10.3 C
Gandia
Dimecres, 8 febrer, 2023

El CDR La Safor va organitzar una jornada anomenada “Escola de poble, futur del territori” a Llocnou de Sant Jeroni

El passat dijous es va celebrar una jornada en l’auditori municipal de Llocnou de Sant Jeroni al voltant de l’escola rural. L’acte va fer una radiografia de l’estat dels col·legis rurals agrupats, o CRA, i de les escoles i instituts de poble que donen un servei imprescindible per a la societat però que, a més, aporten un valor afegit al municipi on es troben. Aquesta activitat estava subvencionada pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Llocnou de Sant Jeroni.

A la primera taula, anomenada “La importància de l’escola rural”, es va fer un repàs sobre l’estat actual de l’escola de poble des del prisma de l’equip docent, l’AMPA i d’excàrrecs que han passat pels inicis del que ara són les escoles rurals. A la taula hi participaren Marisa Nacher, de l’AMPA del CRA Castell de Carbonera d’Otos, Ferran Martínez, exdirector de l’escola FP Safor de Beniarjó, Angeles Llopis, exdirectora del CRA Riu Vernissa de Llocnou, i Alberto Gómez, mestre de l’IES Manuel Sanchis Guarner de Castelló de Rugat.

El debat va girar, per un costat, sobre les problemàtiques que els afecten en qüestió de normatives i legislacions, que no tenen en compte la idiosincràsia de l’escola rural ni les necessitats actuals, el context sociodemogràfic del municipi, que els afecta i que suposa una amenaça per mantindre aquest servei, o la falta de continuïtat del professorat, que posa entrebancs a l’estabilitat de projectes educatius innovadors. I, per l’altre costat, es va posar en valor el paper que juga l’escola en el poble, capaç d’obrir debats i de trobar formes pedagògiques per a tot, la funció que realitza amb les noves generacions de fills i filles del poble, a l’hora de crear sentiment de pertinença, o la capacitat de l’escola d’intervindre i millorar la salut d’un municipi de diverses maneres.

El factor de la proximitat en el tracte, de la proximitat amb el poble i la seua gent, el poder fer ús dels carrers, d’accedir al lloc de treball del veïnat, vinculats al poble, o a les seues cases, la possibilitat de poder donar a conéixer la geografia, la cultura i la història local, més propera, o la flexibilitat i la comoditat que es dona quan hi ha confiança i un tracte familiar. Tot això són factors que només pot tindre l’escola rural, la mateixa qualitat de vida que dona la vida al poble es veu reflectida en la qualitat d’aquest servei.

Durant les intervencions dels ponents i el públic es va concloure que si l’escola d’un poble està estratègicament planificada i compta amb la implicació i el treball conjunt de l’AMPA, l’equip docent i l’ajuntament, aquesta pot ser un motor social i cultural per al poble des d’on es treballe per objectius comuns. No es tracta que l’escola siga l’actor que dinamitze el poble, ja que el servei ja és prou complet i l’equip docent no està obligat a més, però sí pot ser l’actor d’unió, capaç d’agafar totes les iniciatives interessants i fer-les pedagògiques. I és que cal destacar que, tal i com afirmaren moltes de les ponents, moltes de les famílies que criden a un ajuntament interessant-se per anar a viure al poble, el primer que pregunten és per l’escola.

A les dues taules hi havien casos d’escoles que havien aconseguit atraure noves famílies al seu poble, evitant així el tancament de l’escola i el despoblament incipient del seu municipi. Un resultat engrescador que “no s’aconsegueix amb abonaments turístics contra el despoblament, sinó apostant per serveis clau i per imaginar abonaments per al desenvolupament rural que afavorisquen tot açò”, afirmava una de les ponents.

whatsapp image 2022 11 25 at 12.20.56 1

A la segona taula, anomenada “Avantatges i oportunitats de l’escola rural”, hi van participar Pilar Ferrer, directora del CRA Castell de Carbonera de Beniatjar, Rosa Canet, mestra del CRA Mondúver-Safor de Potries, Montse Sorribes, directora del CRA Celumbres de Cinctorres, i Gema Montero, de l’associació educativa Niu de Llavors de Marxuquera.

Aquestes quatre ponències giraren al voltant de projectes i iniciatives educatives innovadores, així com de la importància d’incorporar noves pedagogies vinculades a l’humanisme i al coneixement de l’entorn i la natura per tal de potenciar el desenvolupament de cada alumne segons les seues capacitats i necessitats, sense pressions curriculars, i adaptades a la realitat material i natural que envolta la seua vida, als oficis que hi ha al seu poble i als materials que ixen de la terra o dels cultius autòctons.

També es va exposar la importància que l’escola anara més enllà de les quatre parets del centre, que el poble fora una extensió de l’escola i que la xicalla fora un agent més al seu centre i al seu poble. Un agent implicat, amb capacitat de donar la seua opinió i prendre decisions i que siguen escoltades, debatudes i executades. Fet clau per desenvolupar l’autoestima, el gust per aprendre, per descobrir, i per desenvolupar la seua autonomia i capacitat. En definitiva, fórmules que serveixen perquè la xicalla tinga ganes d’anar a l’escola i sobretot perquè vaja feliç, i no amb por de ser jutjat o de no arribar als estàndards d’excel·lència que imposa l’actual context socioeconòmic. Una educació adaptada a l’alumne, com a ésser emocional i racional, i no al context actual, que sol ser injust, hostil i competitiu.

Totes les ponències van ser destacables pels models i reflexions aportats al voltant del que és l’escola, per a què serveix i quines maneres hi ha perquè l’alumnat desenvolupe les seues capacitats i puga seguir desenvolupant-les fora de l’escola. Pel que fa a la lluita contra el despoblament, destaquen els casos del CRA Castell de Carbonera a Beniatjar i del CRA Celumbres a Cinctorres. A l’escola de Beniatjar van passar de 5 alumnes a ser-ne 27 en un any. L’escola ha estat el principal reclam i atractiu de les noves famílies pobladores, gràcies a l’oferta pedagògica innovadora i arrelada al territori, basada en el mètode Waldorf i en un descobriment de tots els factors culturals del poble: oficis vinculats a la terra, materials que ixen de la terra, etcètera.

Al CRA Celumbres, els cinc alumnes de l’escola crearen una iniciativa anomenada “Muntanyes d’Il·lusions” que ha evolucionat, amb la implicació de l’equip docent, en una associació que busca noves pobladores amb fills per evitar que tanque l’escola. A l’associació també hi participa l’alumnat, que n’és conscient del problema de despoblament de la seua zona, i amb un treball conjunt entre l’equip docent i l’administració, faciliten la recerca de cases, que és el principal problema de despoblament, i de faena perquè arriben noves famílies pobladores. Avui dia han aconseguit que quatre famílies s’instal·len en els municipis de Portell, Castellfort i Cinctorres.

En resum, la jornada va suposar una defensa de l’escola rural com un agent clau per fer front al despoblament i, sobretot, com un agent educatiu de qualitat per a l’alumnat i les seues famílies, amb capacitat, a més, d’implicar-se i promoure iniciatives per millorar la vida als pobles.

Articles relacionats