El ple de Gandia ha aprvat este dijous atorgar la distinció de filla predilecta a Reme Lloret “pel seu paper destacat en l’exemplar i sòlid treball de conscienciació i sensibilització social davant els ciutadans de Gandia per tal de solucionar les dificultats de les persones necessitades i resoldre els seus problemes, i per l’esforç personal constant, abnegat, la dedicació absoluta de tota la seua vida, per afavorir als desamparats i tirar una mà a tot aquell que la necessitara sense condicions de cap classe ni esperar res a canvi”.
La decisió també ha pres en consideració la capacitat i obstinació de la nova filla predilecta a col·laborar silenciosament però eficaçment en la creació i funcionament de tota mena d’entitats, centres, associacions dedicades a les persones amb problemes.
La proposta va partir de l’associació Círculo de Amigos de San Francisco de Borja, entitat beneficocultural de Gandia, que mitjançant escrit presentat per la seua presidenta, María del Mar Beltrán Alandete, va proposar a l’Ajuntament la concessió del títol de ‘Filla Predilecta de Gandia’ a Remedios Lloret Vila, atesa la seua gran tasca humanitària i social realitzada al llarg de més de 70 anys a Gandia i la comarca.
Aquesta petició va rebre l’adhesió de diferents entitats cíviques i socials, entre d’altres, l’Associació de Veïns del Raval, l’ONGD Viviendas para los Sin Techo, l’Instituto de Religiosas de San José de Gerona, Cáritas Interparroquial de Gandia i l’Associació Mosaic.
La Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Gandia, en sessió celebrada el passat dia 29 de setembre de 2016, acceptava unànimement la proposta de l’Alcaldia d’encetar el procediment especial per atorgar el títol de Filla Predilecta d’esta ciutat a Reme Lloret Vila.
L’instructor de l’expedient narra que “només posar-me al tall de la faena, descobrí immediatament que si tenia algun recel per desconeixement inicial sobre el personatge, començaren lentament a evaporar-se només contactar amb algunes persones imprescindibles i impulsores de la proposta de nomenament de Reme Lloret com a Filla Predilecta de Gandia. Persones com Amèlia Pons o Mar Beltran o Carmen Almiñana o Isabel Ribes o Vicent Mengual, la seua germana Paquita i moltes, moltes més, també imprescindibles per a la formació d’este expedient, s’encarregarien sense cap esforç de fer-me capgirar de seguida. Gent tota ella que anava coincidint sense saber-ho, en dibuixar un perfil atractiu, abnegat, batallador, entregat i captivador del personatge que jo lamentablement desconeixia. Anava contagiant-me poc a poc de tot aquell entusiasme amb que em transmetien les accions, els valors, els mèrits que s’havien acumulat en la vida de Reme”.
La humilitat és altra de les virtuds de Lloret, en haver declarat a l’instructor de l’expediente que res del que havia fet tenia importància, que en cap cas era protagonista de res més que no fóra ajudar barata no-res, que les circumstàncies de la vida l’havien duta a fer tot allò sense buscar recompenses ni voler demostrar ambicions o influències, etc”.
Reme LLoret va naixer el 9 d’abril de 1931 al carrer Algepseria núm 52 baix, al barri del Raval de Gandia. Sota les bombes de la Guerra Civil ha va tenir els primers gestos solidaris en la seua tasca de repartir lleteres en bicicleta, regalant llet a qui no la podia pagar.
Anava al col·legi de les Esclaves i, en acabar, l’apuntaren a ensenyar-se a cosir a ca la modista Dolores Gómez. Però el seu futur i el seu ofici seria tot un altre com ella delata sense voler en un moment de relax: “jo furtava i donava”, diu. De seguida matisa allò de furtar, per aclarir que no era robar ni fer de lladre, sinó més ben dit arreplegar, recollir, demanar, traficar per compensar i equilibrar la societat, des d’on hi havia de sobres a qui no tenia ni podia tindre de cap de les maneres fins que el metge Fuster la buscà perquè ajudara inicialment en l’administració i després de governanta en la cuina del recentment creat Hospital Francesc de Borja creat l’any 1973. S’hi quedarà fins la jubilació als 70 anys. Va ser mentrestant delegada de joventut de la Secció Femenina, dirigia equips de xiques de bàsquet, hanbol i voleibol. Està en possessió de la I (i majúscula) de Isabel la Católica que li concediren en
Madrid.
Però la seua passió són les persones necessitades. Segons confessa, el seu somni i petició divina és que li toque la grossa de nadal per repartir-ho tot en bitllets un a un, per a poder vore les cares de felicitat de les persones necessitades. I se li il·lumina la cara imaginant-s’ho. “Qui necessita, ha de rebre, diu. I no cal que s’abaixe i humilie per fer-ho. I nosaltres tenim l’obligació d’ajudar. Hauríem de compartir més i hauríem de donar menys”.
I en les circumstàncies actuals, cobra ara més mèrit i significat la distinció a Reme Lloret.
A primeries d’este segle Reme repartia quasi clandestinament al Raval menjar procedent de la cuina del Molí Canyar que duia ella en el maleter del seu cotxe, i hui es reparteixen diàriament més de 300 racions de menjar de forma legal i controlada, supervisada per la inspecció alimentària de l’administració competent i l’ajuntament està darrere fent-ho possible. Les bunyoleres sense fronteres donaven carta de naturalesa al menjador social de hui a Gandia.
Parlar de Reme Lloret donaria per tant per escriure un llibre fàcilment.
