El PSPV és meu

G. CABANILLES           

Després de l’absurda ponència de desconnexió del PSPV i la patètica sumulació de ruptura amb el PSOE que li van encarregar escenificar al militant gandià Vicent Mascarell en el XIII Congrés Nacional del PSPV, només es pot interpretar que un Ximo Puig alleujat pels resultats de les recents primàries ha intentat transmetre que el PSPV és seu i que ningú gose barrar-li les intencions. La pregunta és si la ponència mascarellana de ruptura amb el PSOE haguera arribat al congrés del PSPV en el cas de que la presidenta andalusa haguera estat elegida secretària general del PSOE. La resposta és no, i per tant Ximo Puig només defensa els interessos del partit de cara a la galeria. Allò que li preval per damunt de tot són els seus interessos, el control del partit, i la potestat d’assignar sous i butaques. Res nou.

El que sí serà nou serà observar de quina forma s’ho fa Puig per a preservar la continuïtat en la professió política d’aquells que en teoria ha sacrificat en aquest XIII Congrés, entre ells el fins ara secretari d’Organització, el gandià Alfred Boix, o el seu cosí José Manuel Orengo (tot i el sobresforç que va fer durant la recollida d’avals), Vicent Sarrià, Joan Calabuig …. És tota una incògnita, però les possibilitats són immenses: d’ací a no res arriba l’hora de fer llistes autonòmiques, es renovaran els representants d’órgans estatutaris, es nomenaran senadors de desginació territorial, i es completaran consells d’dministració en empreses públiques i semipúbliques. Tot un ventall.

Qui sobreviu de moment és el linx de Picanya, Ciprià Císcar, qui ix d’Alacant amb plaça per al Comité Federal. D’altra banda, la representació gandiana als órgans de direcció del PSPV és ben escassa, tret del poder a l’ombra que puguen exercir Boix i Orengo. Només l’alcaldessa, Diana Morant, el propi Boix, els alcaldes de Bellreguard i Benirredrà, i el desafecte Carlos Mengual han clavat el cap a un comité nacional de cent integrants, i on Puig s’ha garantit una proporció que el lliura d’ensurst, sobretot després d’haver-se lliurat de Francesc Romeu. El de Silla ha perdut influències després d’haver-se situat i resituat durant anys ara amb moros i després amb cristians sense lògica ni fonament. 

Al remat, les coses estan on Ximo Puig volia que estigueren, i no li ha resultat massa costós, només ha hagut de cedir un terç del poder orgànic, sense incerteses a la vista i la via lliure per al pròxim repartiment de prebendes. No sé si els militants es poden considerar en condicions de rebre l’enhorabona. Tot es vorà en els resultats de les pròximes eleccions autonòmiques i locals. De moment, a Gandia els sondejos no pinten massa bé per a Diana Morant, qui té a Lorena Milvaques fent-li un avançament per l’esquerra, en una estampa anàloga a la de Ximo Puig, qui no sap encara per quin costat l’avançarà Mónica Oltra. 

Et Pot Interessar