–
– 2025 es tanca amb protestes de LA UNIÓ que tindran la seua continuïtat en aquest inici de 2026
La meteorologia continua passant factura al camp valencià l’any que està a punt de concloure i segons el balanç de La Unió Llauradora i Ramadera deixa unes pèrdues, entre les tempestes acompanyades de pedra i la pèrdua de capacitat productiva de la dana de 2024, superiors als 150 milions d’euros.
Ahir mateix LA UNIÓ estimava en 3 milions d’euros les pèrdues directes pel temporal de pluges i pedra dels últims dies i al llarg de 2025 hi ha hagut bastants episodis amb sinistres. A primers de maig un episodi de tempestes amb pedra va causar pèrdues de prop de 8 milions d’euros i al juny es va produir un altre amb 3 milions d’euros. Al juliol, un episodi excepcional a les comarques de la Plana Baixa, Alt Palància i el Camp de Morvedre va deixar pèrdues de més de 30 milions d’euros i al setembre un altre amb uns 2 milions d’euros. Malgrat tots aquests danys, la Generalitat ni tan sols els va compensar amb un protocol d’actuació per al repartiment gratuït de fungicida, tal com li ha vingut reiterant l’organització.
Aquest mateix any, i un després de la catastròfica dana del 29 d’octubre de 2024, LA UNIÓ va revelar que existien de 214.000 tones de pèrdua de capacitat productiva en els diferents cultius amb un valor total de 103,6 milions d’euros. És una quantitat que deixaran d’ingressar els productors afectats de la Comunitat Valenciana en els principals cultius que es van veure més perjudicats, com és el cas dels cítrics, caqui, vinya, olivar, fruita seca, fruiters, hortalisses i vivers de flor i planta ornamental, i que se suma als més de 1.000 milions de pèrdues directes que va causar en el seu moment.
La recuperació de les parcel·les a més s’ha fet de forma molt desigual. Hi ha explotacions agrícoles que han pogut refer-se parcialment gràcies a les ajudes, a les actuacions de Tragsa i a l’esforç dels Llauradors i a la solidaritat del sector, però en moltes zones les infraestructures agràries -com per exemple camins, séquies o sistemes de reg- segueixen sense estar plenament operatives. A més, les ajudes públiques arriben amb bastant lentitud. Les ajudes directes de les administracions que van arribar al principi i les indemnitzacions de Agroseguro van ser un suport necessari per a iniciar la recuperació, però clarament insuficients per a compensar la magnitud dels danys perquè cal tindre en compte que la majoria d’elles han sigut establides amb el règim de minimis i per tant, l’ajuda màxima a la qual ha pogut accedir un llaurador o ramader afectat és de 25.000 euros, totalment insuficient per a recuperar les seues explotacions amb garanties suficients per a recuperar la capacitat productiva.
D’altra banda, el 6% de les parcel·les agrícoles afectades per la dana, es troben encara en uns llimbs administratius. Són les que va incorporar el Govern al Domini Públic Hidràulic (DPH) i els propietaris del qual no saben quan cobraran les ajudes ni el que els correspondrà. LA UNIÓ ha sol·licitat en reiterades ocasions al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) que resolga totes eixes incerteses i a més garantisca els drets dels propietaris.
Les reduccions fiscals per als llauradors i ramaders de la Comunitat Valenciana enguany es van quedar molt curtes per a pal·liar els efectes del qual va ser el pitjor any climatològic dels últims temps com 2024 amb la greu sequera i les terribles conseqüències ocasionades per la dana. A més, van ser incoherents i van crear greuges comparatius entre productors del nostre territori segons el seu lloc d’empadronament i cultiu.
Preocupant falta de relleu generacional
L’última Enquesta sobre l’Estructura de les Explotacions Agrícoles (EEA) del 2023 -publicada aquest 2025- posa en relleu una sèrie de canvis estructurals en el sector agrari. Entre les principals conclusions, s’observa una reducció significativa en el nombre d’explotacions, un augment de la superfície mitjana per explotació i una preocupant falta de relleu generacional, aspectes que impacten directament en el sector a mitjà i llarg termini.
El nombre d’explotacions agràries ha caigut en la Comunitat Valenciana un 21,4%, quedant-se en només 78.821. La SAU total valenciana ha descendit fins a 533.833 hectàrees, cosa que suposa una reducció del 9,4%. No obstant això, la superfície mitjana per explotació ha augmentat un 15,8%, situant-se en 6,83 hectàrees, molt per davall de la mitjana nacional i només superant Canàries, que ha sigut l’única comunitat autònoma on aquest indicador ha disminuït. Aquest fet reflecteix un patró de minifundisme persistent en el territori valencià, que continua sent un factor estructural clau en l’agricultura valenciana.
Un dels aspectes més preocupants que es desprenen de l’enquesta és la baixa presència de joves en la direcció de les explotacions agràries. En termes generals, el nombre total de caps d’explotació menor de 34 anys ha disminuït un 10,4% en tres anys. Dins d’aquest col·lectiu, només el 7,1% dels titulars té menys de 40 anys, mentre que el 56% té 55 anys o més. Aquesta situació posa en risc la continuïtat de moltes explotacions i, per tant, la mateixa viabilitat del sector agrari en el futur.
En aquest sentit, la Conselleria d’Agricultura ha publicat per fi enguany la convocatòria d’ajudes per a la primera instal·lació de llauradors i ramaders joves que portava sense eixir des de 2021. LA UNIÓ va posar en marxa un ambiciós programa d’acompanyament i assessorament i va arribar a tindre més de 200 joves en llista d’espera en les seues oficines de tota la Comunitat Valenciana que desitjaven accedir a les ajudes per a la seua incorporació a l’activitat agrària i també alguns professionals que volen realitzar inversions en les seues explotacions.
Retallades en la Conselleria d’Agricultura
Des del 14 d’octubre al 4 de novembre el Consell de la Generalitat va minorar o va suprimir la barbaritat de 54 milions d’euros de fons del sector agrari de la Comunitat Valenciana per a destinar-los a altres finalitats alienes al sector.
El passat 14 d’octubre, el Consell va suprimir la línia pressupostària S1941 dels pressupostos de la Conselleria d’Agricultura, dotada amb 26,7 Meuros, destinada a la necessària recuperació de la capacitat productiva de les parcel·les agrícoles afectades per la dana del 29 d’octubre de 2024 i els va destinar a finançar la compra de material escolar.
El passat 4 de novembre va acordar també el Consell una minoració de 27,38 Meuros en el pressupost de l’Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària (AVFGA), a fi de finançar la línia T0078 “Fons de transició al nou model de finançament de les universitats públiques”. Amb aquesta nova decisió es retirava una quantitat molt significativa de recursos destinats a fons FEADER i PEPAC, així com a aportacions de cofinançament autonòmic i estatal. Aquesta decisió pot comportar efectes adversos sobre la capacitat d’inversió i de resposta econòmica del sector productor agrari valencià, ja que redueix de manera directa el marge pressupostari disponible per a operacions que impulsen la competitivitat, la sostenibilitat i la continuïtat de l’activitat agrària.
També va deixar sense ajudes enguany als cunicultors amb un pressupost previst de 350.000 euros.
La PAC, amb retallades i menor simplificació de l’esperada
El nombre total de perceptors de les ajudes directes de la PAC en la Comunitat Valenciana va descendir un 14% en 2024 respecte a l’any anterior, segons les dades conegudes este 2025. La reducció global és de 5.476 perceptors i el descens és major (16%) en dones que en homes (13%). Només hi ha 188 perceptors que tenen menys de 25 anys, el 0,56% del total. Entre 25 i 40 anys existeixen 1.775 perceptors, amb una disminució del 4% respecte a 2023, la qual cosa reflecteix una tendència preocupant. L’escassa representativitat dels joves en les ajudes directes posa en relleu la urgència de polítiques que incentiven la incorporació de nous llauradors i asseguren una continuïtat generacional en el camp i això ha de ser amb una política que vaja més enllà de la concessió d’ajudes a la primera instal·lació. En el costat contrari també hi ha una reducció significativa de llauradors i ramaders jubilats. En 2024 hi havia 15.937 perceptors majors de 65 anys, amb una caiguda del 18% respecte a 2023 i un dels descensos més importants entre els estrats d’edat. Encara que representen quasi la meitat del total de perceptors, la disminució posa en relleu que els jubilats que encara mantenen activitat agrària necessiten un suport adaptat que assegure la seua viabilitat i transmeta experiència i les explotacions a les noves generacions.
A aquests descensos en el nostre territori, cal sumar que el Marc Financer Pluriennal europeu planteja una retallada del 22% de la PAC i la seua dilució en plans multisectorials, posant en risc el relleu generacional i el futur del camp. Europa ha perdut la seua sobirania alimentària, deixant als llauradors i ramaders en mans de retallades, tractats comercials que no contemplen clàusules espill i aranzels imposats per països tercers que, des de Brussel·les, no se saben negociar.
Acord Mercosur: es paralitza l’agonia un mes per les protestes, però s’anuncien unes altres ja al febrer
La pressió i reivindicació contínua tant en els despatxos com al carrer de La Unió Llauradora i Ramadera, amb protestes com la protagonitzada el 18 de desembre a València i el 19 de desembre a Madrid, va aconseguir retardar un mes la signatura del lesiu Acord d’Associació UE-Mercosur, així com alguns assoliments rellevants també.
Però les protestes de LA UNIÓ no paren i, tant per a denunciar les retallades de la PAC com els acords comercials amb tercers països, entre altres coses, ja s’ha anunciat una nova protesta a Madrid l’11 de febrer al costat de totes les Unions territorials de la Unión de Uniones,
Entre eixes consecucions de la paralització de la signatura d’aquest acord amb Mercosur, destaca la inclusió finalment del cultiu dels cítrics com a producte sensible en les mesures de salvaguarda, que s’uneixen a les aus de corral, la carn de boví, l’arròs, la mel, els ous, l’all, l’etanol i el sucre.
Però no és més que una xicoteta victòria. Un estudi de LA UNIÓ conclou que la balança comercial agrària entre els països de Mercosur i Espanya és clarament deficitària per als nostres interessos en els productes més perjudicats per l’acord, perquè el dèficit en volum és de més de 240.000 tones. El producte més perjudicat és l’arròs amb un desfasament de -133.850 tones. Exportem un total de 169 tones i importem 134.019 Tm. Li segueixen els cítrics, en fresc i suc, amb una diferència al seu favor de 58.297 Tm. Importem 73.887 tones entre fresc i suc i només exportem 15.590, totes elles de fruita fresca. Els altres tres productes en la llista són ja ramaders. En primer lloc, se situa el sector avícola amb -28.018 tones, totes elles importades perquè no exportem res. Després d’aquest es troba el sector boví amb -14.317 Tm. Importem 14.340 tones i únicament exportem 23. Finalment, està el sector apícola amb un dèficit de -6.152 Tm perquè només importem. En aquesta primera fase de l’anàlisi no s’ha tingut en compte encara el desmantellament aranzelari que amb aquests volums desfavorables les conseqüències per als agricultors i ramaders de la Comunitat Valenciana encara seran bastant pitjors.
Amenaces burocràtiques
L’obligació per part del Ministeri d’Agricultura de registrar de manera electrònica els tractaments fitosanitaris a partir de l’1 de gener de 2026 era una càrrega administrativa addicional i innecessària per als llauradors i finalment s’ha retardat un any, però no és la solució. LA UNIÓ creu que aquest ajornament és clarament insuficient, ja que no resol el problema de fons, i que és la imposició d’una càrrega addicional injustificada, redundant i desproporcionada sobre els productors. En l’actualitat, l’Administració agrària ja disposa de tota la informació necessària sobre els tractaments fitosanitaris utilitzats per cada llaurador.
Aranzels i més aranzels
La imposició d’aranzels del 20% als productes agroalimentaris de la Unió Europea per part de l’administració de Donald Trump va generar un fort impacte en el sector. El volum de les exportacions agroalimentàries de la Comunitat Valenciana als Estats Units té un valor de 366 milions d’euros, és el 13% del total de les exportacions valencianes als EUA i el 4% del total de les exportacions agroalimentàries. Els productes més exportats inclouen vi, oli d’oliva, hortalisses fresques o en conserva, formatges i carn, que serien els més afectats pels aranzels. Entre els productes que s’haurien de gravar destaquen les ametles importades dels EUA, productes clau en la indústria torronera valenciana.
