El comunicador i escriptor Vicent Marco i el fotògraf Francho Lázaro Aznar han fet possible el que pareixia impossible: convertir el goig d’esmorzar compartit per milers de valencians cada dia en un llibre que recull la seua essència i es converteix en una guia de referència amb centenars de bars i restaurants de nord a sud de la geografia valenciana.
Esmorzars valencians. El llibre dels esmorzadors professionals és una obra que conté, per una banda, els textos de l’autor Vicent Marco i de Ximo Carrión sobre els diversos elements que conformen l’esmorzar, com el pa, el gasto, la beguda i el cremaet, i els d’altres col·laboradors com Vicent Baydal, Lidia Caro, Joan Ruiz Esmorzaret, Guillermo Colomer, Felip Bens, Ana Valls, Lluís Campello i “El tipo que nunca cena en casa”, que parlen sobre temes com els orígens històrics de l’esmorzar valencià, la incorporació de la dona al fenomen esmorzador, els esmorzars dels ciclistes, els dels marítims, els que duen creïlles o els que es fan en altres llocs d’Espanya i d’Europa.
Per una altra banda, hi ha una desena de receptes dels principals entrepans esmorzadors, com ara el chivito, la brascada, l’almussafes o les coques de dacsa, i vora un centenar d’històries de bars ben recomanables per a esmorzar que Vicent Marco, amb fotografies de Francho Lázaro, ha recollit per tot el territori valencià: del Maestrat a la Plana; de l’Alt Palància a la Vall d’Aiora passant per Utiel-Requena; en el Camp de Túria, l’Horta i la Ribera; en el Cap i Casal; entre la Costera, la Vall d’Albaida i la Safor; i de la Marina al Vinalopó. Finalment, el llibre es tanca amb un especial de llocs on fer esmorzars XXL i un llistat nominal encara més ampli que va de Vinaròs a Oriola per tal de gaudir del comboi esmorzador en qualsevol poble valencià.
Invitació a l’esmorzar valencià
“Cada matí, a la nostra terra, un fenomen culinari paralitza la producció durant les hores prèvies al migdia. Com a zombis famolencs a la recerca de menjar, l’aroma de cansalada torrada atrau milers de treballadors que busquen la seua dosi diària de felicitat. No és fàcil d’entendre, per als neòfits, l’amor incondicional que provoca un fet tan convencional, i tan modest, com menjar-se un entrepà d’embotit o un plat de cua de bou. Un sentiment transversal que no entén d’edat,
sexe, classe ni condició.
Hi ha oficines que tanquen per decret mitja hora, negocis que pengen el cartell de Tornem en 10 minuts –que en són 45–, empreses que es detenen puntuals a mitjan matí, i moltíssims agricultors que entrepà en mà, en una terrassa, dins d’un bar o a l’ombra d’una garrofera, s’engulen mitja barra de pa religiosament cada jornada. És l’esmorzar valencià, un fet idiosincràtic que ens connecta amb les nostres arrels de poble llaurador, ens permet socialitzar, i encarar la resta del dia amb millor humor.
Aquest llibre vol ser una guia per a conéixer millor la tradició, recórrer els foguers més emblemàtics, i asseure’s en taules de tovallons de paper i gasto enmig per a compartir. Amb tocs picants com el vitet, àcids com la ceba envinagrada, dolços com el rom del cremaet, i contundents com l’allioli d’unes creïlles braves. Tots els que estan són, però no poden estar els centenars de bars on s’esmorza de categoria.
Així que, abans de començar, espere que em disculpeu l’absència del vostre bar de capçalera –si és que no el trobeu–. Hi ha poblacions, de fet, on podríem haver inclòs més d’una desena de bars, quioscos, cantines o cafeteries, i en totes elles el resultat hauria sigut completament satisfactori. Però, al remat, he hagut de fer una selecció d’històries, plats especials, bars considerats temples i altres llocs que sorprenentment són quasi desconeguts.
Això sí, tots ells amb bon pa, sense creïlles congelades i preferiblement amb uns cacaus del collaret que acompanyen el gasto. Podeu anar als vora 100 locals comentats i comprovar-ho vosaltres mateixos…
Acompanyeu-me en aquest periple, esmorzem junts una brascada i un pinxo de truita de creïlles.Brindem per totes les cuineres, cambrers, pescadors, forneres, ramaders i llauradors que funcionen com una maquinària de precisió perquè no ens falte l’entrepà nostre de cada dia.
Peguem junts un mos darrere d’altre a la nostra volguda pràctica centenària. I disfrutem de la conversació amistosa que provoca el gotet de vi amb llimonà, una cervesa ben fresqueta, o el vaqueret de mistela que corona la funció. Perquè de nosaltres depén, amics esmorzadors, cuidar i mantindre aquesta herència i conservar-la com una experiència més enllà de les possibles modes passatgeres. Perquè, al cap i a la fi, les modes venen i van, però l’esmorzar valencià, dames i cavallers, serà etern!”
