• Resultats del projecte d’investigació per a l’estudi del rorqual comú al Cap de la Nau i Canal d’Eivissa
• Investigacions realitzades mitjançant l’ús de tècniques d’acústica passiva, seguiment satel·litari, mostrejos visuals i foto-identificació
“Mitjançant tècniques de monitoratge acústic passiu s’ha detectat que el rorqual comú pot ser present durant tot l’any, no sols els mesos estivals, encara que és entre juny i juliol quan s’albira amb més freqüència”, ha destacat Eduardo Belda, responsable científic del projecte “El cap dels rorquals: estudi de la presència i l’origen del rorqual comú en la plataforma i el talús del Cap de la Nau i Canal d’Eivissa”.
L’objectiu d’aquesta investigació, de caràcter multidisciplinari i en marxa des de 2021, “és analitzar les poblacions de rorqual comú (Balaenoptera physalus) -el segon animal més gran del planeta després de la balena blava- que migren pel Cap de la Nau i identificar cap a on es dirigeixen”, ha recordat el professor del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV).
D’altra banda, a més d’aportar informació sobre els moviments i les rutes migratòries d’aquests animals, s’avaluen “els possibles riscos per a la conservació d’aquesta espècie en la zona a causa de l’activitat antròpica, en particular, l’associada al trànsit marítim i al soroll submarí”.
Resultats del projecte Cap Rorqual
En la presentació dels resultats del projecte, Belda ha explicat que durant aquests dos anys d’estudi “hem observat prop de 150 exemplars de rorqual comú passant cap al sud des de les zones d’observació de la costa de Dénia i el Cap de Sant Antoni entre els mesos d’abril a octubre”.
Les investigacions realitzades, tant mitjançant monitoratge acústic com visual, “permeten confirmar que les balenes es desplacen en direcció cap al sud”. Així mateix, “l’ús de tècniques de foto-identificació i el marcatge pilot amb un transmissor de seguiment satel·litari d’un exemple, corroboren que aquestes balenes que passen a l’estiu per la costa d’Alacant estan en migració cap a l’Atlàntic”.
Aquesta migració es du a terme “pròxima a la costa en l’àrea del Cap de Sant Antoni i Cap de la Nau, fora del corredor de migració de cetacis i de les actuals Àrees Importants per als Mamífers Marins propostes”. Per això, “s’estan estudiant possibles mesures per a reduir el risc de col·lisió associat al trànsit marítim en la zona, risc que es concentra principalment en la zona d’entrada al port de Dénia”.
Projecte multidisciplinari
En el projecte Cap Rorqual participen investigadors de l’Institut d’Investigació per a la Gestió Integrada de Zones Costaneres (IGIC) i de l’Institut de Telecomunicacions i Aplicacions Multimèdia (iTEAM) de la UPV experts en les àrees d’ecologia, oceanografia costanera i acústica submarina.
També, compta amb la col·laboració del Servei de Biodiversitat de la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament de Dénia, la Marina el Portet, la Fundació Baleària, la Fundació Oceanogràfic, les associacions EUCRANTE, EDMAKTUB, EQUINAC i ALNITAK i el Servei Marítim de la Guàrdia Civil.
