.
– La primera sessió, a càrrec de l’expert Ferran Esquilache, va servir per a posar llum sobre el naixement medieval de Bellreguard
BELLREGUARD 17 de març de 2026
El municipi de la Safor ha iniciat amb èxit el cicle de conferències commemoratiu dels 540 anys de l’arribada dels Borja. La primera sessió, a càrrec de l’expert Ferran Esquilache, va servir per a posar llum sobre el naixement medieval de Bellreguard, analitzant com es va configurar el territori abans que es convertira en una peça clau del domini borgià.
La ponència va desgranar l’evolució d’un paisatge que, segles arrere, formava part de l’entorn estratègic del ḥiṣn Bayrān (el castell de Bairén). Esquilache va explicar com l’estructura original del territori es basava en una xarxa d’alqueries andalusines i un sistema de regadiu complex, amb séquies que encara hui definixen l’horta de la zona.
La transformació després de la Conquesta
Un dels punts clau de la conferència va ser l’anàlisi de l’any 1239, moment de la conquesta cristiana. Este fet va marcar un abans i un després: moltes de les antigues alqueries musulmanes van desaparéixer o es van transformar radicalment en passar a mans de titulars cristians.
Esta reorganització no sols va ser administrativa, sinó també toponímica. El terme es va fragmentar en partides agràries que van prendre els cognoms dels nous beneficiaris. Segons la cartografia presentada, noms com Cabot, Carbonell, Gascó, Roca, Ferrer o Dalmau van començar a batejar unes terres que, amb el pas del temps, acabarien configurant l’actual Bellreguard.
Un paisatge “fossilitzat” en els noms
La investigació presentada demostra que bona part de la configuració medieval ha quedat “fossilitzada” en la toponímia local, permetent als veïns de hui dia reconéixer la història en els noms dels carrers i camins. La conferència va subratllar que Bellreguard no va nàixer del no-res, sinó que és el fruit d’una superposició de cultures i famílies que van modelar el paisatge agrari.
Este acte és només el primer pas d’un cicle que continuarà aprofundint en la petjada dels Borja i en com era la vida a la localitat ara fa cinc segles i mig.
