No obstant, l’aparell pot haver fabricat un màrtir que promet resorgir presentant-se a primàries. Eixa seria la intenció de Pedro Sánchez si atenem al que ha dit el president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla.
El Comitè Federal s’esperava a cara de gos després que els decibels de la disputa anaren pujant cada dia i finalment així ha sigut. La reunió s’ha desenvolupat en un ambient inèdit per a l’etapa recent del PSOE, amb militants esbroncant a una part del partit a la seua arribada a Ferraz, fins al punt que han hagut de garantir la seguretat antidisturbis de la Policia, i moments d’exaltació a l’interior, crits i molta preocupació per que no es veia cap possibilitat d’acord.
Finalment, quatre hores després, la Mesa s’ha constituït amb els membres que ha tingut en aquest mandat, la qual cosa ha atorgat una majoria en la mateixa al sector de Sánchez: a més de Pérez, han estat l’històric dirigent basc Rodolfo Ares i l’alcaldessa de L’Hospitalet, Nuria Marin.
Mentrestant, els crítics creien que l’Executiva ja no existia i, per tant, no podia votar; defensaven que calia fer-ho a mà alçada, com es fa sempre en aquestes reunions, i que el subjecte de la votació fóra el dictamen de la Comissió de Garanties que dóna pas a una gestora.
La tensió entre els dos bàndols va esclatar poc després que finalment començara la reunió, quan Rodolfo Ares i Verónica Pérez, que havien passat hores intentant negociar sense èxit, es van enredar a compte del seu torn de paraula.
Així va acabar també un intnt de debat, per al qual fins i tot es van arribar a arreplegar peticions de paraula, que superaven les 140. No va pertocar, encara que sí es van produir intervencions, encara per a tractar d’aclarir qüestions d’ordre. La pròpia Susana Díaz va fer una crida a la calma i va proposar votar el dictamen emès per tres membres -afins a ella- de la Comissió de Garanties, en el qual es declarava dissolta l’Executiva i es demanava crear una gestora, o bé convocar de nou a aquest òrgan perquè emetera una opinió el conjunt dels seus membres.
Les novetats van arribar al voltant de les 18.00 hores, quan van començar a arribar notícies que s’anava a procedir a la votació de la proposta original del Comitè Federal extraordinari que va convocar l’Executiva reduïda després de les dimissions: un congrés extraordinari al novembre, amb unes primàries el 23 d’octubre.
Davant aquest moviment, els crítics van advertir que s’estava votant sense el control de la Mesa del Comitè Federal i sense un cens impugnable i van començar a sentir-se dins de la sala crits de “pucherada” i de “tramposos”. Els crítics consideraven que la votació era “il·legal” perquè s’estava fent fora de tots els controls del partit i amagada de la vista del Comitè Federal.
Entre tota la confusió, la presidenta andalusa va demanar que es parara la votació per a fer-la de manera ordenada i neta però, al mateix temps, el sector crític va començar a repartir impresos entre els membres del Comitè Federal per a arreplegar signatures amb les quals fer una moció de censura contra Sánchez.
Poc després, va arribar el ’round’ definitiu, quan Sánchez va acceptar la votació a mà alçada del seu congrés extraordinari, una proposta l’aprovació de la qual va vincular a la seua continuïtat al capdavant del partit. Ho va fer en una compareixença imprevista en la qual va dir que en aquesta cita caldria votar congrés i ‘no’ a Rajoy o gestora.
Sánchez va abandonar la seu minuts abans de les 22.00 hores, després de comparèixer per última vegada davant la premsa, deixant darrere un partit enfrontat, negociant una gestora i amb una divisió que molts consideren que tardarà molt a cosir-se. El president asturià, Javier Fernández, encapçala la gestora, que completen dues persones afins a Susana Díaz.
