El doctor Noé Jiménez, natural d’Albacete i format en el Campus de Gandia, ha obtingut la puntuació absoluta més alta en el barem dels Premis Extraordinaris de Doctorat 2017 atorgats per la Universitat Politècnica de València, per la seua tesi doctoral titulada ‘Nonlinear Acoustic Waves in Complex Media’, dirigida pels investigadors Javier Redondo i el gandià Francisco Camarena. Jiménez és titulat en Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació, Imatge i So i en Comunicació Audiovisual en el Campus de Gandia, on també va realitzar el Màster en Enginyeria Acústica i la seua tesi doctoral.
Noé Jiménez acaba d’aconseguir, a més, un dels deu contractes Juan de la Cierva que ha concedit el Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat enguany a tota Espanya. Jiménez desenvoluparà el seu treball en el Centre Superior de Recerques Científiques, on investigarà en l’àmbit de les aplicacions mèdiques i industrials dels ultrasons. Anteriorment, l’any 2011, Jiménez va aconseguir el premi Andrés Lara per a joves investigadors per un estudi sobre l’administració de fàrmacs per ultrasons.
L’investigador del Campus de Gandia treballa actualment en temes com el control del soroll mitjançant absorbents acústics ultra-fins en enginyeria civil; la reducció de les vibracions i del soroll produïts durant el llançament de coets espacials; disseny de noves modalitats d’imatge mèdica per elastografia mitjançant l’ús de força de radiació no lineal i l’aplicació d’ultrasons en el sistema nerviós central per a l’administració de fàrmacs de manera no invasiva. ‘Són les aplicacions dels conceptes fonamentals estudiats les que tenen la possibilitat de contribuir a millorar directament la vida de les persones‘, afirma el científic.
Els Premis Extraordinaris de Doctorat de la UPV volen reconèixer públicament el mèrit de les millors tesis doctorals. Aquest anys s’han premiat 82 nous doctors i doctores, el que suposa el 10% de les tesis presentades.
La naturalesa no és lineal
En la seua recerca, Jiménez aborda la propagació no lineal de les ones en medis complexos: ‘La naturalesa és no lineal. La descripció lineal dels fenòmens físics és de gran utilitat per a explicar les nostres observacions amb models matemàtics simples, però aquests només són precisos en un limitat rang de validesa’, explica el científic. ‘En el cas d’ona acústica d’alta intensitat, els models lineals obvien un ampli rang de fenòmens físics que són necessaris per a descriure amb precisió les ones de gran amplitud, però, a més, són necessaris per a explicar altres processos més exòtics i indispensables per a desenvolupar noves aplicacions basades en propagació no lineal’, afirma.
