13.9 C
Gandia
Dijous, 29 febrer, 2024

Una campanya convida als equips de futbol a normalitzar l’ús del valencià

La Plataforma per la Llengua al País Valencià ha llançat aquest dijous la campanya ‘Fes un gol pel valencià!’, amb la qual pretenen convidar als equips de futbol de la Comunitat Valenciana a “no donar l’esquena a la llengua dels seus aficionats” i al fet que s’impliquen en la normalització del valencià en les seues comunicacions i el nom dels estadis.

Així ho han anunciat aquest dijous en la presentació d’aquesta campanya el delegat de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, Manuel Carceller, la directora d’aquesta entitat, Neus Mestres, i el periodista esportiu Miquel Àngel Picornell, recordat per les seues retransmissions de partits de futbol en l’extinta Canal Nou.

Amb ‘Fes un gol pel valencià!’, aquesta entitat reclama més presència d’aquesta llengua en l’àmbit futbolístic i, per a açò, arreplega adhesions en la web www.ungolpelvalencia.org per a reclamar aquesta millorança en el tractament del valencià en el món de l’esport. “Exigim un tracte en la llengua pròpia en les mateixes condicions que en la resta de llengües”, ha explicat Carceller.

Per a aconseguir revertir aquesta situació, aquesta plataforma es reunirà amb les directives dels clubs valencians per a traslladar-los els objectius d’aquesta iniciativa, reclamar una major implicació en el “ús normal” del valencià i oferir assessorament lingüístic. També mantindrà trobades amb grups d’aficionats que estan promovent l’ús del valencià a través de les xarxes socials.

Tres són les grans reivindicacions que la Plataforma per la Llengua busca aconseguir amb aquesta campanya: aplicar l’ús del valencià en la senyalització dels estadis de futbol com a signe d’identitat i vincle entre afició i equip; oferir les comunicacions del club en les mateixes condicions que les altres llengües a través dels canals habituals –web, xarxes socials, ràdio i televisió pròpia dels equips–, i treballar per la millora en l’atenció en valencià als aficionats.

Manuel Carceller ha assenyalat que la majoria dels equips de la Comunitat Valenciana “no tenen en compte el valencià i prioritzen el castellà i l’anglés”, amb el que l’ús d’aquesta llengua “apareix de forma anecdòtica i insuficient”. Per açò, ha lamentat que aquests clubs “no desenvolupen aquest vincle fonamental entre els aficionats i els equips”.

Concretament, ha explicat que Hèrcules, Elx i Castelló no ofereixen cap comunicació en valencià –ni web, ni notes de premsa, ni xarxes socials–, mentre que Llevant i Vila-real únicament ho empren en alguns dels seus canals. El València és el club que ix millor d’aquesta anàlisi, atés que és l’únic equip amb perfil de Twitter en valencià, a més de web, ràdio, notes de premsa i el nom de l’estadi també en aquest idioma.

“El Vila-real té Twitter en àrab i no en valencià”, ha criticat Carceller, mentre que Picornell ha apuntat que el compte en castellà del València en aquesta xarxa social compta amb un milió de seguidors, pels 47.000 en anglés i només 14.000 en valencià.

Neus Mestres, per la seua banda, ha assegurat que l’objectiu ha de ser “viure plenament en valencià” i ha asseverat que “les direccions dels clubs no poden donar l’esquena a la llengua dels aficionats”.

Mestres també ha destacat el “paper fonamental” que la nova radiotelevisió valenciana, À Punt, tindrà en “la normalització del valencià en el món de l’esport”.

Igualment, el periodista Miquel Àngel Picornell ha afirmat que el nou ens “té molt a fer” però “no parteix de zero” per a “cuidar aquest llegat” que és el valencià. “Alguna cosa no estem fent bé” per a aconseguir-ho, ha afegit.

Durant la roda de premsa, l’experiodista de RTVV, que ara és regidor del PSPV en l’Ajuntament de Gandia, ha recordat que va retransmetre “més de 500 partits en 25 anys en Canal Nou” i ha explicat el tractament que des de l’extinta televisió pública es donava a la llengua.

Des de 1989, ha apuntat Picornell, RTVV “era una torre de Babel on cadascun parlava el que havia après en la seua casa” i ha precisat que al principi l'”únic referent” era el de la retransmissió dels partits en TV3.

Ha relatat també que hi havia una preferència per les formes valencianes dels termes i ha rememorat algunes expressions pròpies que utilitzava en el seu treball com “Qui no vulga pols que no vaja a l’era” o “Més moral que l’Alcoiano”, un club que no va voler que s’emprara el seu nom en valencià, ha comentat.

Així mateix, ha ressaltat que “la norma era valencianitzar el més possible” el llenguatge en les retransmissions i ha recordat els “autèntics jocs d’equilibris” que aquests professionals havien de fer “en una terra on abunden els filòlegs de barra de bar”. “RTVV va fer molt per la promoció del valencià”, ha conclòs el periodista.

Articles relacionats