Molts l’assenyalen com la persona amb més possibilitats de convertir-se en la candidata a l’alcaldia d’una virtual reedició de la coalició Més Gandia, tot i que ella es mostra extremadament respectuosa amb els processos assemblearis que han de decidir el cap de cartell. Per a Alicia Izquierdo (Compromís), regidora de Polítiques Econòmiques i Innovació a l’Ajuntament de Gandia des de 2015, la fòrmula de Més Gandia ha estat un èxit i és partidària de reeditar-la al 2019, fins i tot amb més partits si és possible i les dinàmiques internes ho permeten. De les friccions amb Ciutadans diu que s’han resolt sempre “de forma civilitzada” perquè allò més important, afirma, era coincidir en la prioritat de solucionar els problemes que atribueix a l’anterior govern del PP.
– Quina valoració fa del pacte de govern amb el PSPV i quin balanç del que portem de mandat?
– El pacte amb què vam arribar a l’alcaldia i hem governat estos tres any ofereix, sense dubte, un balanç positiu. Hem tret esta ciutat d’una situació política i econòmica terrible, i hem donat les primeres passes per a la seua recuperació, ordenant el nostre deute als bancs, pagant als proveïdors de l’Ajuntament i liquidant l’empresa pública IPG. 
No és que estiguem obsessionats amb l’herència, és que sense entendre l’herència no es pot entendre la nostra legislatura actual.
– Alicia Izquierdo va ser partidària o contrària al pacte en l’assemblea de Més Gandia celebrada poc abans del ple d’investidura? I en tot cas, ara mateix seria partidària de reeditar aquell pacte si es tornaren a donar les circumstàncies en 2019?
– Evidentment que, tot i ser conscient del perill que comportava una suma de sigles per a una marca tan ben posicionada com Compromís, vaig donar suport a la coalició electoral, com l’àmplia majoria de l’assemblea del meu partit. I el resultat, va ser positiu, ens va donar la raó. No només electoralment, obtenint el millor resultat de l’esquerra nacionalista a la nostra ciutat. La suma de projectes polítics i de les propostes de l’assemblea ciutadana Més Gandia, ens ha enriquit i pense que el treball que estem realitzant al govern de la ciutat està donant molt bons resultats.
– Com són les relacions amb els socis de Més Gandia?
– Les relacions amb els nostres socis de coalició són excel·lents, millor fins i tot de les esperades, amb respecte a les diferències ideològiques de cadascú i des del diàleg i el consens. Tots els integrants de Més Gandia venim d’una tradició assemblearia i això es nota a l’hora de discutir i arribar a consensos. La suma ha funcionat, no entenc perquè no ha de fer-ho al 2019, sobretot perquè tenim el rèdit del treball ben fet i la satisfacció d’haver tornat la il·lusió a la nostra ciutat, amb les persones com a prioritat de les nostres polítiques. Tot i això, la decisió dependrà de les nostres assemblees.
– Per tant, és vostè partidària de reeditar la coalició de Més Gandia tal com ha proposat el regidor d’EUPV Nahuel González?
– En aquest sentit, com en altres, l’opinió d’Alícia Izquierdo no és més important, ni menys, clar, que la de la resta de membres de Compromís, que és el meu partit, i que pren les seues decisions en assemblea. Com he dit, la valoració que faig de la coalició Més Gandia és molt positiva, sense dubte: ens hem entés molt bé amb els companys d’EU i en concret amb Nahuel González, que és el seu regidor. Cada organització ha mantingut la seua autonomia i hem sabut resoldre civilitzadament les ocasions puntuals en què hem discrepat. Si l’assemblea de Compromís ho veu convenient, tornarem a coaligar-nos amb altres forces per a presentar una candidatura més ampla.
– Seria partidària, en el seu cas, d’ampliar la coalició a altres formacions polítiques?
– Això no només no depèn de mi, com he dit ja, sinó que també dependria, arribat el cas, d’eixes altres formacions polítiques. És massa prompte per a parlar d’eixes coses.
– Com percep les friccions que s’hi han donat entre els regidors Xavier Ródenas i Ciro Palmer per assumptes religiosos? Ha sentit en algun moment en perill el recolzament de Ciutadans? En eixe cas, quin ha estat el moment més delicat d’eixa relació?
– Crec que s’han exagerat eixes friccions. Ni Ciudadanos ni nosaltres hem amagat mai, perquè no podríem amagar-ho, que tenim ideologies distintes i posicionaments distints respecte de moltes qüestions de política general. Però en el cas concret de Gandia hi ha hagut una coincidència molt útil i necessària en donar-li prioritat a la solució dels problemes pressupostaris i de deute heretats del PP d’Arturo Torró. Crec que és precisament el PP qui, interessadament, ha volgut exagerar eixes diferències entre Ciudadanos i Més Gandia, que no solen tindre incidència en la política municipal i que no han posat en risc la meta comuna de Ciudadanos i el Govern, que és arreglar el desficaci en la hisenda municipal que va generar el PP. Respecte de si Ciudadanos s’ha plantejat seriosament o no tombar el govern de Gandia, crec que només Ciudadanos sap la resposta.
– Vostè és la regidora de Més Gandia que més ha comparegut en rodes de premsa amb Ciro Palmer. Ha condicionat d’alguna manera la posició de Ciutadans la gestió en el cas concret de les àrees competència d’Alicia Izquierdo?
– Crec que cal separar la resposta en dos parts. En primer lloc, cal recordar que Ciudadanos té dret, i l’obligació vers la gent que els va votar, de posar condicions a canvi del seu suport, i ho fan cada vegada que hi ha que discutir projectes, alternatives, actes públics, etc. Eixes coses es negocien civilitzadament, i he participat personalment en algunes d’eixes negociacions, per exemple en tant que presidenta de la Comissió d’Economia i Hisenda que estudia els pressupostos municipals. En segon lloc, he de reconèixer que la meua àrea, en concret, no ha sigut un especial punt de fricció: des de Polítiques Econòmiques ens dediquem a promoure l’ocupació, la innovació, l’emprenedoria i el comerç, i des de Ciudadanos hem rebut bones idees, més que la classe d’oposició, comprensible, però en massa ocasions primària, populista o infantil, del Partit Popular.
– Perquè creu que Gandia és l’únic municipi en el que Ciutadans ha acceptat que Compromís tinga responsabilitats de govern?
– Tal i com he dit abans, eixa és més una pregunta per a Ciudadanos que per a mi.
– Quin percentatge de responsabilitat atribuiria a PSPV, Bloc-Compromís i PP en la generació del deute de l’Ajuntament de Gandia a juny de 2015?
– És difícil atribuir percentatges de responsabilitats, i a més crec que ja no toca: preferisc centrar-me en un fet innegable, que hem posat ja rumb, lent, però imparable, a la recuperació econòmica de la hisenda municipal durant esta legislatura, i que Més Gandia ha jugat un paper clau en eixe redreçament. Però sí vull deixar una cosa clara: no accepte el “tots són iguals” ni el “ací han manat tots” que sovint es fa servir per a implicar al Bloc-Compromís en la desfeta financera de la ciutat de Gandia. El desgavell del deute de l’Ajuntament es dispara durant els anys de la crisi, quan Bloc-Compromís ja no formava part del govern de Gandia, de manera que incloure’ns en el paquet del deute generat els últims anys és una forma d’alguns de llavar-se les mans. Sempre que hem format part dels governs, i estan les hemeroteques per comprovar-ho, hem sigut molt rigurosos en el control pressupostari. Hem impulsat plans econòmicos-financers en diferents etapes de la història democràctica de la ciutat en els quals hem estat claus per a la governabilitat.
– Va a optar a ser candidata a l’alcaldia en 2019?
– Hi ha un procés de primàries obert per a la candidatura, on qualsevol militant pot presentar-se i quan finalitze, a mitjans de maig, se sabran les candidatures presentades finalment. Puc dir que jo he presentat ja la meua candidatura, però com que encara hi ha temps (fins al 14 de maig) i el procés és obert i garantista, preferisc no dir molt més per respecte a la resta de companyes i companys de Compromís.
– A hores d’ara el despoblament comercial del centre de Gandia porta camí de ser una evidència. La tendència és reversible? Són eficaces les mesures que s’estan prenent?
– Jo no crec que eixe despoblament siga una evidència. Els negocis, en el centre de Gandia i en altres llocs, tanquen i obrin constantment, ha passat sempre. És cert que hi ha locals grans, podríem dir-ne “històrics”, que fa temps que estan tancats, però eixa circumstància té a veure més amb el preu de lloguer que demanen els seus propietaris que amb polítiques comercials concretes de l’Ajuntament de Gandia. A més, sí podria passar que els usos esperats o més rendibles d’alguns espais no hagueren de ser ja comercials en el sentit tradicional del terme, sinó de serveis, hostaleria, etc. El món està canviant molt ràpidament, les compres i vendes per Internet estan creixent de forma continuada, i podria passar que el futur d’alguns locals o zones comercials haguera d’estar relacionat amb l’oci, l’educació, la logística (repartir o recollir el que hem comprat per Internet, per exemple). Les accions que fem des de l’Ajuntament en suport del comerç urbà tenen límits, i l’èxit de les iniciatives comercials depén de molts altres factors, principalment de l’atractiu de la seua oferta per als seus clients – com ha sigut sempre, tot siga dit.
– S’albira alguna solució per als futurs usos del polígon Sanxo Llop? S’hi permetran usos comercials? Segueix sent aquest un punt de fricció amb el PSPV?
– Eixa tema es va obrir fa aproximadament un any i el vam tancar nosaltres mateixos. Ja hi ha usos comercials previstos per a Sanxo Llop en la zona més pròxima a l’hospital; nosaltres, des de mésGandia, ens vam oposar a l’ampliació d’eixa zona comercial, perquè suposava la creació d’un nucli comercial d’extrarradi més a la ciutat, fenomen al qual ens hem oposat sempre. No hi ha més fricció política per eixe tema, ara mateix: la urbanització del Polígon simplement segueix el seu decurs, lent i complicat pels problemes que ha tingut l’agent urbanitzador.
– L’oferta comercial als afores de la ciutat no ha parat de crèixer en l’actual mandat… Decathlon, Lidl, Family Cash… Sembla que ara per ara l’única diferència que haurà notat el xicotet comerç amb el govern de Compromís és la llei d’obertura de festius.
– Tots els exemples que cites són d’empreses que s’han instal·lat en zones que eren comercials d’inici, que s’han instal·lat legítimament sense requerir modificacions urbanístiques. La diferència amb el cas de Sanxo Llop, on el que es demanava era un canvi en els usos previstos de l’urbanització, és important.
– Ha rebut pressions a l’àmbit local en relació a les restriccions d’obrir en festius?
– Hem rebut pressions d’alguna gran empresa, però això va amb el càrrec i no significa que hàgem cedit.
– D’una dècada abans de la construcció del nou hospital es coneixia la desaparició de l’antic centre al Passeig. S’ha reaccionat tard? La política de fires i mercats al barri és pal•liativa o fa efecte?
– La clau per a la no continuïtat de serveis sanitaris en l’edifici de l’antic Hospital està en la retirada de llicència que li va fer el PP. De no haver-la retirat, ara podríem debatre sobre el manteniment d’usos sanitaris parcials de l’edifici, i no sobre la seua necessària demolició. Des de l’àrea de Comerç hem actuat per a mantindre un flux de persones en el barri de Roís de Corella que ajude als comerciants del barri: hem creat el mercat dels dimarts, hem promogut la Fira de l’Esport, la Junta de Districte és molt activa organitzant esdeveniments… Però la comparació amb els fluxos de persones previs al tancament de l’hospital és injusta i irreal: ja no hi pot haver tants bars o cafeteries a la porta de Consultes Externes, com hi havia. Van apareixent, poc a poc, altres negocis.
– Pel que fa al rescat de les concessions dels aparcaments, el PP ha insistit en que la culpa de les indemnitzacions van ser les condicions amb les que el PSPV va atorgar al seu dia l’explotació de les instal•lacions. Què hi ha de cert?
– És cert que l’explotació dels aparcaments estava sotmesa a la necessitat d’uns reequilibris que garantien a les empreses poder recuperar la inversió inicial que havien fet per a construir els aparcaments (o les places que hi ha damunt). Eixos reequilibris són elevats, perquè les inversions inicials eren elevades. Però qui va deixar de pagar-los un any darrere de l’altre fins a causar la reversió a l’ajuntament va ser el govern del Partit Popular, que per a altres coses sí trobava els diners. Eixos i altres impagaments del PP ara són sentències contràries a què ha de fer l’actual govern.
– A hores d’ara encara resulta més difícil aparcar en cap de setmana al centre comercial la Vital que als aparcaments municipals del centre. Creu que la rebaixa de tarifes ha tingut una repercusió positiva real sobre el comerç tradicional?
– No tinc cap dubte que la repercussió ha sigut positiva i real. Una volta els aparcaments tornen a ser públics, encara que siga per mandat judicial, passen a ser un instrument per a la gestió de la ciutat i del seu potencial comercial. Resulta senzill i barat accedir al Centre Històric, i sé que moltes tendes (no totes, però moltes) ofereixen tiquets descompte als seus clients que permeten que una visita completa al centre de Gandia isca de bades o baratíssima. Comprar, dinar o sopar i passejar amb calma no ix mai més car dels 5 euros que són el màxim diari d’aparcament al Prado o al Centre Històric. Qui haja viatjat a altres llocs entendrà com de barat resulta això, per comparació. I qui tot i això preferisca estalviar-se’ls, continua havent aparcament gratuït a l’altra banda del riu, per a qui li compense passejar i no pagar.
– Convertir els espais públics més concorreguts en un gran aparador comercial està resultant un èxit en el cas de la Fira del Motor. Hi ha prevista alguna iniciativa semblant per a algun altre sector? Se li ha fet arribar alguna proposta?
– Si et fas una pregunta de quin és el producte més valuós que u pot moure fins al Centre Històric i vendre allà, a la vista del públic, en un entorn atractiu i concorregut, la resposta és: cotxes i motos. Es poden pensar altres iniciatives comercials, però cap genera un retorn tan gran de les despeses (i molèsties, que minimitzem però existeixen) que genera com la Fira del Motor, precisament pel valor d’allò que es compra i ven durant eixos tres dies. Qualsevol altra cosa més xicoteta i valuosa que ens apetiria vendre ja solen oferir-la les botigues del Comerç Urbà de Gandia, de tal forma que no cal que la duguem “de fora”, ja està ací tot l’any. Una iniciativa bonica en eixe sentit que hem posat en marxa des de l’àrea de Comerç des de fa un parell d’anys és el dia de les “Botigues al carrer”, on són els propis comerciants de la zona del Centre Històric Comercial els qui trauen a la via pública els seus productes.
