Sens dubte la Safor està patint la pitjor campanya citrícola de les últimes dècades, produïda per, indubtablement, el canvi climàtic i la supressió del 70 % del catàleg de productes fitosanitaris que ha provocat una reducció del voltant del 50 %.
Un vent insuportable de ponent amb elevades temperatures està propiciant que l’arbre s’està deshidratant i, per consegüent, que caiga la fulla i més tard la fruita. El pitjor d’esta situació és que a l’any que ve estos arbres a penes realitzaran fruits.
Segons l’AEMET, estos dos últims mesos han sigut els més ventosos i els més càlids des que hi ha registres. Això produeix que els arbres produïsquen més aranya i, per consegüent, més melassa. Ara com ara els productes que queden per a combatre estes plagues són molt pocs, a penes tenen persistència i resulten molt cars.
A tot això li unim que la mitjana de taronges a la Safor està eixint a 150 arroves la fanecada quan el normal són 300 arroves, els comptes no ixen per molt cares que paguen la fruita en origen. Ser agricultor cada vegada resulta més difícil i no és d’estranyar que cada vegada hi haja més terres abandonades en un lloc privilegiat com és esta comarca amb abundant aigua, sent possiblement de les poques en tota Espanya que compta amb suficients recursos hídrics.
