Un dels objectius de la campanya va ser intervenir en la seqüència superior del sector occidental del jaciment. Aquesta part de l’estratigrafia conté un dels nivells més fructífers del jaciment, el nivell IV, el qual va ser excavat a principis dels anys 90 i va proporcionar més de 24 mil restes faunístiques i més de 4 mil lítics. Després de la determinació de les zones no afectades pels antics treballs de cantería de la dècada dels anys 1930, es va procedir a l’excavació dels nivells més recents del jaciment.
Fruit de les noves troballes, s’ha iniciat una col·laboració amb el Departament de Genètica Evolutiva del Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology de Leipzig, Alemanya, un dels centres pioners en paleogenètica i paleoproteómica en restes humanes plistocens. Aquesta nova línia de recerca en el jaciment obri una nova perspectiva per veure les relacions de filogenia dels grups humans neandertals i pre-neandertals en la Península Ibèrica en ambients mediterranis.
Però, les troballes de la campanya no queden ací. La inesperada aparició d’un bifaç en calcària micrítica, el qual es configura com l’únic element d’aquestes característiques en el jaciment, permet endinsar-nos al debat de la coexistència de diferents elements tipològics durant el Plistocè Mitjà. L’existència d’aquesta peça en Bolomor, la qual s’associa a un escàs nombre de restes faunístiques, permet plantejar variables lligades al caràcter ocupacional i funcional específic de cada nivell.
Les excavacions es porten desenvolupant de forma sistemàtica des de 1989 sota la direcció de Josep Fernández Peris, i a partir d’aquest any codirigides també per Pablo Sañudo, de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i Ruth Blasco, investigadora del Centre Nacional de Recerca sobre l’Evolució Humana (CENIEH) de Burgos. Els treballs en la Cova del Bolomor es van iniciar com a part de les intervencions anuals del Servei de Recerca Prehistòrica (SIP) de la Diputació de València i amb el permís de la Conselleria de Cultura de la Generalitat.
