltia la transsexualitat. Per això ahir va ser un dia històric per al poble valencià. Per fi es recupera la dignitat de les persones trans i es fa justícia amb totes les qui pateixen o han estat víctimes de la marginació, el menyspreu i l’insult, persecucions, assetjaments, violència… Guanya la vida i la llibertat front a l’odi”.

Així, el marc normatiu regula aspectes tan necessaris per a la plena integració de les persones trans en la societat, com el suport en les fases inicials del procés de declaració de la pròpia identitat sentida, la tutela en les situacions de minoria d’edat o l’atenció gerontològica, especialment en les residències de la tercera edat, situacions a les quals ha de prestar-se especial atenció.

El text recull també, entre altres qüestions, el dret al reconeixement de la identitat de gènere de les persones transsexuals, lliurement manifestada, sense la necessitat de prova psicològica o mèdica. A més, planteja la possibilitat de concedir la documentació administrativa necessària adequada a la seua identitat dins de les competències autonòmiques, amb l’objectiu d’afavorir una millor integració i evitar situacions de sofriment per exposició pública o discriminació.

Articles relacionats