L’Ajuntament de Gandia ha fet una proposta d’acord en la qual aplaudeix la iniciativa de la Generalitat Valenciana de protegir el litoral mitjançant la figura del Pativel (Pla d’Acció Territorial i Infraestructures Verdes del Litoral). No obstant, la quantitat d’al·lagacions que es planteja presentar deixen entreveure un elevat grau de disconformitat amb el text. La proposta de l’Ajuntament de Gandia considera que els projectes presenten algunes “ambigüitats i errors”.
Un dels dubtes més importants per a l’Ajuntament de Gandia sorgeix de l’apartat dedicat a la rehabilitació i l’adequació dels edificis existents, que estiguen legalment implantats, per al seu ús com habitatges, o per a restauració, o allotjaments turístics. Gandia demana que se li aclarisca si es consideren legalment implantats únicament aquells edificis que han tingut llicència d’obres, o també els afectats per la Disposició Final Segona de la LOTUP, o fins i tot altres casos.
Pregunta també si en tots ells es permet la rehabilitació integral i el canvi d’ús, i recorda que l’esmentada Disposició Final Segona establia que les edificacions havien d’estar acabades en la data d’entrada en vigor de la Llei 19/1975, de 2 de maig, i mantenir en l’actualitat l’ús i característiques tipològiques que tenien en aquell moment.
Gandia, d’altra banda, no està d’acord en què es permeten en aquest tipus de sòl la construcció de noves cases d’ormeig vinculades a explotació agrícola. “No pareix molt adequada aquesta permissivitat, sense ni tan sols regular les condicions mínimes d’implantació d’aquestes cases, i més, tenint en compte que en moltes ocasions donen lloc a futurs usos residencials clandestins”, afirmen.
Pel que fa a assumptes mediambientals, l’Ajuntament de Gandia demana que s’afegisca un tram de connexió territorial entre els Ullals de la Perla i de l’Estany i el Marjal de la Safor que tinga un ample similar a l’últim tram de l’espai natural de la Marjal de la Safor pel Sud-Oest, i que s’ubique estudiant la compatibilitat del mateix amb la millora dels accessos a la ciutat de Gandia per carretera i ferrocarril. Aquest tram passaria de Sòl No Urbanitzable Protegit a ENP Sòl Litoral de Protecció Ambiental, i hauria de considerar-se com corredor ecològic per a unir el sistema muntanyenc del castell de Sant Joan (o de Bairén) amb l’ENP Marjal de la Safor.
Demana també que el Pativel considere el barranc de Beniopa connector o corredor ecològic i funcional entre la zona hiperpoblada de la platja i les zones agrícoles i forestals dels que naix.
La mateixa consideració demana per a la Séquia del Rei entre la platja de Gandia i el Castell de Bairén, alhora que sol·licite previndre un corredor ecològic des de la zona protegida de marjal cap a les muntanyes de Bairén.
Pel que fa a la platja de l’Auir, el document hauria de fer menció en opinió de l’ajuntament al manteniment d’un espai agrari tradicional, la restauració de la devesa en el mateix sector de la platja de l’Auir, la restauració de la segona corda de dunes, i la creació d’un sector de mallades (llacunes temporals d’aigua salada), entre el dunar i la nova devesa.
Finalment, demana ntegrar la carretera Nazaret Oliva com una carretera paisatgística amb tot un conjunt de mesures per prevenir accidents de fauna i integrar-la a un sector amb un grau de protecció paisatgístic molt elevat al seu pas per la marjal de Borrons i la platja de l’Auir. Aquesta carretera, diu l’ajuntament, hauria de regular el seu trànsit, fer passos de fauna i minimitzar el seu impacte visual. D’altra banda, seria interessant en opinió de l’ajuntametn contemplar el futur accés Nord a la platja de Gandia, des de la carretera N-332 fins a la Natzaret-Oliva, que necessàriament haurà de travessar espais protegits amb importants valors ecològics, per la qual cosa s’haurien d’establir les bases i principis mínims d’aquesta carretera «paisatgística» perquè la seua execució siga respectuosa amb el medi natural i tinga el mínim impacte ambiental.
