Podemos va nàixer de la il·lusió de milions de persones cansades de la política tradicional, de la corrupció i de la ‘casta’, i cinc anys després trontolla incapaç d’haver canviat res de tot allò que deia que anava a canviar. Més bé ha estat el propi Podemos qui ha canviat per convertir-se en un mes, amb els embolics interns inclosos.
Les desanvinences entre Pablo Iglesias i Íñigo Errejón, la marxa d’Errejón a la candidatura de Más Madrid de Manuela Carmena, i la dimisió de Ramón Espinar com a líder de la formació dels cercles a Madrid són el símptoma de que les il·lusions de Vistalegra han esdevingut frustracions. A València no hi ha dimisions, però el xec en blanc que han atorgat a PSPV i Compromís al llarg de la legislatura que ara acaba per a fer el que hagueren fet sense haver necessitat a Podem, deixa a la tropa d’Antonio Estañ sense arguments.
Les enquestes, el millor símptoma, situen a Podemos en perill de quedar-se sense representació a les Corts Valencianes. D’ahí que les negociacions amb Esquerra Unida per fer una candidatura conjunta no s’han desestimat amb la mateixa prepotència amb la que es considerava fins fa poc eixa possibilitat.
Hi ha por a l’efecte dominó després de les eleccions a Andalusia, i les reunions de líders territorils de Podemos per tractar de rebaixar la tensió a Madrid tampoc sembla que vagen a ajudar a recuperar el cabal de suports que Podemos va rebre en la seua primera confrontació amb les urnes. Les perspectives se n’han vingut avall en tots els àmbits. A les Corts Podem ha estat absent i Antoni Estañ s’ha conformat amb un parell de fotos amb Ximo Puig al Palau per creure’s que estava condicionant l’acció de govern. A la ciutat de València no els pinta bé, i a Gandia han estat desapareguts durant els quatre anys de mandat després d’haver-se quedat a les portes d’una cadira al ple. Ara, a pocs mesos de les eleccions, Podemos Gandia ha començat a donar senyals de vida amb una nota sobre el pla forestal de la ciutat. Tot un bagatge després de quatre anys de silenci.
