El jutge ha arribat a aquesta conclusió arran del contingut de les converses gravades entre 2005 i 2006 per Marcos Benavent, qui es qualifica a si mateix com ‘ionqui dels diners’, de les seues declaracions i de la documentació intervinguda per la Guàrdia Civil.
Un altre indici és el contracte per a l’execució de les obres de neteja i consolidació de les Torres de Quart de València, adjudicades a la UTE Cleop i Contractes i Obres Empresa Constructora S. A. per 1,4 milions d’euros. Segons el jutge hi ha indicis que un dels representants de Cleop va lliurar 20.000 euros a Benavent, qui va repartir amb Alcón, i amb l’expresident de la Diputació de València Alfonso Rus.
I finalment el jutge apunta a dos contractes més: La Rambleta i la Mostra. En relació amb La Rambleta, assenyala que de les recerques policials es desprenen indicis que Alcón i Benavent van intentar obtenir del concessionari Boulevar Art i Cultura S.A., participada per tres empreses com a UTE, una comissió il·legal, per al que van mantenir converses a prop de la modalitat de pagament mitjançant cànon anual per explotació, “la qual cosa podria implicar el cobrament periòdic de comissions il·legals”, arreplega el jutge.
A més, el jutge ressalta que en eixes converses, tant Alcón com Benavent “parlen de la seua estratègia per a poder pressionar a uns i a un altre dels licitadors” i l’exedil “revela per les seues paraules ascendència i capacitat de pressió sobre els tècnics”.
