–
– Amb més de 1.000 participants, la Capitania mora de la Filà Tuareg desplegà una imponent comitiva amb 650 músics, 350 membres de la filada i 135 ballarines repartides en tres ballets.
– “El Somni Tuareg” es va convertir en una posada en escena històrica, multitudinària i memorable dins de la festa de Moros i Cristians d’Oliva.
El 19 de juliol de 2025, la Capitania de la filada Tuareg va protagonitzar un espectacular boato a Oliva amb el muntatge “El Somni Tuareg”. L’acte es va dividir en tres grans blocs que narraven el viatge mític del poble tuareg des del desert fins a la seua arribada a la ciutat. Va obrir la desfilada l’abanderat, Josep Frau Roig, muntat en camell, acompanyat per la música en directe de la Colla de Dolçainers i Tabaleters Sarabanda d’Oliva, amb l’estrena de la peça “Senjaq“, composta per Josep Alemany. L’escenografia va destacar per la seua força evocadora i emotiva.
Bloc I: La travessia del desert
Aquest bloc va transportar el públic al Sàhara profund, iniciant amb els estendards de les tribus, símbols del viatge ancestral tuareg. Es va retre homenatge a la bandera, seguit de l’aparició de diverses tribus amb noms evocadors com Al-Azraq, Al-Animals, Llàgrimes de Zoraida i Al-Morçar, guiades per les enigmàtiques Sàvies del Desert, guardians de la memòria i el futur del poble. La música, a càrrec de la Societat Musical La Primitiva d’El Palomar, l’Agrupació Musical Santa Bàrbara de Piles i la Societat Musical La Lira de Quatretonda, va aportar emoció i profunditat a aquest bloc ple de simbolisme, força i bellesa.
Bloc II: El desembarc
Aquest bloc va representar l’arribada dels tuaregs pel mar i el seu simbòlic desembarcament a la costa. El bloc s’obrí amb els estendards blaus de batalla i les esquadres guerreres Al-Murtariqa, Al-Muharib i el Batalló de Guerrers Baus, que mostraren la força i disciplina del poble tuareg. El vaixell gegant “Sambuk” va simbolitzar el futur del poble, mentre el Ballet Masters d’Ontinyent aportava dansa i elegància evocant el Mar Mediterrani. El moment culminant fou la desfilada de l’Ambaixador Alejandro Forrat Esteve i la seua favorita Elena García, en una carrossa imponent. La música, interpretada per la Societat Musical San Diego de Llocnou de Fenollet, l’Agrupació Artístic-Musical d’Oliva (AAMO) i l’Agrupació Musical d’Agullent, va donar intensitat i emoció a aquest bloc tan significatiu.
Bloc III: L’entrada a la ciutat
L’arribada triomfal va marcar el clímax del boato amb l’entrada solemne dels tuaregs a la ciutat d’Oliva. Amb els estendards verds, desfilaren les esquadres Nobles Verds, Cort d’Al-Baydit, Al-Khabat i Al-Sequer, formant la cort del Capità Moro. El Ballet Masters d’Ontinyent representà els jardins del palau amb una coreografia d’elegància.
El moment culminant fou l’aparició de la carrossa del Capità Moro Fernando Arnal Gutiérrez, acompanyat de la seua favorita Lorena Escrivà i els seus fills, Ferran i Mireia, com a símbol de futur. Durant la desfilada s’interpretà la marxa mora “ARNES 25” de Pasqual Salort, dedicada al capità i la seua favorita. La música, a càrrec de la Unió Artística Musical d’Ontinyent, l’Agrupació Musical d’Ontinyent i l’Agrupació Musical Aureba d’Oliva, va aportar majestuositat.
El boato es tancà amb una actuació poètica del Ballet de Rafa Felipe-Alcoi, titulada Les Fonts del Palau, metàfora de renovació i serenitat. Amb aquesta escena final, es va posar punt final a “El Somni Tuareg”, una proposta artística que ha deixat una empremta històrica i obri pas a la celebració del 50é aniversari de la filada el 2026.
L’arranjament musical de la capitania Tuareg
La banda sonora del boato de la Capitania Tuareg 2025 va destacar per la seua riquesa musical, amb una selecció de vint marxes mores. La tria es va basar en tres criteris: la representativitat de la música festera al País Valencià amb clàssics com L’Entrada dels Moros, Ximo, Als Berebers, Wahabitas, Aligeaba Spyros i Roperia Ximo; la vinculació amb filades mores d’Oliva, com Ferrer Capità, Esquadra Almorabitum, A la mar i Fester; i l’aportació pròpia de la Filà Tuareg, amb la destacada marxa Tuareg i l’estrena de la fanfàrria Senjaq de Josep Alemany Ortolà. Aquest repertori va reforçar la narrativa del boato i va esdevindre un homenatge sonor al bàndol moro d’Oliva, connectant passat, present i futur.
