.
– L’historiador i periodista Álvaro Álvarez Rodrigo presenta demà al Centre de la UV una radiografia sobre Hollywood i el nacionalcatolicisme
– L’obra analitza com el Règim va passar d’enaltir l’actriu com a “compatriota” a condemnar-la com un “escàndol” per la seua interpretació a Gilda
Redacció, Gandia, 9 de juny de 2026
El Centre de la Universitat de València a Gandia es convertirà demà en l’escenari d’un viatge fascinant a la història cultural i de gènere de la postguerra espanyola. El periodista i historiador Álvaro Álvarez Rodrigo presentarà el seu darrer llibre, “Rita Hayworth en la España de Franco”. Estrellas de Hollywood, feminidad y nacionalcatolicismo (Ediciones Complutense), una obra que dissecciona la complexa i contradictòria relació de la Dictadura amb les grans dives del cinema internacional.
L’acte, obert al públic, se celebrarà aquest dimecres 10 de juny a les 19:00 hores a la seu universitària del carrer Tossal. L’autor no estarà sol, ja que la presentació comptarà amb la participació activa del també periodista Josep Manuel Alfaro, qui ajudarà a desgranar les claus d’aquesta investigació.
De compatriota d’èxit a mite perseguit
La figura de Rita Hayworth és el fil conductor perfecte per a entendre les esquerdes morals del primer franquisme. L’actriu, filla d’un ballarí sevillà, havia sigut glorificada inicialment pel Règim com una “compatriota” modèlica que havia triomfat a Hollywood gràcies, suposadament, a les seues “essències” espanyoles. Tanmateix, aquesta lluna de mel es va trencar en mil trossos amb l’estrena de Gilda.
La seua interpretació en la mítica pel·lícula la va transformar immediatament en el gran mite sexual de l’època, desfermant un autèntic escàndol social i eclesiàstic. L’actriu va passar de l’elogi institucional al menyspreu d’una Dictadura que es va veure incapaç de controlar el magnetisme de la seua imatge.
Dives contra el model de dona nacionalcatòlic
El llibre narra detalladament la construcció del mite de la Hayworth a l’Espanya dels anys quaranta i cinquanta: des dels seus inicis en la indústria del cinema —on els estudis van intentar erradicar els seus trets llatins— fins a la seua primerenca decadència, fortament castigada per l’edatisme. Pàgines on també tenen un gran protagonisme la seua sonada boda amb el príncep Alí Khan o la presència d’altres icones de la pantalla gran com Ingrid Bergman, Ava Gardner o Lana Turner.
Totes aquestes estreles de Hollywood es van erigir als ulls de la societat espanyola del moment no sols com a objectes de desig, sinó com a models de feminitat transgressors. La seua llibertat i sofisticació xocaven frontalment amb l’ideal de dona submisa, mare i mestressa de casa que el nacionalcatolicisme s’afanyava a imposar a les dones espanyoles. L’obra d’Álvarez Rodrigo ofereix, en definitiva, una necessària aproximació al franquisme des de la història cultural, fruit d’una exhaustiva recerca en fonts filmogràfiques i hemerogràfiques de l’època.
