.
– El medallista d’Oliva va compartir una jornada de motivació, superació i organització personal amb les persones acollides al Centre d’Atenció Integral.
Redacció, Gandia 16 de juny de 2026
Càritas Interparroquial de Gandia va celebrar ahir dilluns, al Centre d’Atenció Integral (CAI) per a persones sense llar Sant Francesc de Borja, la segona edició de “Café amb Èxit”. Esta iniciativa busca generar espais de trobada entre els residents del recurs i persones convidades que, a través de la seua trajectòria vital i professional, puguen compartir experiències inspiradores, pròximes i transformadores.
En esta ocasió, l’encontre va comptar amb la participació d’Héctor Cabrera Llácer, atleta paralímpic natural d’Oliva, especialista en llançament de javelina i un dels grans referents de l’esport paralímpic espanyol. Cabrera, qui ha sigut campió d’Europa, subcampió del món i medalla de bronze en els Jocs de Tòquio 2020, ha competit en cites internacionals de màxim nivell com Rio, Tòquio i París.
Una promesa familiar com a motor de vida
Durant el Desdejuni compartit amb els residents del CAI, Héctor Cabrera va repassar els moments més significatius de la seua vida esportiva i personal. Va parlar dels seus inicis, del seu caràcter competitiu i d’una promesa que va marcar profundament el seu camí: la que li va fer al seu avi, a qui sempre va considerar un pilar fonamental, el seu “segon pare” i el seu primer gran seguidor.
“Sempre havia volgut dedicar-li una medalla d’uns Jocs Paralímpics, i al final ho vaig aconseguir”, va explicar l’atleta.
L’esportista va recordar també la seua participació en els Jocs de Rio, on va acabar en cinquena posició. Malgrat ser un resultat extraordinari, en aquell moment es va sentir afonat per pensar que havia defraudat la seua família. No obstant això, una lliçó de vida va canviar la seua perspectiva: a l’eixir de l’estadi, quatre persones de la Xina li van demanar una fotografia. Quan ell els va dir que no havia guanyat, li van respondre que no importava; valoraven el simple fet d’haver arribat fins allí. Aquell gest el va ajudar a comprendre la dimensió real del seu èxit.
Superació davant les lesions: del pou al podi
Cabrera va parlar amb total naturalitat de les seues etapes més fosques. Una lesió d’hèrnia discal el va obligar a passar per quiròfan i a estar sis mesos en el llit. Després d’una llarga rehabilitació, va tornar a l’elit per a proclamar-se campió d’Europa en 2018 i firmar un 2019 històric amb el subcampionat del món. Poc després, una ruptura de genoll va tornar a posar en risc la seua carrera.
El moment més emotiu va arribar en recordar el camí cap a Tòquio. Només un mes abans de competir, a causa d’un gran desgast emocional, va comunicar al seu entrenador que volia abandonar. Va ser en eixe instant quan el seu tècnic li va recordar la promesa feta al seu avi. Héctor va tornar a entrenar i, el 2 de setembre de 2021, va guanyar la medalla de bronze amb una marca de 61,13 metres. En qüestió de dos mesos, va passar “d’estar afonat a estar en lo més alt”.
La disciplina com a eina de futur: “La regla dels tres huits”
L’encontre també va servir per a debatre sobre la importància dels estudis i l’equilibri personal. Cabrera no ha deixat mai de formar-se: ha cursat Formació Professional, una carrera universitària a València, un màster en Educació Física i actualment es prepara en un màster en Educació Especial, tot combinat amb els seus entrenaments per als pròxims Jocs Paralímpics de Los Ángeles.
L’atleta va llançar un missatge central als residents del CAI: “Tot en el dia es pot fer, sempre que tingues orde”. Per a exemplificar-ho, va explicar la coneguda regla dels tres vuits per a gestionar les 24 hores del dia:
Amb esta reflexió, va subratllar que l’organització, la constància i l’actitud permeten avançar fins i tot quan els altres consideren que una meta és impossible.
Un espai de transformació social
Des de Càritas Gandia es valora de manera molt positiva esta segona edició de “Café amb Èxit”. Per a l’entitat, estos encontres permeten acostar al CAI testimonis reals d’esforç, superació i sentit vital, oferint als residents una oportunitat per a dialogar, sentir-se escoltats i descobrir que les històries d’altres poden ser un impuls per a superar obstacles i reconduir les seues vides.
Amb estes iniciatives, el Centre d’Atenció Integral Sant Francesc de Borja continua impulsant espais d’acompanyament que, més enllà de l’atenció residencial bàsica, promouen la motivació, l’autoestima, la convivència i l’obertura a noves oportunitats de futur per a les persones en situació de vulnerabilitat.
