Les seues obres, com la seua experiència vital, estan íntimament lligades a la tradició. Les seues escultures són una evolució del treball familiar en la forja. El seu avi ja va ser ferrer, i el seu pare també. Ells colpejaven el metall per a guanyar-se la vida i cobrir les necessitats dels seus veïns, César Castaño ho fa per a donar regna solta a les seues inquietuds. El que va aprendre a la calor del foc i l’afecte patern, ho converteix en expressió d’un sentiment d’inclinació a la tradició que ha configurat la seua vida i la dels seus.
