.
– El Museu Arqueològic de Gandia acull aquest divendres una xarrada sobre un dels jaciments prehistòrics més singulars i decisius de la comarca
GANDIA, 26/05/2026
El Museu Arqueològic de Gandia (MAGa) continua amb la seua tasca d’acostar el passat del territori a la ciutadania. Aquest pròxim divendres, 29 de maig, a les 18:30 hores, el museu municipal acollirà la xarrada “Sanxo Llop: Un jaciment arqueològic decisiu per al coneixement del calcolític (3200-2100 aC) a les nostres terres”.
L’acte, que és completament gratuït fins a completar l’aforament, anirà a càrrec dels arqueòlegs Josep Pascual i Esteve Ribera, professionals que han estat a peu de canó en les excavacions desenvolupades en els últims anys en aquesta zona tan emblemàtica.
Una peça fonamental per a entendre la Prehistòria
El jaciment de Sanxo Llop (situat a la riba dreta del riu Serpis, des de l’avinguda d’Alacant fins a Rafalcaid, i conegut també com la Vital o l’Alqueria de Sant Andreu) deu el seu nom a un antic colon aragonés del segle XIII. No obstant això, la seua història és molt més antiga. Les últimes intervencions han tret a la llum sitges i estructures subterrànies amb un material arqueològic de gran transcendència científica que reconverteix el mapa de la prehistòria recent a la Safor.
La regidora de Patrimoni, Alícia Izquierdo, ha volgut subratllar el valor d’aquesta cita divulgativa: “Des de l’Ajuntament de Gandia continuem apostant per apropar el nostre patrimoni i presentant investigacions que ens ajuden a entendre millor qui som i d’on venim. Sanxo Llop és un jaciment excepcional que ens ofereix informació extraordinària sobre les primeres comunitats i les seues relacions comercials amb la Mediterrània“.
Connexió marítima i sorpreses de la fauna marina
Un dels punts forts de la conferència serà l’explicació de per què Sanxo Llop té unes característiques úniques. Segons ha avançat el director del MAGa i arqueòleg municipal, Carles Miret, “probablement és un dels primers llocs del territori on apareix metall durant el calcolític (l’Edat del Coure)“. Un fet que demostra l’existència de xarxes comercials marítimes fa més de 5.000 anys amb zones de la costa d’Almeria.
Però, sens dubte, el que més sobta d’aquestes excavacions són les troballes vinculades al medi marí. Els arqueòlegs detallaran el descobriment de vèrtebres i costelles de balena, restes de dofí i, fins i tot, un misteriós enterrament associat a un dofí, una circumstància extremadament singular en la prehistòria mediterrània.
Història familiar: un pare i una filla en el temps dels romans
L’ocupació de Sanxo Llop es va prolongar durant mil·lennis. Més enllà del focus calcolític, l’espai conté restes ibèriques, romanes i tardoromanes. En aquest últim període destaca la localització d’un enterrament doble on, gràcies als moderns estudis genètics, s’ha pogut identificar una relació familiar directa: es tracta d’un pare i la seua filla inhumats junts.
“Sanxo Llop ens ajuda a reconstruir milers d’anys d’història, els costums i les formes de vida d’aquestes comunitats. És un jaciment que encara té molt a contar“, conclou Miret. La cita de divendres se centrarà en el III mil·lenni aC, una etapa de revolució tecnològica i social clau per a la comarca de la Safor.
