.
– L’Escola Pia, antiga presó franquista, acull un emotiu acte de reparació històrica per a dignificar Manuel Martín, José Giner, Antonio Orengo i Manuel Castillo
Redacció, Gandia, 13 de juny de 2026
Gandia ha viscut este dissabte una de les jornades més emotives i transcendents de la seua història democràtica recent.
El claustre de l’Escola Pia ha sigut l’escenari de l’acte cívic de lliurament als familiars de les restes de les quatre primeres víctimes del franquisme identificades entre les persones exhumades de les fosses comunes del cementeri municipal. Una cerimònia carregada de simbolisme i reparació que culmina vora 87 anys de dolorosa espera.
Les famílies de Manuel Martín Collado, José Giner Gasent, Antonio Orengo Damià i Manuel Castillo García han pogut rebre finalment els seus éssers estimats en un espai carregat de memòria: l’antiga presó franquista on molts dels represaliats van passar les seues últimes hores de vida i on tres d’estes quatre víctimes van ser afusellades.
La primera tinenta d’alcaldia i regidora de Memòria Democràtica, Alícia Izquierdo, encarregada de conduir l’acte, ha agraït a les famílies la seua decisió de compartir este retrobament íntim amb tota la ciutadania, convertint-lo en un acte de dignitat col·lectiva.
“Hui no reobrim ferides. Les ferides han existit sempre. El que fem és dignificar-les i retornar allò que mai hauria d’haver sigut arrabassat: la memòria, la veritat i la dignitat”, ha remarcat Izquierdo, visiblement emocionada, concloent amb un contundent: “Heu tornat a casa”.
Compromís institucional amb la memòria
Per la seua banda, l’alcalde de Gandia, José Manuel Prieto, ha reivindicat la necessitat d’avançar en les polítiques de reparació històrica, recordant que este és un acte d'”extrema justícia“. Prieto ha destacat que el text municipal es reafirma com el primer govern local que ha obert la fossa comuna del cementeri: “Queda molt per fer i no deixarem de seguir avant”, ha assegurat en referència a les exhumacions i identificacions pendents.
L’acte ha comptat amb la presència de nombroses autoritats, com la directora general de Memòria Democràtica del Govern d’Espanya, Zoraida Hijosa; la vicepresidenta primera de la Diputació de València, Natàlia Enguix; i el director dels treballs d’exhumació, Miquel Mezquida. No obstant això, el protagonisme absolut l’han tingut els mateixos familiars, els quals han compartit els records i el patiment de dècades de silenci.
La música ha marcat el pols emotiu de la jornada amb les notes d’El cant dels ocells, les actuacions de Borja Penalba i un duet de corda. El tancament, a ritme de La Muixeranga, ha posat el punt final a un esdeveniment que ja forma part de la memòria col·lectiva i de la dignitat de la capital de la Safor.
