Un informe realitzat per l’Observatori de la Sostenibilitat adverteix que al litoral valencià el percentatge de costa artificial, és a dir, amb construccions, en la primera línia costanera (500 metres) va arribar al 59% en 2011, i assenyala que a eixe ritme la costa valenciana tardaria 54 anys en saturar-se.
L’estudi ‘Canvis de l’ocupació del sòl en la costa’, que proposa crear reserves en el litoral que encara no ha sigut transformat, assenyala també que en la franja compresa entre 1987 i 2011 s’ha artificializtat el 30 per cent del transformat en tota la història en eixa primera línia.
En el cas de la franja de 2 quilòmetres des de la costa, el percentatge de costa artificial era del 35% en 2011 i en eie mateix període analitzat es van transformar cada any 495 hectàrees, superfície equivalent a 495 camps de futbol. La població en eixa franja va créixer un 33% entre 1991 i 2011.
Per províncies, l’informe destaca que València, per exemple, ha quasi duplicat la seua superfície en aquests 24 anys. En els primers 500 metres de costa s’artificialitzaren dues hectàrees diàries i la línia de costa en els primers 500 metres “aconsegueix límits preocupants” perquè el 67% ja està artificialitzat.
De fet, les tres estan per sobre del 50% d’ocupació d’eixa primera línia, atès que a Castelló aconsegueix el 57% i a Alacant el 56%, i l’informe revela que així les coses els terminis de colmataió de la costa són de 28 anys en la província de València, de 41 a Castelló i de 125 a Alacant.
En la província de València explica que “la línia costanera no urbanitzada es pot considerar una espècie en perill d’extinció” i agrega que el sector nord de la província entre la ciutat de València i la frontera amb Castelló és el més habitat, amb un tram de 37 quilòmetres urbanitzats amb buits que no arriben a cobrir ni 8.
“La desprotecció quasi total de l’àrea situada entre la platja de Puçol i la ciutat de València incrementa el seu risc de transformació ateses les ràtios que manegem i la converteixen en un lloc possiblement amenaçat en el futur”, agreguen les mateixes fonts.
Al sud de la capital els desenvolupaments urbans estan completament dominats per l’adherència costanera: en el tram Cullera-província d’Alacant, entre 1987-2011, s’artificialitzaren en els primers 500 metres fins a 23 nous quilòmetres de costa dels 40 amb els quals compta el tram (en 1987 solament s’havien transformat 10). Entre Cullera i Gandia, sense protecció en la costa, es localitza una altra àrea de vigilància prioritària en referència a l’Auir.
En el cas de la província de Castelló existeix un doble patró de distribució de les àrees urbanes. D’una banda, el nucli de Castelló i Vila-real, que tenen una orientació més aviat industrial d’esquenes a la mar i, per un altre, “s’observa un important desenvolupament d’una incipient muralla urbana costanera molt vinculada a la primera línia de platja, amb nuclis històrics modests en la franja costanera més interior i àrees turístiques que han crescut separadament, en paral·lel a la platja moltes vegades de grandària molt superior a nucli de població original”.
En la costa de Vinaròs, Benicarló i Peníscola un tram costaner de 25 quilòmetres presenta amb prou faenes 3 quilòmetres sense transformació urbana en els primers 500 metres. Apunta també que en l’àrea meridional propera a la capital “s’ha format un important cordó de sòl artificial de 30 quilòmetres de longitud entre Torre la Sal i la desembocadura del riu Millars, amb prou faenes amb dos buits lliures al nord i sud d’Oropesa de menys d’1 quilòmetre d’extensió”.
A Alacant el 62% de la superfície urbana de la província es concentra en la franja costanera de 10 quilòmetres. A l’entorn del cap de Sant Antonio, malgrat la difícil orografia del territori, amb prou faenes s’identifiquen espais litorals sense urbanitzar: 3 quilòmetres entre Denia i Xàbia, 1 entre el cap de Sant Antonio i la urbanització Cim del Sol i 6 quilòmetres en els abruptes vessants de Serra Gelada, a esquena de Benidorm.
Cap al sud de la capital “el panorama també és catastròfic: l’únic espai significatiu lliure en 70 quilòmetres són els 10 que ocupen les salines de Santa Pola i les dunes i pinades de Guardamar. Al sud d’allí, des de Torrevella, la costa forma un continu urbà que arriba a contactar amb San Pedro del Pinatar, ja a Múrcia”.
