El pròxim 6 de març es presentarà en el Museu de Santa Clara l’edició crítica, en dos volums, de la Chrónica del Reial Monestir de la seràfica mare Santa Clara de la ciutat de Gandia, escrita pel P. Josep Llopis i realitzada pels professors de la Universitat Politècnica de València Santiago La Parra, Nuria Ramón i Joan Aliaga.
El P. Llopis, natural de Piles (la Safor), va ser franciscà. Es va llaurar fama de predicador en Querétaro (Mèxic). Després de la seua tornada a Espanya va viure en els convents de Cocentaina i Alcoi i els tres últims anys de la seua vida va ser confessor de les clarisses de Gandia. Va aprofitar la seua estada ací per a escriure esta crònica i va morir en 1782 quan creiem que estava revisant el text del seu manuscrit per a donar-lo a la impremta.
Encara que Santa Clara de Gandia complirà 563 anys el pròxim 8 de maig, molt ens temem que és molt poc el que es coneix d’una institució tan longeva, però que continua conservant forces suficients per a reinventar-se, buscant en la venda de gelats una font recent d’autofinançament, complint la norma benedictina de l’ora et labora.
Però per damunt dels seus segles de vida, el més destacable del nostre cenobi és haver-se convertit en referència de l’espiritualitat franciscana del segle XVI; perquè des d’ací, Gandia, va irradiar la reforma coletina o de tornada a l’estricta observança de pobresa que defenia Santa Clara de Asís en la regla fundacional de l’única orde fundada per una dona que reconeix l’Església Catòlica.
Fills d’aquella esforçada missió apostòlica de les clarisses gandianes serien el Convent de Jerusalem (València), el de la Santa Faç d’Alacant, el popular del Trànsit a Zamora o l’exclusiu de les Descalces Reals a Madrid, fundat per la princesa i regent Joana d’Àustria, seguint instruccions del seu director espiritual Francesc de Borja.
Sempre serà convenient i de justícia fer-ho, però en vespres del 8 de març resulta encara més oportú recordar-se també d’estes dones, continuadores d’una clausura femenina secular, que en el seu temps era motiu de notable inquietud i molta preocupació per a la jerarquia eclesiàstica.
