El president de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja), Cristóbal Aguado, ha lamentat que 2017 ha sigut un any “pèssim” i “difícil” per al sector, que s’ha saldat amb un cost de “450 milions d’euros en la butxaca dels agricultors”.
Així ho ha manifestat en una roda de premsa aquest dijous de balanç de l’any, en la qual ha indicat que aquest perjudici de 450 milions d’euros per als agricultors valencians deriva, d’una banda, de la sequera, que ha reportat despeses de prop de 300 milions d’euros en llum i, per un altre, d’incidències meteorològiques que han costat prop de 150 milions d’euros.
AVA-Asaja també ha posat el focus en la crisi de preus de la “majoria” dels cultius i ramaderies i l’aparició en el camp valencià de la Xylella. Tot açò ha provocat que “la Comunitat segueix sent el fanal roig d’Europa i Espanya”.
El responsable d’AVA-Asaja ha ressenyat que ha sigut un 2017 “difícil, i ho hauria sigut menys si els polítics hagueren escoltat als agricultors”. Així, ha demanat que 2018 siga un any “d’esperances”, “de recuperació” i que “marque un abans i després”, perquè “les pròximes eleccions estan a la porta”, ha alertat.
Així mateix, ha lamentat que la Conselleria d’Agricultura no té un pressupost “suficient” i que el Consell “està pecant d’un autoritarisme impropi” perquè “funciona sense consens”. “Escoltar no és consens, consens és negociar”, ha postil·lat.
Aguado ha afirmat que el Govern autonòmic “malgrat que de cara a les eleccions tenia un projecte molt clar, ara segueix sense idees clares”. “Reivindique que un programa sense complir no és una bona justificació de cara a les pròximes eleccions”, ha agregat, abans de demanar que, en el temps que queda fins als comicis, “se senten amb el sector agrari i complisquen amb el programa que més correspon”.
El president d’AVA-Asaja ha destacat que la Comunitat és “el territori capdavanter en abandó de terres, ja que la seua superfície agrària es va reduir en 582 hectàrees i se situa en un total de 163.478. “Quan la majoria d’Espanya recupera terres, la Comunitat les perd”, ha afegit.
Preguntat per que l’administració demane als agricultors mantenir terres abandonades davant el perill que puguen suposar, ha indicat que els ajuntaments “han posat normes” i que, encara que “alguns pobles no s’han preocupat i és un perill, on es demana els agricultors responen”.
Respecte a aquest abandó de terres, ha assenyalat que “és una barbaritat el que està ocorrent”. “És l’assignatura pendent que tenim, però és perquè no tenim resolt el sistema productiu valencià”, ha agregat.
Per açò, ha reclamat un “pla de modernització d’estructures per a València”. “Sempre diem que volem plans, inversions, estímuls, quan una cosa s’estimula i roda, funciona”, ha precisat.
El president d’AVA-Asaja ha criticat que l’administració “faça lleis que són tot amenaces i coaccions”. “Açò és pegar-nos una pedrada i traure’ns un ull”, ha denunciat. “Ens volen fer creure que el camp és un quadre en una paret d’un paisatge, no és açò. És una cosa viva, evolutiva i que canvia de cultiu segons les necessitats del mercat. El que no pot ser és que per a arrancar un arbre calga demanar un permís, que al final costa més que el camp. No ho entenen els polítics o és que no trepitgen la terra?”, s’ha preguntat.
Aguado aposta per “zones grans dedicades a un cultiu”, “incentivar que l’agricultor ajunte camps, es facen societats, que els enginyers siguen els protagonistes de la gestió dels camps”. “L’agricultura del futur no s’assembla a la que tenim. Hi ha una altra forma de fer les coses, i açò ho ha de raonar qui ho ha de raonar”, ha assenyalat.
D’altra banda, ha destacat que la sequera ha provocat despeses extraordinàries als agricultors, que han d’emprar regs addicionals durant tot l’any. AVA-Asaja xifra el perjudici econòmic de la sequera en prop de 300 milions d’euros.
Així, Aguado ha reclamat un pacte per a distribuir els recursos hídrics en el país, una assignatura pendent per a “tots els partits polítics a Espanya” i per a la Unió Europea, “que no se n’ha adonat de la diversitat en els seus països”.
“Si no hi ha aigua, no hi haurà agricultors”, ha advertit, abans de relacionar la sequera amb la despoblació a l’interior, on “el camp no garanteix la qualitat de vida”.
Pla de l’Horta
Aguado ha criticat l’ “última ocurrència d’urbanisme” amb el Pla de l’Horta, que situa el camp com un “teatre i als agricultors com els ximples idíl·lics”. “La Conselleria ha escoltat a tothom i no ha fet cas a ningú”, ha afegit.
En aquest sentit, ha dit que la normativa situa a l’horta com un “teatre i als agricultors com el ximple idíl·lic”. Per a Aguado, “no tots els pobles tenen les mateixes necessitats. No calia el Pla de l’Horta, sinó un que millore les estructures i les modernitze”, ha apuntat.
“No és possible que una Conselleria com la d’Habitatge haja fet un projecte agrari que marque les pautes de l’agricultura, i la Conselleria d’Agricultura no haja buscat un consens en el sector”, ha dit.
Així mateix, ha reclamat al president de la Generalitat, Ximo Puig, que “es pose amb el pla de l’horta”, un pla que ha de ser “global i dinamitzar les estructures agràries valencianes”. “No volem ser cap reserva índia” o “experiments amb agricultors”, ha reclamat.
Aguado ha demanat que el cap del Consell “diga a urbanisme que es pose en urbanisme i deixe que agricultura dissenye l’agricultura”, i que, per tant, “modere el debat, que no té sentit, i pose a cadascú en el seu lloc”. “Que escolte als agricultors d’AVA perquè no els ha escoltat. Una cosa és sentir i una altra escoltar”, ha retret.
