la X Edició del Premi al Millor Article de Llibret de Falla, patrocinat per l’Ajuntament de Benirredrà, respectivament. Aquests premis s’havien d’atorgar el passat divendres 24 de febrer al Museu Faller de Gandia, un acte que es va ajornar com a mostra de condemna per l’assassinat d’una dona a Gandia. “El laberint de tu” és el poema de Pellicer, publicat al llibre de la Falla Sant Nicolau-Mosquit, i “Un allau de creativitat” és l’article amb el que Emili Morant ha guanyat el premi. A continuació reproduïm ambdós:
‘EL LABERINT DE TU’
Enric Pellicer
Sóc un paisatge que no és mou, una tempesta ofegada en el fang,
un vals de nit en el Casal de casa nostra, i aquell passacarrer etern que no t’oblida.
Sóc qui sóc per ser qui eres,
i guarde l’enyorança eterna de la terra que no t’oblida.
Un allau de creativitat
Emili Morant Llorca
He pogut posar-me jo mateix com a mostra anecdòtica del fenomen, més general, que se m’ha encarregat explorar enguany: el de l’esclat de creativitat, sensibilitat i cultura que té lloc cada any al voltant de la festa fallera. Que un desconegut com jo, a penes espectador de quarta fila de la nostra vida cultural i per complet alié al món faller, fóra exquisidament rebut en la seua dimensió literària, sense rebre mai la menor censura tot i explorar sovint els marges de la correcció política, és un símptoma de la vitalitat i l’amplitud del camp gravitatori de la cultura fallera, que ens atreu, barreja i estimula. Eixa és una virtut valuosa de les falles gandianes: la d’escampar-se més enllà dels que hom, de forma miop, consideraria els seus límits naturals (els cercles dels participants estrictes de la festa i les seues famílies) i abraçar manifestacions creatives d’allò més variades.
Tanmateix, els fonaments d’aquesta crítica elitista són febles: assumeix l’existència d’un “públic” que “consumeix productes” culturals lligats a les falles, quan en realitat els llibrets, representacions i emissions veuen la llum en una comunitat difusa de persones que produeixen i reben alhora: el responsable de l’emissió escolta què han fet altres, el poeta líric busca inspiració en què han escrit altres (sense èxit, generalment: la lírica fallera és un subgènere infame, que demana a crits la seua supressió). I sobretot, més generalment: cadascú consumeix, amb més o menys interés, què ha fet la “seua” falla, en una barreja d’orgull, esperit competitiu i gratitud recíproca pels qui guarden el bon nom del barri i el casal. Així, podria passar que l’únic “públic pur” de la producció cultural fallera en la seua integritat foren els distints jurats que la valoren i premien. Això, que pot resultar decebedor per a una empresa de la magnitud col·lectiva de les falles de la nostra ciutat, obri possibilitats dignes de ser explorades: el mateix esforç de tria dels guanyadors podria donar com a resultat un filtre mínim, una selecció qualitativa de què veure, llegir o escoltar, un cànon tan efímer però tan digne com els monuments que cremen cada març. Bastaria condensar en una pàgina web o en un modest opuscle una variada tria amb què homenatjar, destil·ladament, l’humil treball de tants. No deu ser tan bona idea, si no s’ha fet ja, però a això aspirem els qui omplim llibrets: a la meta impossible de dir coses noves cada any.
