–
En marxa els treballs de reconstrucció de la cúpula de la Capella de l’Assumpció, un dels elements arquitectònics més significatius d’aquest edifici històric de propietat municipal. Aquest matí han visitat les obres la primera tinenta d’Alcaldia i regidora de Patrimoni, Alícia Izquierdo, i l’arqueòleg municipal, Joan Negre, per supervisar els avanços d’aquesta intervenció patrimonial.
Segons ha explicat Izquierdo, “en aquesta fase de la restauració de la Capella, s’ha començat per les petxines, els quatre cantonets que conformen la base sobre la qual es construirà la nova cúpula”. L’antiga cúpula, del segle XIX, havia quedat greument afectada per l’abandonament i els temporals, perdent-se pràcticament més de la meitat de l’estructura original, que va acabar per enfonsar-se durant l’últim episodi de gota freda. Actualment, dos de les petxines es conserven en el seu estat original, mentre que les altres dos ja han estat reconstruïdes. Un cop completades, s’ha procedit a l’inici de l’aixecament de la cúpula pròpiament dita.
La regidora ha assenyalat que “l’objectiu és tindre completada la restauració estructural de l’edifici el mes de desembre”. I ha destacat que aquesta actuació no sols és una intervenció arquitectònica, sinó que també respon a una voluntat de donar ús i valor als espais patrimonials. En aquest sentit, ha recordat que la capella acollirà el futur Centre d’Interpretació dels Clàssics, dedicat als autors gandians universals Ausiàs March, Joanot Martorell i Joan Roís de Corella, figures clau del Segle d’Or de la literatura catalana, així com un punt de recepció per a visitants i punt de partida de les rutes culturals per la ciutat.
Per la seua banda, Negre ha destacat la complexitat de l’actuació, que ha requerit una intervenció estructural profunda: “Hem hagut de retirar i refer totes les cobertes per a garantir la correcta estanquitat de l’edifici. Aquest deteriorament va ser una de les causes principals de l’esfondrament de la cúpula”.
A més, durant les obres s’han pogut identificar i documentar les diverses fases històriques de l’edifici: des dels murs de la casa que ocuparia aquest solar entre els segles XIII i XIV, amb restes de pintures decoratives, fins a la primera capella del segle XVI i, finalment, l’edificació actual del segle XIX, a la que correspon la cúpula i la resta d’elements barrocs. “Recuperem la imatge del segle XIX, però deixant visibles les restes de totes les etapes anteriors, tot seguint la mateixa estratègia que també hem fet servir durant la restauració del campanar de la Col·legiata”.
Amb aquesta intervenció, Gandia fa un pas més en la recuperació i posada en valor del seu ric patrimoni històric i cultural.
Història de la Capella de l’Assumpció
La Capella de l’Assumpció és un edifici desconegut però molt important a la ciutat de Gandia. Es tracta d’una capella de planta irregular que s’adapta al solar disponible i al traçat del carrer. És una església d’una sola nau amb dos trams tancats per volta de canó amb llunetes, que es troba sostinguda per arcs faixons de mig punt que donen la directriu; creuer en alçat que es tanca mitjançant cúpula semiesfèrica sobre petxines; i en la capçalera un xicotet tram de canó seguit per albergar l’altar principal. La cúpula conté huit nervis fingits que convergeixen en una clau-floró, dividint la calota en huit trams en els quals s’obrin llunetes per a il·luminar.
La coberta és de teula àrab a dos aigües sobre tauler ceràmic i corretges de fusta. Per un altre costat, la frontera conserva elements arquitectònics com un gran arc carpanell per a l’accés i la silueta d’una fornícula cegada. En el seu estat actual, gran part de la construcció que s’observa correspon a la important reforma de la casa i la capella de la Confraria realitzada l’any 1800.
Pel que fa a la seua història, la “Loable Confraria de Nostra Dona Santa Maria” de la vila de Gandia es va constituir en una capella lateral de la Col·legiata el dia 14 d’agost de 1440, vespra de la festivitat de l’Assumpció de la Verge Maria. Llavors, es van elegir el prior, els majorals i el racional, els quals regien la confraria. Càrrecs que, any rere any i en la mateixa data es renovaven, i que es reunien en aquesta capella de l’aleshores església parroquial de Nostra Senyora de l’Assumpció; és a dir, la futura Col·legiata.
En 1519 es decideix comprar un solar resultant d’una antiga casa enderrocada i el 17 d’agost de 1520 tenim notícia que la construcció ja s’havia finalitzat. Tanmateix, en aquella mateixa reunió es determina la compra d’un pati existent a la part de darrere de la casa que s’acabava d’edificar amb la intenció de construir una capella pròpia allà mateix. Aquest espai –casa i capella- està en l’origen de l’actual Capella de l’Assumpció, d’estil barroc tardà que, tot i estar en ple centre de la ciutat, molt pocs ciutadans saben de la seua existència.
Tot i les modificacions modernes, la part superior de la façana es conserva tal com es va construir durant els primers anys del XIX, ja que el 31 d’octubre de 1800 el dipositari de la confraria donava compte dels diners obtinguts per a començar l’obra de la capella pròpia de la confraria.
Pascual Madoz l’anomena com a una de les cinc capelles existents a Gandia l’any 1847, i aquesta apareix dibuixada en el plànol de la ciutat que en 1878 realitza el mestre d’obres Antonio Vicente Vidal. En l’Informe de 1935 s’al·ludeix a la capella de l’Assumpció i des de mitjans del segle XX es restringeix l’accés a uns pocs metres des de l’entrada.
Durant les dècades dels 60 i 70, fou utilitzada com a magatzem de Cáritas Diocesana i en 1973 va ser adquirida per un particular que la destinà a tenda de vímets fins al seu tancament a mitjans dels noranta. Ara, després de molt de temps d’abandonament i en estat de ruïna, l’Ajuntament de Gandia ha fet l’esforç d’adquirir-la per rehabilitar-la i posar-la al servei de la ciutat. El turisme que s’acoste a la ciutat trobarà, en aquest espai cèntric, tota la informació sobre la nostra història i les indicacions necessàries per a conéixer i visitar el nostre patrimoni.
