El Govern i el PNB han aconseguit un acord pressupostari perquè la formació basca recolze els Pressupostos Generals de l’Estat de 2017, però que, segons ha explicat el portaveu del Grup Basc, Aitor Esteban, no els compromet amb el Pressupost de 2018. El pacte inclou, a més d’una rebaixa de més de 500 milions en el Contingent, un “cronograma” d’inversions en la “I basca” ferroviària perquè estiga operativa en 2023 i connectada amb França en 2025, així com altres assumptes relatius a competitivitat de les empreses, entre elles, baixar la factura elèctrica.
Segons ha reconegut Esteban, per a aconseguir este acord han intervingut també el president del Govern, Mariano Rajoy i el president del PNB, Andoni Ortuzar. Però ha deixat clar que en les negociacions no han abordat res referit als Pressupostos de 2018 amb el Govern, ni el sostre de despesa, ni el dèficit.
No obstant açò, ha explicat que si els criden acudiran i que “ja es veurà” si l’acord actual “pot ajudar un compromís de futur o no”. En qualsevol cas, considera que parlar d’eixe assumpte ara és “endinsar-se en endevinalles” i que per a parlar del pròxim exercici es tindrà en compte si se’n va complint el que s’ha pactat per a este.
“Som gent seriosa, quan arribem a un acord ho complim, estem segurs que l’altra part ho va a fer”, ha recalcat malgrat que se li ocorren “algunes sorpresetes, algunes bombetes” en forma d’esmenes parcials al Pressupost, però que no va a presentar perquè “cal ser seriosos en la vida”.
El portaveu del Grup Basc, que ha qualificat de “bo” l’acord, assegurant que “no va contra ningú” i que “no perjudica ningú”, ha precisat que ell no cridaria “idil·li” amb el Govern la nova situació, sinó “saber fer política i distingir els moments”. I ha afegit que ja es veurà “com van evolucionant les coses”.
En ser preguntat pels periodistes sobre el moment actual en el qual el PP s’ha vist embolicat en multitud de casos de corrupció, Aitor Esteban ha admès que “no és agradable negociar en estes condicions”, però ha qüestionat quina és l’alternativa a no pactar perquè haja pressuposats i ha reclamat que es “parle clar” i es diga si el que es volen són eleccions.
En la seua opinió, en política “cal saber distingir els moments” i saber que una cosa és el que està investigant la Justícia i una altra “veure qual és la situació del país en termes de creixement, ocupació, … i si hi ha alguna alternativa possible”.
En este sentit, ha recordat que primer es va proposar un Govern que “igual haguera sigut possible, però que no es va aconseguir” en referència a la fallida investidura de Pedro Sánchez i ara, ha recordat, s’ha produït un anunci d’una moció de censura, del que dubta que siga “molt seriós”. Però en qualsevol cas, ha recordat que una moció de censura necessita d’un programa de Govern i d’un candidat i ha mostrat la seua esperança que esta proposta no acabe demostrant que “tampoc hi ha alternativa a este Govern”, encara que ha admès que “podria succeir” que ho demostrara.
Per açò, pregunta qual és l’alternativa i si este és anar a altres eleccions i tornar a estar un altre any sense Pressupost. Una cosa que, ha recalcat, “tampoc es diu”. Per açò, reclama “parlar clar” i admetre quals serien les conseqüències en termes de país d’anar de nou a les urnes, tenint en compte, a més, segons Aitor Esteban, que “potser l’equació electoral” ixent tampoc resoldria les coses.
Per açò, ha defès la postura del PNB en la negociació pressupostària i ha deixat clar que han fet una “lectura del moment polític en termes pressupostaris” i precisant que en relació amb el tema de la corrupció el seu partit seguirà mantenint les crítiques.
Pel que fa a l’acord assolit amb el Govern per a recolzar els Pressupostos, Aitor Esteban ha explicat a grans trets i sense entrar en xifres, els assumptes que han format part del mateix. Així, ha explicat que l’acord sobre el Contingent s’ha aconseguit perquè era un assumpte sobre el qual es portava negociant diversos mesos i s’ha “accelerat” amb la negociació pressupostària. En este sentit, ha dit que “no era senzill” perquè es fa sobre una base de xifres i normes.
Ha relatat que les discrepàncies provenien de 2007 i que amb els anys havien anat augmentant, però finalment les dues administracions han aconseguit un “Contingent provisional” per a 2017. “Hi ha una provisionalitat i ja veurem si s’arriba a un acord futur sobre el Contingent enguany”, ha recalcat admetent, açò sí, que les dos administracions s’han posat d’acord a l’hora de portar la comptabilitat pressupostària enguany.
Segons ha explicat este matí el conseller d’Hisenda basc, el Contingent per a 2017 ha quedat fixat en 1.300 milions d’euros, però a esta quantitat li cal descomptar les polítiques actives d’ocupació, amb el que queda en 956 milions. És a dir, 540 milions menys que el fixat en el Pressupost de 2016. A més, el Govern es compromet a pagar 1.400 milions per les discrepàncies amb el Contingent des de 2007, dels 1.600 milions que reclamava el Govern basc.
Després d’este assumpte, els altres àmbits en els quals s’han centrat en la negociació amb el Govern han sigut la competitivitat de les empreses amb la finalitat de que estes puguen exportar més per al que han acordat que la tarifa elèctrica torne a ser com abans i els “costos de l’electricitat siguen més competitius per a la indústria”. En la seua opinió, si la indústria és més competitiva, crea més ocupació i augmenta la recaptació.
A açò s’afig l’acord sobre la continuïtat de les obres de la “I basca” i un “cronograma complet” d’inversions amb el compromís que este estiga operativa en 2023 i finalitzada la connexió amb França en 2025; així com l’entrada en les capitals basques del tren d’alta velocitat. Ha admès que com l’any està molt avançat, en este exercici no es podrà avançar molt, però sí reprendre les obres que estaven parades en tots els trams. Ha destacat també el “compromís polític” per a portar endavant les connexions ferroviàries amb els aeroports mitjançant plataformes.
En l’acord amb el Govern s’inclouen temes de R+D+i, com el capítol dedicat al vehicle elèctric o els gestors de càrregues i ha destacat els passos en l’àmbit de la Seguretat, amb avanços en la millor coordinació en la Junta de Seguretat i el desbloqueig quant a informació, participació i obtenció de determinada informació policial per part de l’Ertzaintza.
Aitor Esteban afig a estos assumptes una millor coordinació entre les administracions i ha posat com a exemple el control de les ajudes a l’ocupació i les bonificacions a la Seguretat Social. Però no ha volgut quantificar els acords al·legant que esta vesprada ho explicarà el president del PNB en roda de premsa.
Açò sí, ha deixat clar que en esta negociació no s’ha barrejat la política penitenciària, que ha quedat exclosa: “No haguera beneficiat ni per a l’acord pressupostari, ni per a donar passos en eixe altre àmbit”, ha recalcat.
