Compromís demana al Govern que actue contra Google per un possible delicte massiu de descobriment i revelació de secrets
Mulet demana igualment que el CNI blinde la protecció dels ciutadans contra l’espionatge manifest de Google.
Madrid, a 24 de juliol de 2019. El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, ha exigit al Govern que faça passos ferms contra les pràctiques il·legals o irregulars del gegant informàtic Google després de saber-se s’ha espiat massivament als seus usuaris a tot el món, per això s’ha presentat una pregunta escrita “com garanteix el govern que el CNI no solament ens protegeix d’espionatge massiu d’àudio de companyia com Google, sinó que mai ho utilitzarà sense prèvia ordre judicial expressa amb les màximes garanties fins a per a l’espiat i els seus esmentats?
Igualment, ha exigit que s’actue amb contundència des de l’efectiu davant una possible actuació delictiva del gegant “ L’Associació per a la Prevenció i Estudi de Delictes, Abusos i Negligències en Informàtica i Comunicacions Avançades (*APEDANICA) ha aconseguit portar el cas davant l’Audiència Nacional, i no veiem clar el paper de la Fiscalia, estem parlant d’un possible delicte massiu tipificat en l’article 197 del nostre Codi Penal, de descobriment i revelació de secrets, entenem que es tracta d’un assumpte amb la suficient transcendència, que pot afectar milers i milers de ciutadans espanyols, on correspon al Govern prendre cartes en l’assumpte. ( denúncia disponible en : www.miguelgallardo.es/denuncia-google-assistant.pdf)
Tal com s’ha *denuciado davant l’Audiència Nacional i ara s’exigeix al Govern actuar “ En els últims dies s’han publicat molt nombroses notícies, que totes les fonts donen per verídiques a tot el món sobre espionatge internacional massiu d’àudio amb veus de ciutadans de pràcticament tots els països per Google, els empleats dels quals transcriuen converses privades. És a dir, que de manera parcial, confusa i molt qüestionable, Google admet el fet delictiu sense que es coneguen actuacions judicials referent al que el Codi Penal tipifica en el seu art. 197, almenys, quant a l’espionatge massiu pel sistema “Google *Assistant”.
Google té antecedents per espionatge massiu en les Diligències Prèvies 2379/10 del Jutjat d’Instrucció 45 de Madrid en el qual, malgrat la mínima activitat probatòria, es va demostrar que l’empleat de Google *Marius *Milner va dissenyar un sistema per a l’espionatge massiu de xarxes Wi-Fi pel qual es van recopilar il·legalment més de 100 *Terabytes de dades il·legals (*payload) pels vehicles de Google que rastrejaven amb potents antenes els carrers de diverses ciutats espanyoles segons es va denunciar en www.miguelgallardo.es/denuncia-google.pdf
Ni *Marius *Milner va ser interrogat, ni tampoc va ser requerida Google per a aportar o destruir els més de 100 *Terabytes de dades espiades a Espanya, malgrat les reiterades sol·licituds nostres. A més de quant sembla admetre Google pel seu directiu David *Monsees en els sistemes relacionats amb “Google *Assistant”, molts altres productes de Google poden estar espiant massivament, i especialment, el navegador *Chrome de Google que ja va ser denunciat en http://www.miguelgallardo.es/chrome.pdf recorrent l’arxivament d’aqueixa denúncia (sense practicar cap de les diligències que en el seu moment es van sol·licitar) en www.miguelgallardo.es/recurso-chrome.pdf i www.miguelgallardo.es/apela-chrome.pdf
Tant “Google *Assistant” com “Google *Chrome” i qualsevol altre producte o servei o accés que puguen tindre empleats de Google o de qualsevol entitat contractada per Google o amb la qual Google puga relacionar-se eventual o habitualment, posen en risc la seguretat no solament dels seus propis usuaris, sinó de qualsevol *relacionable, o simplement, siga esmentat, per algun d’ells. Si un jutge o un fiscal utilitzen algun producte de Google i es permeten un comentari que puga ser gravat o transcrit per Google, qualsevol a qui faça referència serà afectat pel que el jutge, o fiscal, haja dit.
Mulet ha exigit el trasllat d’aquest cas a la Fiscalia General de l’Estat per part del Govern, i que es demanen judicialment una sèrie de mesures com el requeriment al representant legal de Google *Spain de tota la informació tècnica relativa a productes de Google que hagen gravat àudio delictivament, amb o sense transcripcions, com ja s’ha admés per Google, precisant des de quan i quant àudio s’ha gravat i es guarda, i especial, tot el que puga haver-se espiat d’usuaris, o d’aparells, amb qualsevol tipus de micròfon o sistema d’enregistrament, situat a Espanya, sense perjudici que siguen delictes perseguibles d’ofici, INTERNACIONALMENT, o que es requerisca al Centre *Criptológico Nacional *CCN del Centre Nacional d’Intel·ligència CNI informe sobre la imputabilitat penal d’aquests fets, així com a qualsevol altra entitat pública (*INCIBE, CSIC, Agència Espanyola de Protecció de Dades AEPD, etc) que tinga competències en la matèria, sense perjudici que particulars afectats o experts puguen aportar més evidències de l’espionatge internacional massiu d’àudio, més enllà de l’admés per David *Monsees en “*SAFETY *AND *SECURITY” de Google.
TAXA GOOGLE
Per al senador valencià, “ existeix una gran preocupació davant la desprotecció existent davant les grans companyies com Google, Apple, Facebook, *Amazon i Microsoft, l’últim escàndol de les escoltes o espionatge il·legal, a les quals se sumen el constant malestar per la utilització fraudulenta de dades persones entre aquestes *compañoas. Sent, a més, les grans tecnològica, les que estan contínuament en el punt de mira com a possibles evasores d’impostos. Per això, a més d’exigir es controle aquest abús i intromissió en la privacitat dels usuaris, que s’aplique ja d’una l’anomenada taxa *google, anunciada en el seu moment a so de bombo i platerets pel Govern, i sense efectes reals, li hem preguntat hui per escrit que explique quants dels 1200 milions d’euros que aspirava recaptar mitjançant aquesta taxa, s’han recaptat; sabem la resposta òbviament, però és per a evidenciar la impunitat d’aquestes grans companyies. Això mentre veiem les mesures de països com Itàlia, França o Regne Unit que han creat un nou tribut que grava a les empreses que facturen més de 750 milions d’euros amb un 3%.
Mulet ha lamentat igualment, que com a mostra d’aquesta impunitat, el Govern estiga incomplint les seues obligacions i no està entregat la documentació requerida per aquest senador referent a la relació de resolucions sancionadores a Google, tant a Google *Spain com a Google *Inc (ara *Alphabet) o entitats relacionades amb Google.( Hem tractat de consultar en http://www.agpd.es/portalwebagpd/resoluciones/procedimientos_sancionadores/index-idesidphp.php
on l’última que es troba sembla ser del PS/00149/2016 i encara que consten algunes més des de 2003, resulta imprecís i possiblement equívoc la manera de consulta pel que sent rellevant i públic es va sol·licitar que via l’Agència de Protecció de Dades es facilitara totes les seues sancions a Google.
El Govern tampoc ha respost, a la pregunta en la qual es requeria que de totes les sancions contra Google, quin és l’import total recaptat i el seu desglossament considerant l’estat de les actuacions i els recursos presentats per Google en cada cas. És a dir, que es va sol·licitar la quantia de cada sanció i l’efectivament pagat per Google en cada cas, incloent l’última que trobem amb recurs desestimat R/02232/2016 corresponent a la ja citada sanció PS/00149/2016. Ni tampoc es va aportar la relació d’activitats organitzades o patrocinades per Google en la qual participen amb algun tipus d’autorització o constant en agendes oficials, empleats, funcionaris o càrrecs de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades AEPD. Per exemple, però sense limitar la sol·licitud d’informació a la “Càtedra Google de Privacitat”, sinó a tot quant relaciona a Google amb personal de l’AEPD, siguen emprats de qualsevol nivell, o directius que evidencie contactes personals per participació en actes públics remunerats o no, i en qualsevol en el qual, fins i tot si fora privat, existira remuneració de l’empleat públic.
Mulet, en aquestes preguntes, exposava que “considerant totes les sancions de l’AEPD, és a dir, generalitzant el sol·licitat en els dos primers punts sobre Google per a quantificar el total de les sancions de l’AEPD des de la seua constitució i el total recaptat fins hui, de la mateixa manera que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència *CNMC quantifica en solament en un 3% el recaptat per sancions, segons pot llegir-se, entre altres fonts publicades, en http://www.expansion.com/mercados/2017/06/04/5933dede46163f000c8b45e2.html La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (*CNMC) ha imposat des de la seua creació, a la fi de 2013, un total de 272 sancions per valor de 914,66 milions d’euros, encara que el recaptat a penes suposa el 3% d’aqueixa quantitat, només 29,81 milions, això demostra la impunitat d’aquesta empresa davant les administracions espanyoles”
