G. CABANILLES
Ciro Palmer, regidor de Ciutadans a l’Ajuntament de Gandia, no és nou en política, però en 2015 va ser la primera vegada que es presentava com a candidat a l’alcaldia després de diversos anys de militància al PP, amb la sort o la desgràcia de que l’aritmètica electoral el va convertir en el regidor determinant. Ún únic regidor de Ciutadans enmig de dos blocs ideològics de dotze representants, una condició que li ha portat més d’un maldecap. Nét del primer alcalde de Gandia en la Segona República, nebot del primer alcalde en l’actual democràcia, i fill de regidor en aquell primer mandat democràtic, confessa que té a Adolfo Suárez com a referent polític. Empra un eufemisme com a consigna: “Cal llaurar sempre recte”, i de les seues relacions actuals amb el PP es dedueix que els populars no llauraven recte. Assegura que ho va poder comprovar ja en els seus temps d’assessor del PP a la Diputació de València, on va coincidir, entre molts altres, amb Enrique Crespo, ara imputat al cas Emarsa. Ara, en l’equador del mandat, reivindica les seues aportacions i afirma que el seu desig és repetir com a candidat a l’alcaldia per Ciutadans.
P – Ni vostè mateix pensava la responsabilitat que anava a assolir. Perquè va decidir votar a la candidata del PSPV?
– És la primera vegada que em presente a unes eleccions, i la que hem embolicat. Des de les eleccions en 2015 fins el ple d’investidura jo sempre vaig mantenir que em votaria a mi mateix, però en eixe periode el partit em va dir que havia de votar a Diana Morant, i jo no tenia cap motiu per a trencar la disciplina de partit.
R – I quina informació tenia la direcció de Ciutadans per a indicar-li que havia de votar a la candidata socialista?
– Crec que Ciutadans deu haver agafat la informació del propi PP autonòmic. És el propi PP qui no confiava en Arturo Torró (candidat del PP). Em vaig reunir dues o tres vegades amb Arturo Torró abans del ple d’investidura i li vaig plantejar propostes tan lògiques com ara reduir el deute, o pagar a proveïdors, i la resposta era no, no i no. També li vaig demanar que als autors del pamflet anònim que en campanya electoral em va atacar els volia fora, i em va contestar que ell d’això no en sabia res. Vint-i-quatre hores abans de la investidura em reunisc amb el PSPV, i em diuen a tot que sí, reducció del deute, contenció de la despesa, etc. Tot just després el PP m’ho oferia tot, però en 24 hores el PSPV es va guanyar la confiança de Ciutadans. I només començar el mandat es va iniciar una intensa pressió contra mi i la meua família per a signar una moció de censura, però jo no faig res que no em diga la direcció del meu partit. D’ahí el famós whatsapp a Guillermo Barber en el que li deia que si vol alguna cosa que pressione per dalt.
– I tot a canvi de res?
– El PP està convençut de que a mi m’han donat diners per recolzar a la candidata socialista, i m’han acusat de no tenir principis. A mi ningú m’ha donat res. S’ho han de fer mirar, han tingut una gran oportunitat per a fer coses per Gandia amb una majoria absoluta i ho han malbaratat. Si el PP haguera pres les mesures que està prenent ara l’actual govern ens haguera anat molt millor.
– És vostè l’únic regidor de Ciutadans a Espanya a qui el partit li ha permés pactar amb nacionalistes, independentistes, separatistes i comunistes.
– Sí, es cert (somriu).
– Hi ha hagut intents de reconciliació amb el PP des de la seua marxa?
– En 2014 hi va haver un procés d’apropament a Arturo Torró per la meua part per tal de retornar al PP, i ho va rebutjar.
– I quina és ara la relació amb el PP?
– Inexistent. I des de la gravació del mes de febrer d’una conversa al meu assessor menys encara.
– La gravació va ser obra del PP?
– No hi ha dubte. Qui la fa arribar a les Corts és l’exvicepresident José Císcar.
– Què té a dir del contingut d’aquell enregistrament?
– Està manipulat, de quaranta minuts només n’han fet públic huit, amb un talla i pega, i ho utilitzen per a fer xantatge. Jo tinc la gravació sencera, i no hi ha res. Amb el contingut íntegre de la gravació es impossible atribuir cap mala voluntat. El meu partit ha escoltat la gravació íntegra i ho ha pogut comprovar. El que han intentat és molt brut. Guillermo Barber m’amenaça i em diu que si no recolze la moció de censura la gravació es farà pública, i jo li conteste que ho faça, que jo no he fet res, i que a mi no m’han gravat.
-En quin moment dels darres dos anys ha estat més possible que mai una moció de censura?
– Sens dubte, quan el regidor de Més Gandia Xavier Ródenas va protagonitzar una protesta contra l’arquebisbe a la porta de la Col·legiata. Acabada d’elegir alcaldessa Diana Morant li vaig fer saber que no hi hauria cap problema sempre que cadascú es dedicara íntegrament a la gestió, però si en algun moment brollava la ideologia anavem a tenir problemes. Allò de Ródenas va ser senzillament una provocació. Jo no estic en contra de que es manifeste, però allò va ser una provocació.
– I en el moment que Arturo Torró renuncia a l’acta de regidor?
– Arturo Torró pensava que el problema era ell, però Torró no era prou. Víctor Soler se n’havia d’haver anat, i Guillermo Barber també, però Soler no se’n vol anar, i d’ahí aquella famosa frase seua de que “el iogurt ha caducat”, quan va anunciar que el PP renunciava a cap moció de censura. El iogurt no ha caducat, senzillament ell no se’n vol anar.
– No li fa l’efecte que Arturo Torró planeja tornar-se a presentar?
– Sí.
– Vostè va denunciar el passat mes de febrer que hi havia una operació orquestrada des del PSPV per tal de rellevar-lo de regidor i substituir-lo per qui aleshores era un assessor seu, Daniel Martí.
– És cert. Gent del meu partit em va demanar que deixara la regidoria. L’assessor i el secretari no van entendre el que era un càrrec de confiança. Esta gent no llaurava recte. Treballaven més per al PSPV que per a mi. Fins i tot en un ple vaig vore en mans d’un regidor del PSPV un escrit amb la que anava a ser la meua intervenció a eixe ple. La destitució de Dani Martí i Maxi Doncel va ser un moment crític, perquè jo crec que el PSPV estava darrere de tot per controlar-me en certa manera.
– També va dir que darrere d’eixe intent de rellevar-lo estava la seua intenció d’encomanar una auditoria de l’empresa pública per un periode de dotze anys.
– El PSPV estava molt intranquil. La meua ambigüitat els posava nerviosos i van intentar moure’m la cadira. Jo era partidari d’una auditoria externa però l’interventor va informar de que no era legal, s’havia de fer interna. De tota manera, en la liquidació que s’està fent ara està tot, fins i tot s’ha recuperat el contingut de l’ordinador que suposadament es va esborrar.
– I què conté eixe ordinador?
– Trasferències. El que jo em pregunte és perquè el PP amb la seua majoria absoluta no va encarregar eixa auditoria. En lògica l’haurien d’haver encarregada ells.
I perquè creu que no ho van fer?
– Perquè van pensar que si els seus antecessors havien fet totes les barbaritats que havien fet en l’empresa pública, perquè no anaven a seguir fent-ho ells? El PSPV va endeutar Gandia, però els quatre anys del PP van ser dramàtics. El PP haguera pogut fer que la situació no fóra tan greu, i no ho va fer. I el que més em crida l’atenció és com amb una majoria absoluta van ser incapaços d’aprovar uns pressupostos.
– Com és la relació amb els partits del govern?
– El tracte personal del PSPV i Més Gandia és exquisit. S’està aconseguint que isquen moltes coses endavant per unanimitat, mentre el PP està instal·lat en el discurs de que jo faig el que el govern em diu. No serà que el govern fa el que jo li dic? Vaig presentar seixanta esmenes al pressupost i me les van aprovar totes. Un exemple és la permuta de solars amb l’Església.
– Comparteix vostè el model de turisme del govern local?
– Em sembla massa exigent amb determinades activitats empresarials. De tota manera el gran problema del turisme per a Gandia és l’estacionalitat. S’està tractant de canviar el model, hi ha mercats al nord d’Europa i determinat tipus de turista, com l’esportiu, que podrien omplir la platja en hivern. A més, en el plànol urbanístic es va cometre un error que ara volem corregir amb el Pla General: la connexió de la ciutat i la platja, que es va executar amb un urbanisme de baixa densitat que ara fa que qualsevol desplaçament s’haja de fer en vehicle particular, i no convida a implantar serveis. La clau està en la unió urbana de la platja i la ciutat. La platja ha de ser ciutat, i la ciutat ha de ser platja. D’altra banda, el turisme de borratxera i comiats de solter està fent molt de mal al sector. És complicat.
– En l’aspecte orgànic de Ciutadans, vostè és el responsable comarcal de la formació, però no es pot dir que s’haja fet una gran tasca d’implantació del partit a la Safor.
– És cert, la implantació de Ciutadans a la comarca no funciona com ens agradaria. No hi ha militants, i per tant no hi ha agrupacions. Tenim militants en diversos pobles, però en cap cas suficients per a formar agrupació, i figuren com a militants de Gandia. Ara estem començant a crear agrupacions allà on hi ha un mínim de militància.
– Després de totes les pressions, picabaralles i maldecaps, va vostè a tornar-se a presentar?
– El meu desig és repetir candidatura a l’alcaldia. Estem treballant amb les millors de les intencions, i em satisfaria que al final del mandat els ciutadans valoren i reconeguen eixa tasca. Si és així i el meu partit ho té a bé, m’agradaria repetir.
