.
– Gandia salda un deute històric amb el Castell de Bairén després d’invertir més d’1,4 milions d’euros en la seua recuperació
– L’alcalde, José Manuel Prieto, i la regidora de Patrimoni, Alícia Izquierdo, visiten els treballs del Parc Arqueològic, que revelen troballes històriques úniques com les restes de cereal africà més antigues de la Península.
Redacció, Gandia, 3 de juny de 2026
El govern de Gandia continua fent passos ferms en la recuperació del seu llegat històric. L’alcalde de la ciutat, José Manuel Prieto, la regidora de Patrimoni, Alícia Izquierdo, i la regidora de Turisme, Balbina Sendra, van visitar ahir el Parc Arqueològic del Castell de Bairén. L’objectiu de la visita va ser presentar els excel·lents resultats de la tercera fase del Pla Director de recuperació de la fortalesa i avançar el full de ruta d’actuacions previstes fins a l’any 2030.
A la comitiva institucional la van acompanyar els directors de les intervencions: els arqueòlegs Joan Negre i Pablo Garcia-Borja, i l’arquitecte José Manuel Climent. Durant el recorregut, Prieto va destacar que el Castell de Bairén és “un dels majors i millors recursos patrimonials de la ciutat” i va assegurar que s’està saldant “un deute pendent que la ciutat tenia amb este monument” gràcies a una estratègia iniciada l’any 2017.
Una inversió estratègica per a la identitat i el turisme
Mitjançant la combinació de fons europeus (FEDER i Next Generation), Plans de Sostenibilitat Turística, subvencions d’altres administracions i aportacions directes del consistori, la inversió acumulada en el jaciment supera ja els 1,4 milions d’euros.
Esta injecció econòmica ha permés consolidar muralles, recuperar estructures històriques i habilitar recorreguts visitables. Segons va apuntar l’alcalde, aquesta aposta no només reforça l’orgull col·lectiu i la identitat local, sinó que impulsa una oferta turística basada en la qualitat i la sostenibilitat que complementa el model de platja i natura.
Un descobriment botànic revolucionari i peces úniques
La tercera fase s’ha centrat en la restauració de dos llenços de muralla, la barbacana i la talaia andalusina (una antiga alimara que precedix la construcció del castell). Les excavacions a l’interior d’aquesta torre han tret a la llum importants tresors:
Vaixella històrica: S’ha recuperat una vaixella pràcticament completa amb peces procedents de València, Dénia i una peça ceràmica de possible origen nord-africà.
Fita i nus de l’arqueologia alimentària: L’anàlisi de restes de fauna (cabres, ovelles, gallines) i llavors (figues, bresquilles, magranes) ha llançat un resultat excepcional: la identificació de dos llavors de mill perlat. Datades en la primera meitat del segle XI (època andalusina), constituïxen actualment una de les evidències més antigues documentades de la presència d’este cereal d’origen africà a la península Ibèrica.
L’Ajuntament ja ha anunciat que està treballant en una futura exposició monogràfica per a mostrar totes estes troballes a la ciutadania.
Horitzó 2030: Nous accessos i centre d’interpretació
El projecte de restauració no s’atura. La quarta fase arrancarà entre finals d’enguany i principis de 2027 amb una inversió de 250.000 euros per a excavar i restaurar la muralla occidental de l’albacar, cosa que estendrà els recorreguts turístics fins a la porta principal.
A més, el consistori manté la sol·licitud al programa estatal del 2% Cultural per a finançar intervencions de gran envergadura. Alícia Izquierdo va explicar que l’objectiu final fins a 2030 és dotar el recinte de millors accessos, zona d’aparcament, serveis públics i un futur centre d’interpretació que facilite la comprensió del monument. La regidora va cloure l’acte animant els veïns i visitants a descobrir aquest espai viu a través de les visites guiades municipals.
