ELS LÍMITS DE L’HUMOR I LA SÀTIRA A LES XARXES SOCIALS I ELS PERJUDICIS PER ALS CREADORS

La xarrada s’ha centrat en el debat sobre els límits de l’humor. Per a açò, s’ha fet esment a casos actuals com la polèmica amb els titellaires empresonats, els tuits de Guillermo Zapata o la portada amb la caricatura de Mahoma de la revista Charlie Hebdo. Sobre aquest últim cas, molts mitjans van decidir si s’havien de publicar eixos tipus de continguts, com ha comentat @mimesacojea: “si serveix d’alguna cosa convertir-te en un màrtir de la llibertat d’expressió”.
Durant el col·loqui també s’ha parlat de la relació entre humor-religió, al voltant del respecte de les diferents creences. Raquel Sastre en aquest sentit, ha comentat que ella parteix de la base que l’humor és ficció igual que la religió. D’altra banda, @mimesacojea ha assenyalat: “la religió és una superstició, jo puc respectar als creients però no a la indústria creada”.
La destriada xarrada que ha provocat molts riures i aplaudiments en l’Aula Magna del Campus de Gandia, ha acabat sobre una reflexió sobre l’existència de l’humor blanc. Sastre ha assenyalat que un humor que no ofenga a ningú existeix però: “amb l’humor passa igual que amb la música, no t’agraden tots, només t’agrada un tipus”.

Et Pot Interessar